ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Tillier, Bertrand
Châteauroux (Berry, França), 

Àrees de treball: Escultura del segle xx / Dibuix / Crítica d’art / Historiografia

Bertrand Tillier és professor d’història contemporània (història dels mitjans i cultura visual, del segle xix al xxi) a la Universitat de París I Panteó-Sorbona. Es va doctorar a la mateixa universitat l’any 1996 amb la tesi La représentation des républicains dans les arts plastiques (1880-1914), i va obtenir l’habilitació per a dirigir recerques el 2007 amb l’estudi De la caricature au caricatural. Une histoire du xixe siècle.
  Vinculat sempre a la Universitat de París I Panteó-Sorbona, va ser professor associat entre el 1992 i el 1999 i professor titular universitari en història de l’art contemporani (segle xix) entre el 2000 i el 2009. Entre el 2009 i el 2016 va marxar de París i se’n va anar a fer de professor d’història de l’art contemporani (segles xix i xx) a la Universitat de Borgonya fins al seu retorn el 2016.

La seva vinculació amb l’art català s’esdevé per la seva passió dedicada a l’obra d’Apel·les Fenosa, però la seva especialitat es va focalitzar en el segle xix, concretament en l’obra de Courbet i la caricatura. En aquest sentit ha publicat llibres dedicats a aquest període, com ara Rimbaud. L’enfant lettré (autour d’une sculpture d’Ipoustéguy) (París, Cercle d’Art, 19919); Maurice Sand marionnettiste ou les «menus plaisirs» d’une mère célèbre (Tusson, Du Lérot, 1992); La RépubliCature. La caricature politique en France (1870-1914) (París, CNRS, 1997); reeditat el 2002); Cochon de Zola! Ou les infortunes caricaturales d’un écrivain engagé (París, Séguier, 1998); Ernest Nivet. Le paysan, le sculpteur et la terre (París, Séguier, 2001); La Commune de Paris, révolution sans images? Politique et représentations dans la France républicaine (1871-1914) (Seyssel, Champ Vallon, 2004); Émile Gallé. Le verrier dreyfusard (París, Éditions de l’Amateur, 2004); À la charge! La caricature en France de 1789 à 2000 (París, Éditions de l’Amateur, 2005); Les artistes et l’affaire Dreyfus (1898-1908) (Seyssel, Champ Vallon, 2009); La belle noyée. Enquête sur le masque de l’Inconnue de la Seine (París, Arkhê, 2011); Napoléon, Rude et Noisot. Histoire d’un monument d’outre-tombe (París, Éditions de l’Amateur, 2012); Vues d’atelier. Une image de l’artiste, de la Renaissance à nos jours (París, Citadelles & Mazenod, 2014); Caricaturesque. La caricature en France, toute une histoire… (París, La Martinière, 2016), i Khalil Bey. Parisien de Stamboul (Tusson, Du Lérot, 2016).
  Com a especialista en el segle xix i en la figura de Léon Rosenthal, ha participat en publicacions com ara, en codirecció amb Vincent Chambarlhac i Thierry Hohl, Léon Rosenthal (1870-1932). Militant, critique et historien d’art (París, Hermann, 2013) i L’art du xixe siècle. L’heure de la modernité, 1789-1914 (París, Citadelles & Mazenod, 2016), amb estudis de Laurent Baridon, Frank Claustrat, Sébastien Clerbois, Rossella Froissart, Laurent Houssais, France Nerlich, Dominique Poulot, Julie Ramos, Paul-Louis Roubert, Bertrand Tillier i Pierre Wat.
  Ha comissariat exposicions, com ara «Les marionnettes de Maurice Sand» (en col·laboració amb Claudette Joannis; Caisse Nationale des Monuments Historiques, Domaine de Nohant, 1997), «Des cheminées dans la plaine» (Museu d’Art i d’Història, Saint-Denis, 1998), «À la charge! La caricature dans tous ses états» (Saint-Denis, Museu d’Art i d’Història, 2005), «Léon Rosenthal (1870-1932). Critique, militant et historien d’art» (en col·laboració amb Eliane Lochot; Arxius Municipals, Dijon, 2012), «Les Malassis. Une coopérative de peintres toxiques, 1968-1981» (en col·laboració amb Amélie Lavin i Vincent Chambarlhac; Museu de Belles Arts, Dole, 2014) i «Jules Adler (1865-1952); peindre sous la III République» (en col·laboració amb Amélie Lavin i Vincent Chambarlhac; Museu de Belles Arts, Dole / Palau Lumière, Evian / La Piscine, Roubaix, 2017-2018). L’any 1991 es va endinsar en el món de l’escultor Apel·les Fenosa en conèixer la vídua de l’artista, Nicole Fenosa, i va col·laborar amb ella en la documentació sobre la seva obra. Actualment, forma part del patronat de la Fundació Apel·les Fenosa, ubicada al Vendrell.
  Els fruits d’aquesta investigació són nombrosos i se centren principalment en l’elaboració dels catàlegs raonats de l’obra escultòrica i dels dibuixos, als quals dedica tota una dècada i són un dels millors exemples de catalogació escultòrica que es coneixen. El resultat és l’edició Fenosa. Catalogue raisonné de l’œuvre sculpté (Barcelona-París, Polígrafa / Flammarion, 2002), amb Nicole Fenosa i prologat per Jean-Pierre Changeux, i Fenosa. Catalogue raisonné de l’œuvre graphique (Barcelona, Polígrafa, 2008), també amb Nicole Fenosa i amb un epíleg de Bernard Noël.
  A més d’aquestes obres ingents, va publicar altres llibres sobre Fenosa, com ara Apel·les Fenosa. Propos d’atelier (Creil, Dumerchez, 1995); 2a edició de Bazàs, Le Temps qu’il Fait, 1997), en el qual ressenya testimonis personals de Fenosa mateix; Fenosa sculpteur (1899-1988), de l’identité à l’évanescence (París, Librairie Séguier, 2001); Ramon Llull. Livre de l’Ami et de l’Aimé, traducció de Max Jacob i il·lustracions d’Apel·les Fenosa (Barcelona, Institut Ramon Llull, 2003), que documenta el projecte fallit de Fenosa i Pierre Berès amb dibuixos sobre Llull; Apel·les Fenosa. Lettres retrouvées, 1924-1957 (Saint-Sébastien-sur-Loire, Séquences, 2005), en el qual ressenya les poques cartes manuscrites de l’escultor, i Documents Fenosa (Barcelona, Polígrafa, 2006), amb Nicole Fenosa, que recull fotografies biogràfiques rellevants.
  Als Cahiers Fenosa editats per l’Association des Amis d’Apel·les Fenosa, va publicar articles dedicats a «Des sculptures et des choses: ponge et Fenosa» (1995), «Fenosa et Jean Cassou: entre art et engagement» (1996), «Le monument aux martyrs d’Oradour-sur-Glane par Fenosa: la fin d’un périple (1944-1999)» (1999), «Les femmes, les lithographies et les pierres: une collaboration de Caillois et Fenosa» (2003-2004), «Dans les pas de Fenosa…» (2007-2008) i «Catalogue raisonné de l’œuvre sculpté de Fenosa, Suppléments (2002-2010)» (2011).
  Va publicar textos en catàlegs d’exposicions dedicades a Fenosa, com ara Autour de Fenosa sculpteur (Oradour-sur-Glane, Centre de la Mémoire, 1999); Quatre éléments, trois règnes, moins un sens… Ou l’équation de la sculpture selon Fenosa. Fenosa, les quatre éléments. Dans le sillage d’Empédocle (Tarragona, Fundació Caixa Tarragona, 2004); «Artistes espagnols», «Apel·les Fenosa» i «Oradour-sur-Glane», al catàleg de l’exposició L’art en guerre, France, 1938-1947 (París, Museu d’Art Modern de París, 2012), sota la direcció de Laurence Bertrand Dorléac i Jacqueline Munck; «Apel·les Fenosa (1899-1988)», a Allgemeines Künstlerlexikon (Munic i Leipzig, AKL-Saur, 2003); «Entrevista amb el fotògraf Jean-Marie del Moral», al catàleg de l’exposició Jean-Marie del Moral, Fotografies Fenosa (el Vendrell, Fundació Apel·les Fenosa, 2006). Com a comissari d’exposicions sobre Fenosa, va tenir cura de la mostra «Autour de Fenosa sculpteur» (Centre de la Memòria, Oradour-sur-Glane, 1999) i, en col·laboració amb Josep Miquel Garcia, «Apel·les Fenosa, dibuixos» (Generalitat de Catalunya, Palau Moja, Barcelona, 2008).
  També ha escrit altres articles sobre Fenosa, com ara «Autour d’un buste de Genet par Fenosa» (Europe, agost-setembre 1996); «Le monument aux martyrs d’Oradour-sur-Glane par Fenosa, ou l’histoire d’un “non-lieu de mémoire” (1944-19…)» (Vingtième Siècle, juliol-setembre 1997); «Cocteau, Fenosa et la magie de la sculpture» (Europe, octubre 2003), i «Fenosa, illustrateur de Ramon Lull, ou le trait fait miroir», a Fenosa ou le limon ailé (Bazàs, Le Temps qu’il Fait, 1997).
  També ha parlat sobre Fenosa a través de conferències, com ara «Ulysse et Fenosa: une culture de l’exil» (Palau de l’UNESCO, París, 3 de març de 1997); «Face à la mémoire: Fenosa et le Monument aux martyrs d’Oradour-sur-Glane» (Centre de la Memòria, Oradour-sur-Glane, 25 d’abril de 2016); «Guernica de Picasso, en filigrane du Monument aux Martyrs d’Oradour d’Apel·les Fenosa», al seminari Guernica, Picasso et l’Espagne franquiste (1936-1981) (París, LabEx CAP / Museu Picasso, 3 de maig de 2016), sota la direcció d’Emilie Bouvard.


Josep-Miquel Garcia

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí