ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Courthion, Pierre
Ginebra (Suïssa), 14 de gener de 1902 - París (França), 2 de març de 1988

Àrees de treball: Art del segle xix / Art del segle xx

Pierre Courthion era fill del periodista i escriptor Louis Courthion. Va estudiar lletres a Lausana i després va freqüentar l’Escola de Belles Arts de Ginebra i l’Escola del Louvre a París. En la capital francesa va esdevenir crític d’art i poeta. Entre els anys 1933 i 1939 va dirigir la Maison Suisse de la Ciutat Universitària. Durant la Segona Guerra Mundial, va viure sobretot a Ginebra, on va treballar en el món editorial. Amb la seva dona Pierrette, van fundar la revista Lettres i la col·lecció «Le Cri de la France» de l’editorial Librairie de l’Université de Fribourg.

Pierre Courthion fou un dels grans especialistes de l’impressionisme i un dels primers crítics d’art de l’avantguarda. Pel que fa a l’impressionisme va publicar tant obres de conjunt, Autour de l’impressionnisme (París, Nouvelles Éditions Françaises, 1964), com llibres monogràfics sobre Manet, Seurat o Bonnard. Quant a l’art d’avantguarda, té obres publicades sobre Soutine, Matisse (Le visage de Matisse), Rouault i Klee. Actor principal del món artístic parisenc d’entre guerres i de la postguerra, va conèixer tots els artistes de l’Escola de París. En el seu llibre de memòries, D’une palette à l’autre. Mémoires d’un critique d’art (Ginebra, La Baconnière / Arts, 2004), Courthion explica que va conèixer Pau Gargallo i Llorens Artigas al taller de Raoul Dufy, els primers anys de la dècada de 1930, quan Gargallo vivia amb Magali i Pierrette a la casa del carrer del parc de Montsouris, i Artigas tenia el seu taller al carrer de la Petite-Faucille, a Vitry-sur-Seine, tocant a París. Courthion va esdevenir ràpidament amic dels dos artistes catalans: de Gargallo insisteix a dir que fou el primer a treballar amb ferro retallat i d’Artigas escriu que fou el més gran terrissaire del seu temps i un dels personatges més divertits de Catalunya, gran narrador d’històries bufonesques. Aquesta amistat i admiració va tenir com a resultat dos llibres importants sobre l’obra dels dos catalans, Gargallo. Sculptures et dessins (París, Skira, 1937), i amb fotografies de F. Català-Roca, Llorens Artigas (Barcelona, Polígrafa, 1977). L’edició francesa fou publicada l’any 1979 per La Société Française du Livre. En la revista d’avantguarda xxe Siècle, al núm. 3, Courthion va publicar un article sobre l’exposició de «Gonzàlez au Musée d’art moderne» i al núm. 6 (1956), va publicar «Le papier collé du cubisme à nos jours» i va escriure l’article «Jeux et fantaisie de Miró». Per acabar amb els artistes catalans, va participar també en un número especial de la xxe Siècle, editat en forma de llibre d’art per les edicions Vilo (París, 1980), Hommage à Dalí, amb el text «Sous l’arc triomphal des structures molles». Nogensmenys, Courthion fou un dels crítics més lúcids i independents del seu temps, tal com ho demostra aquesta definició de Dalí a les seves memòries : «Dalí, le peintre-pître qui vend très cher ses drôleries», i sobretot el capítol de les seves memòries que dedica a Picasso, amb l’interrogant «Geni del segle?». Courthion reconeix la validesa indiscutible del creador d’obres excepcionals com ara Guernica o La femme qui pleure, però lamenta que Picasso hagi conservat tantes proves fallades, tantes obres gratuïtes. Hi ha una altra relació interessant de Courthion amb la cultura catalana i és la seva amistat amb Eugeni d’Ors, al qual va conèixer just abans de la Guerra Civil. Aquesta relació va tenir uns resultats importants pel salvament de l’art espanyol, ja que Courthion va aconseguir que d’Ors fos convidat a fer una sèrie de conferències a Ginebra. D’Ors va aprofitar la seva estada per a parlar amb les autoritats de la ciutat, i així es va poder realitzar l’any 1939 al Museu d’Art i d’Història l’exposició «Les chef-d’œuvre du Musée du Prado», de manera que aquestes obres mestres es van posar a recer al final de la Guerra Civil.

Bibliografia sobre Pierre Courthion: Pierre Courthion, D’une palette à l’autre. Mémoires d’un critique d’art (Ginebra, La Baconnière / Arts, 2004); Jacques Darbellay, Un Valaisan à Paris. Pierre Courthion (Bagnes, Commune de Bagnes, 2004), i Simon Roth, catàleg de l’exposició Louis & [et] Pierre Courthion. Bagnes, Genève, Paris. Voyages en zigzag —Museu de Bagnes, Le Châble, de l’1 de juliol al 30 d’octubre de 2004— (Le Châble, Musée de Bagnes, 2004).


Eliseu Trenc

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí