ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Fuentes Milà, Sergio
Barcelona, 1986

Àrees de treball: Art del segle xix / Modernisme / Arquitectura del segle xix / Arquitectura del segle xx / Col·leccionisme d’art / Museografia / Pintura del segle xix

Sergio Fuentes Milà és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2016). La seva tesi doctoral versa sobre l’eclecticisme arquitectònic a Catalunya i l’arquitecte Josep Domènech i Estapà (1858-1917). D’aquesta recerca, deriva el llibre Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu (1883-1897) (Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, 2016), així com nombrosos articles i ponències sobre l’arquitecte, entre els quals destaca «La columna bastarda. El antimodernismo arquitectónico a través de las teorías de Doménech y Estapá» (2017). Actualment, prepara un monogràfic sobre Domènech i Estapà a Barcelona, dins el marc de l’Any Domènech i Estapà (2018), organitzat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i on figura com a un dels comissaris.
  Conclogué la llicenciatura a la Universitat París IV - Sorbona (París, França) i s’especialitzà en l’art del segle xix. És professor d’història de l’art a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya.

En l’àmbit professional no universitari, és membre de l’equip de la Sala Parés de Barcelona des del 2006, en tasques de comissariat d’exposicions, fires internacionals, concursos de pintura jove i altres activitats, com la celebració del cent trentè aniversari de la històrica Sala Parés el 2007, on contribuí en la recerca per a il·lustrar les publicacions Història de la Sala Parés. 130 anys (2007), Mig segle d’una trajectòria (2007) i En un nou segle (2007). Ha estat comissari de les exposicions «Memòria 140 anys» (Sala Parés, 2017-2018), «Ciutats Líquides» (Sala Parés, 2018) i «Diari Satíric» (Sala Parés, 2018). Actualment, prepara una exposició sobre l’arquitecte Domènech i Estapà i una altra sobre el pintor Pere Gastó.
  Obtingué el Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art i aconseguí el cum laude amb la tesi El Palau de Belles Arts de Barcelona. Gènesi, vida i mort (1887-1942), dirigida pel doctor Joan Molet i Petit, que serví per a especialitzar-se en arquitectura del segle xix, així com en l’estudi de les exposicions universals i de les construccions erigides per aquests certàmens. Alguns treballs que aborden aquesta temàtica són: «L’Espagne aux expositions universelles du Second Empire français: 1855 et 1867» (en premsa), El arte hispánico en las exposiciones internacionales. Circulación, valores y representatividad (2014), «Los Pabellones de España en la Exposición del Centenario de la Independencia argentina. La búsqueda de un perfil arquitectónico moderno» (2014) i «Supremacía y subordinación del arte español en las exposiciones universales de París e Internacional de Buenos Aires (1855-1910)», amb la doctora Nuria Peist (2015), entre d’altres.
  A la universitat ha fet conferències i seminaris de recerca, i cal destacar ponències sobre l’eclecticisme arquitectònic i l’estil Segon Imperi a Catalunya. L’estudi de les construccions imperials napoleòniques (1804-1815, 1852-1871) i la seva influència i relacions amb les produccions arquitectòniques a Catalunya i a Espanya són les constants dels seus treballs, com ara «Los estilos franceses de época moderna como modelo de los palacios de José Gallart» (2012); «El Palau de Belles Arts. Un edifici oblidat» (2012); «El Palacio de Bellas Artes de Barcelona. El eclecticismo solemne como sede de colecciones», a Nuevas contribuciones en torno al coleccionismo en los siglos xix y xx (2012), i «L’oeuvre de l’architecte August Font pour l’industriel José Gallart. L’influence de l’architecture française aux palais barcelonais» (2011).
  També s’ha interessat pel Modernisme català, treballant la importància de la premsa periòdica en la difusió de l’ideari i la tendència artística en qüestió, i n’han resultat textos, com ara «Seràs home sobrehome. El perfil nietzscheà dels modernistes catalans» (2013) o «Les exposicions de Pèl & Ploma a la Sala Parés (1899-1901)» (2008). Una altra línia d’estudi és l’arquitectura de la postguerra espanyola, de la qual deriva el seu llibre L’església del Bon Pastor de Barcelona (1944). Història, art i arquitectura (Ajuntament de Barcelona, 2015).
  És membre del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny (GRHAD) de la Universitat Internacional de Catalunya, el qual s’encarrega de dissenyar i desenvolupar la nova museïtzació de la catedral de Vic, així com la creació de l’Espai Sert. Igualment, és investigador col·laborador del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Sergio Fuentes Milà (pàgina personal)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí