ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 30/01/2019

Rosell Colomina, Jaume
Tremp (Pallars Jussà), 1945

Àrees de treball: Arquitectura del segle xix / Arquitectura del segle xx

Jaume Rosell Colomina va acabar els estudis d’aparellador l’any 1966 i va treballar fins al 1977 en dos tallers d’arquitectura, primer amb Pere Hereu i després amb Emili Donato. El 1977 es va fer càrrec de la direcció de la revista CAU. Construcción, Arquitectura, Urbanismo, del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona, fins al 1983 (període que comprèn la publicació dels números 41 a 82). Entretant, el 1978 es va iniciar com a professor a l’Escola Universitària d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (EUATB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i es va llicenciar en història contemporània a la Universitat de Barcelona el 1989. L’any 1994 es va doctorar en arquitectura a la UPC amb la tesi La construcció en l’arquitectura de Barcelona a finals del segle xviii, dirigida per Pere Hereu.
  A la UPC, ininterrompudament i fins que es va jubilar, l’any 2016, és on va exercir fonamentalment la seva tasca docent i de recerca. Va impartir docència en els cursos ordinaris d’història de l’arquitectura a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) i en els cursos de doctorat i de postgrau vinculats a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), especialment en el Màster d’Història, Art i Arquitectura de la Fundació Politècnica de Catalunya (1996-2008), dirigit per Josep Maria Rovira. Entre 1998 i 2005, va ser també professor d’història de l’arquitectura a l’Escola La Salle de la Universitat Ramon Llull. L’any 2014, va rebre el 17è Premi a la Trajectòria Docent de la UPC.

Directament vinculades amb l’experiència docent, trobem les publicacions Arquitectura, construcció i ciutat en la Història d’Occident: 1. El món antic (Tremp, Garsineu, 1982), en col·laboració amb Alda Tacca i Carlo Mambriani, 2. El món medieval (Tremp, Garsineu, 1984), i 3. El món modern (inèdit), i també Història de la construcció a la Catalunya contemporània (Barcelona, els autors, 2002), en col·laboració amb Ramon Graus. Entre els treballs que Jaume Rosell va guiar, hi ha dues tesis doctorals: Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929, dirigida conjuntament amb Pere Hereu, llegida per Ramon Graus el 2012 i premiada, i La Torre Einstein de Erich Mendelsohn en los primeros años de trabajo del arquitecto, dirigida conjuntament amb José Ángel Sanz i llegida per Lars Rudolph el 2017.
  Al costat de l’activitat docent, la dedicació a la recerca, especialment centrada en l’arquitectura a Catalunya durant els segles xix i xx, va produir, entre altres, les publicacions següents (en ordre cronològic): amb Ignacio Paricio, Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal, vol. 1 (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1983); amb Joan Ramon Rosell, El mosaic hidràulic (Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics (COAAT) de Barcelona, 1985); amb Miquel Àngel Subirats, La producció de calç ahir (COAAT de Barcelona, 1987); amb Isabel Serrà, «Estudis d’Esteve Terradas sobre la volta de maó de pla», a Cinquanta anys de ciència i tècnica a Catalunya (Institut d’Estudis Catalans, 1987); Pedra a La Floresta (vídeo) (COAAT de Barcelona, 1988); amb Pere Hereu, «La creació de l’Exposició: crònica dels esdeveniments», a Arquitectura i ciutat a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 (UPC, 1988); «The Universal Expo» (Rassegna, núm. 37, 1989); «Les tècniques de construcció: de la fusta al ferro» (L’Avenç, Barcelona, núm. 118, 1988); amb Miquel Àngel Subirats, «Architettura dell’oliveto nel sud della Catalogna», a Le ragioni dell abitare (Alinea Editrice, 1989); amb Joaquín Cárcamo, La fábrica Ceres de Bilbao (COAAT de Biscaia, 1994); «Construcció catalana per l’arquitectura moderna», a Barcelona contemporània (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996); «Il ferro nell’architettura di Gaudí» (Ambiente Costruito, núm. 3, 1997); «Rafael Guastavino i Moreno: enginy en l’arquitectura del segle xix», a Guastavino Co. (1885-1962) (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2002); amb Ramon Graus i Montserrat Villaverde, «Arquitectura», a L’Escola Industrial de Barcelona (1904-2004) (Diputació de Barcelona, 2008); amb Ramon Graus, «L’Eixample Cerdà i la ‘construcció catalana’», a L’Eixample, gènesi i construcció (Lunwerg, 2009); amb Ramon Graus, «Fèlix Cardellach, en la reinvención del ingeniero» (Saiatek, 2010); amb Ramon Graus, «Escursionismo e architettura in Catalogna, cento anni fa» (Il Progetto Sostenibile, Monfalcone, núm. 26, 2010); amb Ramon Graus, «L’Escola d’Arquitectura a la Universitat de Barcelona», a La Universitat de Barcelona: història dels ensenyaments (Universitat de Barcelona, 2010); amb Ramon Graus, «El paper de Joan Torras i Guardiola en l’arquitectura catalana del seu temps», a La Barcelona del ferro (Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), 2011); amb Ramon Graus i Helena Martín Nieva, La seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serra (Diputació de Barcelona, 2012); «L’arquitectura», a La Casa de Caritat (Diputació de Barcelona, 2015); amb Ramon Graus i Helena Martín Nieva, «El hormigón armado en Cataluña (1898-1929): cuatro empresas y su relación con la arquitectura» (Informes de la Construcción, Madrid, vol. 69, 2017).



Fotografia de l’any 2010.

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí