ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Vàzquez Ramió, Eva
Girona, 8 de juny de 1968

Àrees de treball: Art del segle xx / Art contemporani / Escultura del segle xx / Pintura del segle xx / Ceràmica / Fotografia

Eva Vàzquez Ramió és llicenciada en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). No té més formació acadèmica que aquesta, perquè mentre cursava el segon cicle de l’antic pla d’estudis (llei Villar Palasí del 1970) va començar a treballar a la premsa comarcal de Girona, primer com a correctora de llengua i, més endavant, com a periodista, que ha esdevingut des del 1988 la seva activitat principal. Ha exercit aquesta professió als dos diaris de la ciutat, el Diari de Girona i El Punt (actualment fusionat amb l’Avui), a més de la Revista de Girona i, puntualment, en altres publicacions. No obstant això, dins el món de la premsa escrita, que no entén com una mera eina de divulgació, ha estat vinculada gairebé sempre a la secció de cultura, on s’ha especialitzat en l’art i la literatura, amb articles de fons sobre Mela Muter, Emili Vilà, Àngel Marsà, Rafael Masó i Fidel Aguilar.

Al marge de la seva dedicació al periodisme, ha comissariat exposicions relacionades amb la revisió històrica d’artistes del segle xx vinculats a les comarques de Girona. Entre les exposicions de les quals ha estat responsable, destaquen «Josep Aguilera. Girona, l’exili i la pobresa» (Museu d’Art, Girona, 1998), «L’ànima vibrant. Josep Clarà i els anys de París, 1900-1931» (Fundació Caixa de Sabadell, Sabadell, 2000), «Emília Xargay. El vol d’una ratlla» (Museu d’Història de Girona, Girona, 2008) i «Un meteorit fugaç. Fidel Aguilar (1894-1917)» (Casa Pastors, Girona, 2017). Juntament amb Narcís-Jordi Aragó i Joan Gay, va codirigir l’exposició de la tesi Sota la boira. Lletres, arts i música a la Girona del primer franquisme (1939-1960) (Museu d’Art, Girona, 2000), que feia aflorar per primera vegada el món cultural de les terres de Girona durant la postguerra i que va donar lloc a una segona publicació, centrada en les dècades següents, 60’s versus 80’. Literatura, música i arts visuals a Girona i a Catalunya (Girona, Museu d’Art, 2003), a la qual va contribuir amb una anàlisi sobre la crítica d’art de l’època. A més, ha posat ordre, en vista a l’edició, a les llibretes d’anotacions personals de Domènec Fita, Escrits (1947-1997) (Girona, Diputació de Girona, 1999), i és autora de l’epíleg a l’assaig Germaine Gargallo. Cos, pintura i error (Girona, Llibres del Segle, 2014), de Cristina Masanés, amb la qual va participar en una de les sessions del Festival MOT de literatura a Olot el 2016.
  Ha fet també aportacions als catàlegs d’altres exposicions, com ara Agustí Pera Planells, l’ànima (1908-1997) (Girona, Museu d’Art, 2000); Rafael Masó, ciutadà de Girona (Girona, Museu d’Història, 2006); Enric Marquès. La col·lecció de l’artista (1948-1949) (Girona, Casa Pastors, 2015), i Santiago Rusiñol en terres gironines (Girona, Museu d’Art, 2016).
  Pel que fa a l’art contemporani, va participar en l’organització, al costat d’Anna Capella i Carme Sais, de les dues primeres edicions de Transart (1997 i 1999), unes mostres col·lectives de creadors joves de Girona i Figueres que incorporaven literatura i arts escèniques. Ha escrit també per a catàlegs de Josep Uclés, Rosa Brugat, Clara Oliveras, Josep Perpiñà, Joan Jordà, Jordi Isern i Francesc Torres Monsó, i les presentacions dels llibres Noves xilografies gironines (Girona, Fundació Valvi, 2009), edició facsímil en dos volums de l’obra de Joan Amades; Projeccions. Interiors amb artista (Girona, Fundació Caixa de Girona, 2008), en el qual el crític Eudald Camps i el fotògraf Pep Iglesias van presentar un repertori de retrats d’artistes gironins de diferents generacions al seu espai de treball; Cent maneres de dibuixar un arbre (2014), del pintor Vicente Huedo, a mig camí de la peça artística i l’obra pedagògica, i Ceràmiques. 1975-2015 (Girona, Úrsula Llibres, 2016), que ressegueix la trajectòria del ceramista Claudi Casanovas. Sobretot en aquest darrer cas, ha assajat una forma d’aproximació a l’obra d’art que pren en consideració l’experiència del contacte franc, tant amb l’autor com amb les peces, més que no pas l’especulació intel·lectual deliberadament hermètica en aquest tipus de literatura.
  La complicitat amb els fotògrafs del seu entorn ha donat lloc també a col·laboracions sovintejades, en especial amb Josep Maria Oliveras, de sensibilitat molt pròxima, amb qui ha publicat Girona. Les portes del call (Girona, Ajuntament de Girona, 2006), recorregut intimista pel barri antic de la ciutat; Les ales al vidre (Girona, Fàbrica de Gel, 2012), una edició de bibliòfil de dotze exemplars numerats, i El quadern de fil (Salt, Ajuntament de Salt, 2015), un treball de memòria al voltant de l’antiga fàbrica tèxtil Coma Cros de Salt, amb la qual tots dos tenen vincles familiars estrets. També ha escrit en obres col·lectives a partir de la recerca d’Oliveras en arxius fotogràfics, com ara Arquitectures de l’aigua (Salt, Museu de l’Aigua de Salt / Fàbrica de Gel, 2003) i Miralls amb memòria. Fotografia i fotògrafs, Girona 1860-1940 (Girona, Casa de Cultura de Girona, 2008). Així mateix, va fer una aportació al volum Silencis. Una nova mirada a ‘Josafat’ (2006), de Jordi S. Carrera, recreació dels escenaris de la novel·la de Prudenci Bertrana, i va tenir cura del text de presentació de (Silencis). Figueres sota les bombes, 1938-1939 (Girona, Úrsula Llibres, 2014), de Jordi Puig, una col·lecció de retrats de supervivents i testimonis dels bombardejos de la Guerra Civil que tracta especialment l’operació de rescat de vides submergides.
  A banda de l’activitat relacionada amb el món de l’art, ha participat en dos dels espectacles A Pas de Poetes, organitzats per l’Escola Municipal d’Humanitats de Girona i que integraven poesia, teatre i dansa, primer amb una selecció de poemes d’Anna Akhmàtova (2012) i després amb una conversa amb la poeta Rosa Font (2013). Des del 2007, és membre del jurat del Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22, i des del 2013, forma part del professorat de l’Aula d’Escriptura de l’Escola d’Humanitats de La Mercè de Girona, on imparteix el mòdul de prosa de no-ficció.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí