ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Cornudella Carré, Rafael
Barcelona, 29 de desembre de 1964

Àrees de treball: Art gòtic / Art renaixentista / Art barroc / Miniatura i història del llibre / Gravat / Museografia

Rafael Cornudella Carré és doctor en història de l’art, professor titular a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de l’Institut d’Estudis Catalans i excap de l’Àrea d’Art Gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  Llicenciat el 1988, s’inicià professionalment en diverses tasques com a documentalista i historiador de l’art (1987-1991). Treballà durant dos anys, com a tècnic superior, al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC (1992-1993). Inicià la seva carrera docent a la Universitat de Lleida (1995) i a continuació passà a la UAB (1996), sempre com a professor d’història de l’art modern. Des del 2003, n’és professor titular. Del juny del 2007 al juliol del 2012 ha estat cap de l’Àrea d’Art Gòtic del MNAC. El setembre del 2012 es reincorporà a la UAB.
  És membre del consell de redacció dels Quaderns del Museu Episcopal de Vic (des del 2005) i també n’ha estat del Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya (2007-2012). Des del novembre del 2011 i fins al juliol del 2017 fou vocal de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya. El 8 de juny de 2017 fou nomenat membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Dedicà la seva tesi doctoral (1998; dirigida per B. Bassegoda) al gravador català Miquel Sorelló, actiu a Roma en el segle xviii. Entorn d’aquells anys publicà treballs sobre el gravat català dels segles xvi al xviii, com ara «La difusió del gravat en el Renaixement a Catalunya. Impremta i gravat entre el Gòtic i el Renaixement, ca. 1518-1550», a Actes del I, II i III Col·loquis sobre Art i Cultura a l’Època del Renaixement a la Corona d’Aragó (Tortosa 1996-1999) (Tortosa, 2000), i «Els orígens de Miquel Sorelló i la calcografía a Barcelona, c. 1600-1725» (Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, Barcelona, 1999). En la línia de la tesi doctoral, s’interessà per altres artistes actius a la Roma setcentista: «Para una revisión de la obra pictórica de Francisco Preciado de la Vega (Sevilla, 1712 - Roma, 1789)» (Locus Amoenus, Bellaterra, 1997); «Una obra de joventut de Placido Costanzi al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Sant Bernat rebent la llet de la Mare de Déu» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2001).
  Després, els seus interessos com a investigador es van desplaçar cap a les arts figuratives dels segles xiv, xv i inicis del xvi, sobre les quals ha publicat nombrosos treballs, com ara «La pintura de la primera meitat del segle xvi al Museu Episcopal de Vic» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2002-2003); «El Mestre de la Llotja de Mar de Perpinyà (àlies Mestre de Canapost; àlies Mestre de la Seu d’Urgell)» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2004); «Mestre Johannes, lo gren pintor del illustre duch de Burgunya. La risposta valenzana a Jan van Eyck e la sua diffusione in altri territori della corona d'Aragona», a Nord-Sud. Presenze e ricezioni fiamminghe in Liguria, Veneto e Sardegna. Prospettive di studio e indagine tecniche (Pàdua, Il Poligrafo, 2007); «El Mestre de la Porciúncula i la pintura valenciana del seu temps» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2008); «Alfonso el Magnánimo y Jan van Eyck. Pintura y tapices flamencos en la corte del rey de Aragón» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2009-2010); amb Cèsar Favà, «Els retaules de Tobed i la primera etapa dels Serra» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2010); amb Guadaira Macías, «Bernat Martorell i la llegenda de sant Jordi. Del retaule als brodats» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2011-2012), «Sainte Claire d’Assise et Christ assis au Calvaire du début du xvie siècle conservées au Monastère de Santa Maria de Pedralbes (Barcelone)» (Revue Belge d’Archéologie et Histoire de l’Art, Brussel·les, 2014); «The Master of Baltimore and the origin of italianism in catalan painting of the Fourteenth Century» (The Journal of the Walters Art Museum, Baltimore, 2014); amb Joaquim Garriga, «Aine Bru: l’itinéraire méridional d’un peintre du Brabant», a Sainte-Cécile d’Albi et le décor peint à la première Renaissance (Actes du colloque d’Albi, juin 2009) (Portet-sur-Garonne, 2015); amb G. Macías, «L’escultura decorativa del segle xv», a El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015), i «La il·luminació del llibre a Catalunya al voltant de 1400», a Catalunya i l’Europa septentrional a l’entorn de 1400. Circulació de mestres, obres i models artístics (Roma, Viella, 2016), entre d’altres.
  Va comissariar, juntament amb Marià Carbonell i Anna Castellano, l’exposició «Pedralbes. Els tresors del monestir» (inaugurada el 2005; nova presentació el 2015). Com a cap de l’Àrea d’Art Gòtic del MNAC, va projectar i dirigir una nova presentació de la col·lecció permanent d’art gòtic (inaugurada l’any 2010). Coincidint amb aquest projecte, publicà amb Cèsar Favà i Guadaira Macías, El gòtic a les col·leccions del MNAC (versions en català, anglès, francès i espanyol; Barcelona, Lunwerg, 2011). Ha comissariat l’exposició «Catalunya 1400. El gòtic internacional» (MNAC, 2012). En els catàlegs d’aquestes exposicions, i en altres catàlegs raonats, hi ha publicat nombroses entrades o fitxes, un gènere que ha cultivat amb assiduïtat i sempre de grat, ja que entén que es tracta d’un format imprescindible dins la disciplina de la història de l’art. Com a professor invitat a l’Escola Pràctica d’Estudis Superiors (París), ha impartit un cicle de conferències sobre «Le retable peint en Catalogne (ca.1325-1500)» (26 gener - 16 febrer 2018).



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí