ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Cabré Massot, Tate
Reus (Baix Camp), 1965

Àrees de treball: Modernisme / Noucentisme / Arquitectura del segle xx

Montserrat Cabré Massot és doctoranda en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també es va diplomar en traducció i interpretació i on ha exercit com a professora a la Facultat de Ciències de la Comunicació. També ha estat docent a la Universitat Internacional de Catalunya, al grau de periodisme i al Postgrau de Gestió Cultural, i ha col·laborat amb la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Pompeu Fabra, i la Universitat de l’Havana. Ha treballat com a periodista cultural des del 1987 als principals mitjans de comunicació catalans.

Com a investigadora s’ha especialitzat d’una banda en Gaudí, el Modernisme i el Noucentisme, i de l’altra, en el llegat català a Cuba, aportant primícies i descobertes per mitjà de textos divulgatius, donada la seva formació periodística, sense descuidar els acadèmics: llibres, guies, premsa escrita, conferències, guions televisius, documentals cinematogràfics i ponències en congressos. Sobre Gaudí ha redactat treballs de diferents tipus, com ara el llibre Gaudí. El arquitecto de la naturaleza (Barcelona, Llibreria Universitària, 2002), articles com ara «La Sagrada Família i Barcelona. Passions i convulsions», a La Sagrada Família. De temple expiatori a basílica (Barcelona, Lunwerg, 2011), guies turístiques —per a l’Ajuntament de Barcelona, l’Editorial Mediterrània, i les editorials EDAF i Newsline, entre d’altres— i la sèrie de reportatges «Vivir Gaudí» per a La Vanguardia (2002). També ha estat documentalista de la pel·lícula Sagrada del director suís Stephan Haupt (2012), i de la sèrie Gaudiana de Radio Televisión Española (2002), de la qual també va ser guionista, i ha organitzat viatges, sortides culturals, taules rodones i cicles de conferències sobre Gaudí per a institucions com la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, Òmnium Cultural, els Amics de la UNESCO de Barcelona o les aules de la gent gran de diverses localitats.
  Quant al Modernisme, va ser pionera en els primers treball escrits que existeixen sobre aquest tema a les comarques meridionals, com ara la sèrie «La ruta modernista» (La Vanguardia, Tarragona, 1997), la guia Reus, ciutat modernista (Reus, Ajuntament de Reus, 1998), i a Cuba, «La Habana. El Modernismo del Caribe» (La Vanguardia. Magazine, juliol 2002). Aquests treballs inicials es van desenvolupar en diferents estudis monogràfics sobre Gaudí, Jujol, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, el Modernisme català a Cuba, Melilla, Novelda (Alacant), i el Modernisme i el Noucentisme a les comarques meridionals dels quals va publicar en coautoria amb l’historiador doctor Albert Arnavat l’inventari en una trilogia: Arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre; Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i Arquitectura industrial modernista i noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre (Tarragona, Diputació de Tarragona, 2012).
  Sobre Puig i Cadafalch destaquen la bibliografia completa Josep Puig i Cadafalch. Obra completa (Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner de l’Institut d’Estudis Catalans), que indexa nombrosos textos no documentats de l’autor com a part de la tesi doctoral El llegat periodístic de Josep Puig i Cadafalch. Recerca i anàlisi dels seus articles d’opinió (1885-1936), així com la guia de l’any temàtic 2001 editada en cinc idiomes, Guia de la Ruta Puig i Cadafalch (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Mediterrània, 2001), i estudis parcials sobre les publicacions de l’autor, presentats a les III i IV Jornades d’Història de la Premsa (2009 i 2011) i al congrés de l’Institut de Recherche Intersite Études Culturelles, Universitat Paul Valéry de Montpeller (2012).
  Pel que fa a la recerca en el patrimoni cubanocatalà —és membre fundadora de l’Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina—, destaquen els llibres Catalunya a Cuba. Un amor que fa història (Barcelona, Edicions 62, 2004) i Cuba a Catalunya. El llegat dels indians (Valls, Cossetània, 2008); la Guia de rutes indianes de Catalunya (Valls, Cossetània, 2011), i el llibre El Vilassar de Mar dels indians (Lleida, Pagès, 2012). Aquests dos darrers llibres en coautoria amb la periodista Mireia Olivé, amb qui va fundar l’any 2006 el Cercle d’Amistat Catalunya-Cuba i ha realitzat diverses exposicions itinerants, cicles de conferències, taules rodones, fires temàtiques i viatges culturals per a divulgar el tema patrimonial catalanocubà. Sobre aquest tema, ha realitzat diverses col·laboracions en matèria de disseny d’itineraris urbans indians a Barcelona amb l’historiador doctor Martín Rodrigo Alharilla per a la revista L’Avenç, les publicacions del Museu d’Història de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Tate Cabré (pàgina personal)
  — Cercle d’Amistat Catalunya-Cuba



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí