ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Fité Llevot, Francesc
Àger (Noguera), 1948

Àrees de treball: Art romànic / Art gòtic / Arquitectura romànica / Arquitectura gòtica / Escultura romànica / Escultura gòtica / Pintura gòtica

Francesc Fité Llevot és professor titular d’història de l’art antic i medieval. Es llicencià a la Universitat de Barcelona en filosofia i lletres (història de l’art) i en història medieval, i es doctorà en aquesta mateixa universitat. Imparteix docència d’art medieval (d’època alt medieval, fins al romànic) i d’art català medieval.

Ha centrat la seva recerca en una primera fase en l’art i la història, d’època romànica, de l’antic vescomtat i arxiprestat d’Àger, amb un interès especial per l’estudi de les torres i els castells del segle xi. La segona àrea de recerca l’ha constituït l’antiga catedral de Lleida, dins el context urbà baix medieval de producció artística i artesanal, a la qual ha dedicat una àmplia recerca documental i artística, dins un grup de recerca que ha coordinat, el qual ha rebut subvencions del Ministeri. En aquests moments continua aquesta recerca, centrada especialment en l’estudi del romànic tardà del territori de Lleida, integrat dins el projecte Auctoritas. Església, cultura i poder, s. xii-xv que coordina la doctora Karen Stober, que ha obtingut la concessió d’un R+D per part del Ministeri. Entre les publicacions, es poden destacar: Reculls d’història de la Vall d’Àger. Període antic i medieval (Àger, Centre d’Estudis de la Vall d’Àger, 1986); «Llordà i Mur, castells de la Marca del Pallars Jussà» (Collegats, Lleida, 1988); «L’escultura romànica de la Col·legiata de St. Pere d’Àger, segle xi» (Ilerda Humanitats, Lleida, 1990); «Arquitectura i repoblació en la Catalunya dels segles viii-xi» (Espai/Temps, Lleida, 1993); «Escultura tardana. Les portades de la denominada Escola de Lleida», a Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes (Lleida, Pagès, 1991); «Consideracions sobre el romànic en l’àmbit del Comtat d’Urgell», a El Comtat d’Urgell (Lleida, Universitat de Lleida, 1995); «L’artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó» (Lleida, Universitat de Lleida / Institut d’Estudis Ilerdencs, 1999); «Noves dades sobre l’activitat pictòrica a la Seu Vella de Lleida. Segle xiv» (Lambard. Estudis d’Art Medieval, Barcelona, 1996); «Els vitrallers de la Seu Vella de Lleida» (Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, Lleida, 2000); «Franci Gomar i el nou cor de la Seu Vella de Lleida» (Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, Lleida, 2000); «El monument funerari de l’ardiaca major de la Seu Vella de Lleida Berenguer Barutell» (Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, Barcelona, 2001); «L’alberg i l’inventari patrimonial de Rotllí Gaulter, escultor i mestre d’obra de la Seu Vella de Lleida» (Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, Lleida, 2001); «La Seu Vella de Lleida i la introducció de l’arquitectura gòtica a Catalunya» (Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, Barcelona, 2004); «Ritual i cerimònia a la Seu Vella de Lleida: les devocions, aniversaris i fundacions», a Imágenes y promotores. Miscelánea homenaje a Joaquín Yarza Luaces (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001); «Litúrgia i Cultura a la Seu Vella de Lleida», a Seu Vella. L’esplendor retrobada (Barcelona, Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya, 2003); «Els mestres d’obra d’època medieval (segles xiii-xv, a Seu Vella. L’esplendor retrobada (Barcelona, Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya, 2003); «Los profesionales de la construcción en época medieval (siglos xiv-xv). Algunas cuestiones referidas al mundo hispánico y al territorio catalán», a Ars et scientia. Estudios sobre arquitectos y arquitectura (s. xiii-xxi) (Valladolid, Castilla, 2008); «Bisbat de Lleida. Art romànic. Arquitectura i escultura monumental», a Temps de Forja. Els inicis i l’alta edat mitjana, segles v-xii (Lleida, Pagès, 2008); «Arnau Mir de Tost i el culte a les relíquies» (Urgellia, la Seu d’Urgell, 2006-2007); «La Seu Vella de Lleida», a Temps de consolidació. La baixa edat mitjana, segles xiii-xv (Arrels Cristianes, Lleida, 2008); «Expansió de l’arquitectura religiosa gòtica a les terres de Lleida», a Temps de consolidació. La baixa edat mitjana, segles xiii-xv (Arrels Cristianes, Lleida, 2008); «El santuari de Santa Maria del Merli, de la vila d’Alguaire: anàlisi artístic del temple del segle xiii» (Urtx, Tàrrega, 2011), i «El campanar de la Seu Vella» (Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, Lleida, 2004-2006).
  Ha format part de diferents comitès científics de congressos nacionals i internacionals i també n’ha coorganitzat. Ha format part de projectes d’investigació. Ha coordinat diferents cursos, com ara el curs d’estiu de la Universitat de Lleida, amb la doctora F. Español a la Seu. Ha coordinat catalogacions de fons artístics, com ara els de la catedral de Lleida, amb la doctora J. Planas (1999). És membre de la Junta Directiva dels Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de la Junta Directiva de la Fundació Arnau Mir de Tost. És membre de la comissió científica de la revista Urgellia i ha coordinat diverses publicacions, com ara el volum ii de la Història del Bisbat de Lleida, juntament amb el doctor Prim Bertran, o el llibre Hagiografia peninsular en els segles medievals, juntament amb la doctora F. Español (Lleida, 2008). És membre del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Departament d’Història de l’Art i Història Social de la Universitat de Lleida
  — Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí