ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 22/07/2014

Capdevila i Felip, Sanç
Maldà (Urgell), 11 de desembre de 1883 - Maldà (Urgell), 19 de setembre de 1932

Àrees de treball: Pintura gòtica / Escultura gòtica / Literatura artística

Sanç Capdevila i Felip fou eclesiàstic, arxiver i historiador. Va estudiar al Seminari Pontifici de Tarragona, fou ordenat el 1908 i va cantar la primera missa al monestir de Sixena. Vicari de Sant Martí de Maldà i de Guimerà i ecònom de Forès fins al 1921, de manera autodidacta es va començar a interessar en la recerca documental dels arxius parroquials. El 1918 l’arquebisbe Antolín López Peláez li va encarregar un estudi sobre la situació dels arxius parroquials de la diòcesi. El successor en la prelatura tarraconense, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, va fundar el 1919 l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, amb la idea d’aplegar de manera adequada els fons arxivístics parroquials diocesans, que en molts casos perillaven. Mn. Capdevila en fou nomenat director, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, el 1932. Va ser el primer arxiu eclesiàstic a tot l’estat en concentrar la documentació històrica dels arxius parroquials. Per tal d’ordenar i classificar degudament la documentació va idear un sistema de catalogació d’arxius parroquials i el va divulgar mitjançant l’opuscle El Archivo parroquial y su ordenación. Estudio y normas prácticas para ordenar, catalogar y conservar los archivos parroquiales (Barcelona, 1926). El 1928 va ser nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid. El 1929, vocal de la Junta Provincial de Turisme de Tarragona i de la Comissió Diocesana d’Art Sagrat.

Al llarg dels anys de direcció de l’Arxiu Històric Arxidiocesà va publicar molts articles. La seva pacient labor va exhumar una ingent quantitat de dades documentals, entre les quals cal destacar la preciosa informació sobre molts artistes actius a la diòcesi des dels temps medievals. Els va publicar a setmanaris i revistes com ara Aires de la Conca (Montblanc), Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona), Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona), Arxiu de Tradicions Populars (Barcelona), Boletín Oficial del Arzobispado de Tarragona (Tarragona), Butlletí Arqueològic de Tarragona (Tarragona), Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona), Criterion (Barcelona), La Cruz (Tarragona), Diario de Lérida (Lleida), Diario de Reus (Reus), Diario de Tarragona (Tarragona), Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), L’Escut (Arbeca), Franciscalia (Barcelona), Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús (Barcelona), Nuevo Ambiente (Cervera), El Pla d’Urgell (Arbeca), Revista del Centre de Lectura (Reus), Segarra (Maldà), La Veu de Catalunya (Barcelona), La Veu de la Comarca (Tortosa) i Vida Cristiana (Barcelona).
  També va publicar diverses monografies històriques que contenen moltes dades documentals, de tal manera que encara avui constitueixen un valuós corpus de fonts bibliogràfiques, de consulta i referència obligades, tant pel que fa a la història com a la història de l’art. Mn. Capdevila tenia dues línies d’investigació preferides. Una era la relativa a aspectes històrics de les poblacions de la comarca de l’Urgell properes a Maldà. Una altra, la ciutat de Tarragona, en especial la història de la catedral i dels santuaris ja desapareguts de la ciutat. Així s’entenen publicacions com ara la Història compendiada del santuari de Sant Magí [de la Brufaganya] (Montblanc, 1924), El temple de Santa Maria del Miracle de Tarragona (Tarragona, 1924), El castell de Guimerà (Tarragona, 1927; reed., 1990), El convent de Sant Domènec [de Tarragona] (Tarragona 1927), La Torre de la Móra (Tarragona, 1927), L’ermitatge de les Virtuts (Tarragona, 1927), Sant Miquel del Mar [de Tarragona] (Tarragona, 1927), El convent de Sant Llorenç [de Tarragona] (Tarragona, 1928), Santa Magdalena de Bell-lloc [de Tarragona] (Tarragona, 1928), El santuari de la Bovera (Tarragona, 1929) i Tarragona. Guía histórico-arqueológica (Tarragona, 1929). El 1931 va guanyar per oposició una canongia a la catedral de Tarragona, i va obtenir el càrrec d’Arxiver Diocesà i del Capítol.
  És fruit de les seves recerques a l’Arxiu Capitular l’edició pòstuma de l’obra La Seu de Tarragona. Notes històriques sobre el Tresor, els artistes, els capitulars (Barcelona, 1935), una fita en la historiografia local. El seu treball sobre l’Índex Vell de l’Arxiu Històric Arxidiocesà es va publicar el 1977. F. Xavier Ricomà va aplegar a Treballs històrics de Mn. Sanç Capdevila i Felip (1883-1932) (Tarragona, 1980) una sèrie d’articles, alguns d’inèdits i d’altres que havien estat publicats a La Cruz. Armand i Roser Puig i Tàrrech van ampliar el seu estudi sobre les esglésies de Santa Maria i Sant Esteve de Guimerà (Guimerà, 1986). També es va publicar el seu treball El monestir cistercenc de Santa Maria de la Vallsanta. Notes per a una monografia (Guimerà, 1988).

Bibliografia sobre Sanç Capdevila i Felip: Joan Serra Vilaró, «Homenatge a Mossèn Sanç Capdevila» (La Cruz, Tarragona, octubre 1932); Joan Serra Vilaró, «Mossèn Sanç: notes biogràfiques» (Butlletí Arqueològic de Tarragona, Tarragona, núm. 42, octubre-desembre 1932, p. 191-197); Francesc Xavier Ricomà i Vendrell, Treballs històrics de Mn. Sanç Capdevila i Felip (1883-1932) (Tarragona, Diputació, 1980); Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya, vol. i (Barcelona, Claret / Generalitat de Catalunya, 1998, p. 417), i Manel Güell, Salvador-J. Rovira i Gómez (coord.), Biografies de Tarragona, vol. ii (Benicarló, Onada, 2011, p. 32-33).


Sofia Mata

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí