ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Vigué, Jordi
Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), 16 de febrer de 1942

Àrees de treball: Art romànic / Art i gènere

Jordi Vigué i Viñas entrà al seminari de Vic l’any 1952 i en sortí com a capellà el 1965. Fou vicari de Camprodon i després de Manlleu. El 1968 ho deixà i entrà a treballar a Enciclopèdia Catalana, on tingué càrrecs directius en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana. Estudià història medieval, medicina i arquitectura a Barcelona, i història de l’art a París, però no continuà aquestes carreres ja que a partir de l’any 1973 es concentrà en la tasca de gerent de DIGEC, distribuïdora de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Fundà l’editorial Artestudi, dedicada a la publicació de monografies sobre l’art romànic, en la qual ell mateix, com a autor, publicà les monografies L’església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle xi (Barcelona, Artestudi, 1974); El monestir romànic de Sant Pau del Camp —amb el capítol «La història» d’Antoni Pladevall— (Barcelona, Artestudi, 1974); amb Eduard Carbonell, L’església romànica de Santa Maria de Barberà (Barcelona, Artestudi, 1975); amb col·laboracions de Manuel Riu i Riu, Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular (Barcelona, Artestudi, 1975); un document cartogràfic amb informació de Vicenç Buron i Joan Tous, Esglésies romàniques catalanes (Barcelona, Artestudi, 1977); amb Antoni Pladevall, El monestir romànic de Santa Maria de l’Estany (Barcelona, Artestudi, 1978), i amb Albert Bastardes, Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà (Barcelona, Artestudi, 1978).
  L’any 1980 creà i dirigí la revista trimestral Quaderns d’Estudis Medievals, editada també per Artestudi, que l’any 1985 passà a la Fundació Enciclopèdia Catalana. Fou el fundador de Catalunya romànica (Barcelona, Enciclopèdia Catalana), obra col·lectiva de gran extensió i difusió sobre aquesta especialitat, que dirigí entre el 1985 i el 1990, i que continuaria posteriorment sota la direcció d’Antoni Pladevall. Dirigí també una col·lecció de llibres sobre tècniques i gèneres artístics de l’editorial Parramon (1994, 1996, 1997, 1998, 2000, 2001 i 2003) i un Atlas del cuerpo humano (Barcelona, Círculo de Lectores, 2004) amb diverses edicions de diferents editorials. Paral·lelament, publicà als EUA les obres Great masters of Western art (Nova York, Watson Guptill, 2002) i, especialment, Great woman masters of art (Nova York, Watson Guptill, 2003), en la qual s’inclouen textos i reproduccions sobre les pintores catalanes Lluïsa Vidal, Montserrat Gudiol, Emília Castañeda i Glòria Muñoz. A Alemanya publicà 1.000 nudes. Masterpieces of painting (Munic, Prestel, 2001 i 2005), que inclou igualment diverses obres pictòriques catalanes.
  Establert a Bogotà (Colòmbia) l’abril del 2010, hi creà una editorial, Asklepios Medical Atlas, dedicada a l’edició de llibres de medicina (obres de referència i monografies) per a professionals de la medicina i la salut, universitats i laboratoris farmacèutics d’arreu del món, en els quals col·laboren molts metges dels centres universitaris de Barcelona i d’alguns dels quals també és l’autor. Uns quants títols del seu catàleg han estat traduïts a més de quinze idiomes i fins i tot alguns han superat les vint traduccions. La seva dedicació especial a la medicina, un tema que sempre l’havia interessat des de l’any 1999, el portà a abandonar la seva activitat en la història de l’art.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí