ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 30/01/2019

Betí Bonfill, Manuel
Sant Mateu (Maestrat), 1864 - Sant Mateu (Maestrat), 1926

Àrees de treball: Arquitectura gòtica / Art gòtic / Art renaixentista / Arts del ferro / Orfebreria / Pintura gòtica

Manuel Betí Bonfill va ser un dels capellans formats a la dècada de 1880 al Seminari de Tortosa amb el canonge i professor O’Callaghan, generació de la qual també van formar part mossèn Joaquim Garcia Girona, mossèn Joaquim Segarra Roca i mossèn Joan Puig. Com a capellà, va ser destinat a les parròquies de Cinctorres (fins al 1910), Morella (1910-1915) i Sant Mateu (1916-1926).
  Amb O’Callaghan, va aprendre paleografia, i a les seves parròquies encetarà la investigació històrica i la catalogació dels arxius, a més de realitzar excursions i fotografies.
  Va transcriure documentació importantíssima al voltant de l’art i dels artistes del Maestrat i dels Ports de Morella, en molts casos documentació desapareguda després a la Guerra Civil. Així mateix, va visitar i fotografiar peces després perdudes. Entre altres, va donar cos a la personalitat del pintor Valentí Montoliu, que havia estat citat per Luis Tramoyeres i Elías Tormo, i va traçar les biografies de la família d’orfebres Santalínea.

Va començar a col·laborar amb revistes que es van publicar a Castelló en aquells anys, com ara Arte y Letras, Revista de Castellón i, després, el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, i a Sant Mateu va fundar la revista Los Ángeles. El 1917, la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans el va premiar per l’ordenació de l’Arxiu Municipal de Sant Mateu i dels arxius eclesiàstic i notarial de Morella, i els Jocs Florals de València van premiar la seva monografia sobre Rosell. El 1922 va ser nomenat membre corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1923, soci corresponent de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
  Instal·lat definitivament a Sant Mateu, va esdevenir la persona de contacte per a qualsevol iniciativa cultural en les comarques valencianes del nord. Va mantenir les relacions amb el cercle del Seminari de Tortosa i amb Francesc Mestre i Noé, amb l’Institut d’Estudis Catalans i, sobretot, a partir de la seva fundació, amb la Societat Castellonenca de Cultura.
  A la seva mort, els seus treballs inèdits i notes d’arxiu van passar a la Societat Castellonenca de Cultura, que encara les conserva. En els anys posteriors, la Societat va publicar la col·lecció «Arte Medieval», de la qual els tres primers volums eren estudis inèdits de mossèn Betí revisats i editats per Ángel Sánchez Gozalbo: Las cruces gemelas de San Mateo y de Linares de Mora (1927), El pintor cuatrocentista Valentín Montoliu (1927) i Los Santalínea, orfebres de Morella (1928). En el cinquantenari de la seva mort, la Societat encara va publicar un recull d’articles, procedents fonamentalment de la revista Los Ángeles de Sant Mateu, editat per Eugenio Díaz Manteca i titulat San Mateo, Benifazà y Morella (Notas históricas) (1977).

Bibliografia sobre Manuel Betí Bonfill: Articles en memòria de mossèn Betí de Félix Bilbao, bisbe de Tortosa, Joan Baptista Carbó, Vicente Castañeda Alcover, Ramon d’Alós, Jordi Rubió, Elías Tormo i Lluís Revest, que realitza la primera aproximació a la seva producció (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, vol. vii, 1926); Ramon d’Alòs, «Mn. Manuel Betí Bonfill» (Anuari MCMXXI-XXVI, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, vol. vii, 1931, p. 307-308); Eugenio Díaz Manteca, «En el cincuentenario de la muerte de D. Manuel Betí (1926-1976): Vigencia de unas investigaciones» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, vol. lii, núm. 3, 1976, p. 193-226 i vol. liii, núm. 1, 1977, p. 45-64); Joan Ferreres i Nos, «Mossèn Manuel Betí Bonfill. El genial medievalista i pare de la historiografía del Maestrat», a Terceras jornadas sobre historia, arte y tradiciones populares del Maestrazgo (Benicarló, Centro de Estudios del Maestrazgo, 1993, p. 37-77); Òscar Pérez Silvestre, «Mn. Manuel Betí Bonfill (1864-1926) i Mn. Joaquim Garcia Girona (1867-1928), dos maestratencs per la llengua» (Beceroles: Lletres de Llengua i Literatura, Alcanar, núm. 1, 2004, p. 85-109); Luis Revest Corzo, «Nueva aportación a la bibliografía de mosén Manuel Betí» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, vol. vii, núm. 6, 1926, p. 334-335); Ángel Sánchez Gozalbo, «Dos excursiones, unas cartas y un historiador del Maestrazgo: (Recordando a mosén Betí)» (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, vol. lii, núm. 4, 1976, 290-312).


Yolanda Gil Saura

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí