ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Garganté Llanes, Maria
Sanaüja (Segarra), 3 de febrer de 1975

Àrees de treball: Art barroc / Art efímer / Arquitectura gòtica / Arquitectura renaixentista / Arquitectura barroca / Arquitectura del segle xix / Arquitectura del segle xx

Maria Garganté Llanes és doctora en geografia i història (història de l’art) per la Universitat de Barcelona (2003) i postgraduada en museus i educació per la mateixa Universitat (1998). Ha obtingut el diploma de Postgrau en Interpretació Ambiental i del Patrimoni per la Universitat Oberta de Catalunya (2007), el Màster en Estudis de les Dones pel Centre de Recerca Duoda de la Universitat de Barcelona (2000) i el Màster en Antropologia i Etnografia de la Universitat de Barcelona (2015).
  Ha impartit docència de grau, llicenciatura i màster en diverses universitats catalanes, com ara la Universitat de Barcelona (2005-2006), la Universitat de Girona (2011-2012) i la Universitat Pompeu Fabra (2011-2018). Actualment és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser coordinadora del grau d’història de l’art, i també imparteix docència a la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes i a la Universitat Oberta de Catalunya. 
  Ha impartit cursos, seminaris i conferències en diverses universitats estrangeres, com ara la Universitat Anàhuac Mèxic Nord, la Universitat de Toulouse-le-Mirail, la Universitat de Perpinyà-Via Domitia i la Universitat de Buenos Aires. Ha treballat en encàrrecs editorials (Editorial Thema, Enciclopèdia Catalana i Parramón Ediciones), en el guiatge d’exposicions a l’associació dels Amics dels Museus de Catalunya i com a tècnica al Museu Comarcal de Cervera, on també ha col·laborat en el projecte museogràfic del Centre d’Interpretació dels Castells del Sió. Ha realitzat informes per a la declaració de béns culturals d’interès local en diverses poblacions, així com el catàleg per a l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Ajuntament de Cervera (Segarra) i els de Llinars de Vallès (Vallès Oriental) i Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).

Els seus principals àmbits de recerca són l’art i l’arquitectura catalana d’època moderna i contemporània, l’art i l’arquitectura barroca llatinoamericana i l’estudi de les solemnitats festives i manifestacions artístiques efímeres a l’època del Barroc. S’ha interessat per artífexs com ara Antoni Cellers o nissagues de mestres d’obres com ara els Renart o els Morató, totes elles a cavall dels segles xviii i xix i s’interessa també pels diversos episodis de destrucció del patrimoni a Catalunya i per l’arquitectura religiosa posterior a la Guerra Civil. Finalment, la seva docència l’ha portat també a dedicar-se darrerament a qüestions vinculades a la història de l’art i el gènere.
  La seva tesi doctoral ha estat publicada per la Fundació Noguera del Col·legi de Notaris de Barcelona i Pagès Editors amb el títol Arquitectura religiosa del segle xviii a la Segarra i l’Urgell. Condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Ha publicat diversos articles de caire científic en revistes com ara Locus Amoenus, Pedralbes, Revista de Catalunya, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Ausa i Urtx (on és membre del consell de redacció), entre d’altres, i capítols de llibres, com ara «La sala nova del consistori: un espai per a la representació del poder», a El Palau de la Generalitat (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015).
  Ha participat en nombrosos congressos d’àmbit nacional i internacional a Barcelona, Girona, Lleida, Màlaga, Múrcia, Pamplona, Tolosa, Troyes i Chartres (França), Ouro Preto i São Paulo , Niterói i Salvador (Brasil) i Ponte de Lima (Portugal). Ha participat en projectes de recerca de la Universitat de Lleida —on també és membre del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM)—, de la Universitat de Barcelona i, finalment, de la Universitat Autònoma de Barcelona (2010-2012). Ha rebut diversos premis i beques relacionats amb la seva tasca investigadora, com ara el Premi Jaume Caresmar de l’Ajuntament d’Igualada (2005), del qual també rebé l’accèssit l’any 2011. El 2010 va ser guardonada amb el XXVI Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, amb el treball Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2011. L’any 2003 obtingué la XIII Beca d’Investigació Notari Raimon Noguera, de la Fundació Noguera del Col·legi de Notaris de Barcelona; l’any 2006, la Beca Ernest Lluch de Ciències Humanes i Socials de l’Ajuntament d’Olot, i l’any 2009, una beca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. El seu Treball de Fi de Màster en Antropologia i Etnografia, La patrimonialització del romànic a la Vall de Boí. Apropiacions simbòliques del patrimoni fou guardonat amb el Premi Espai, Temps i Forma de la Universitat de Barcelona (2015). Finalment, l’any 2016 obtingué el I Premi Rafael Patxot i Jubert de l’Institut d’Estudis Catalans i la Diputació de Barcelona, amb el treball (juntament amb Xavier Solà) Santuaris, ermites i capelles a l’època del barroc. Geografia sagrada de la muntanya catalana.
  Una altra vessant de la seva tasca investigadora és la catalogació, la recerca i la difusió del patrimoni arquitectònic i artístic català, per la qual cosa codirigeix la col·lecció «Patrimoni de la Segarra» de la Fundació Jordi Cases i Llebot, dins la qual ha publicat, juntament amb altres autors, els inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Sanaüja (1998), Torà (1999), Ivorra (2000) i Torrefeta i Florejacs (2010) i Guissona (2013). És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA). En relació amb la difusió del patrimoni arquitectònic i artístic, gestiona el blog Pedres vistes.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Pedres vistes (blog)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí