ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 10/10/2016

Carreras Candi, Francesc
Barcelona, 1862 - Barcelona, 26 de gener de 1937

Àrees de treball: Urbanisme / Arquitectura gòtica / Pintura del segle xix

Francesc Carreras Candi fou advocat, historiador i polític català. Fou autor de nombrosos estudis sobre geografia, història, art, arqueologia i documentació, entre d’altres. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1882. El 1888 entrà al Círculo Liberal Conservador de Cánovas del Castillo, des d’on presidí la Joventut Conservadora (1890), i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1901-1922). Impartí docència com a professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans (1903-1905) i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i fou un dels impulsors dels primers Congressos d’Història de la Corona d’Aragó. El 1898 entrà a formar part de la Reial Acadèmia de Bones Lletres —que presidí del 1918 al 1931 i del 1934 al 1937—, fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (des del 1920), i corresponent de la Real Academia de Buenas Letras de Sevilla (1899), de la Real Academia Galega (1926) i de la Real Academia de la Historia (1897). Fou soci i membre actiu de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou secretari (1888-1890), i un dels fundadors del Centre Excursionista de Catalunya, que presidí el 1912. També fou cònsol de la República Dominicana des del 1900 i gerent de la Reial Companyia de Canalització de l’Ebre des del 1924.

La seva implicació en la política municipal fou determinant per a la difusió dels rics fons documentals de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona. Cal destacar, en aquest sentit, l’edició del Manual de novells ardits o dietari de l’antic consell barceloní (des del 1892) i, en col·laboració amb Bartomeu Gunyalons, de les Rúbriques de Bruniquer (1912-1916). Entre les seves més de quatre-centes publicacions, hi ha estudis tan rellevants com La Via Layetana (1913), Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració (1928) i, especialment, el volum dedicat a Barcelona (1916) dins de la magna Geografia general de Catalunya (1913-1918), que dirigí i coordinà juntament amb les edicions dedicades al País Valencià, al País Basc i a Galícia. La història urbana de la ciutat de Barcelona, des de la fundació de Bàrcino al 1916, consta de mil cent pàgines amb incomptables aportacions de base documental. La seva curiositat insaciable el portà a escriure i a interessar-se per nombrosos temes, que publicà i difongué en revistes i llibres. Col·laborà assíduament en publicacions periòdiques de gran tiratge, com ara La Il·lustració Catalana, La Veu de Catalunya, El Diluvio, La Vanguardia o Las Noticias, i participà en nombroses publicacions locals, amb l’handicap de la dispersió de la seva obra.
  Són molt valuosos els estudis sobre història, art i arqueologia dedicats a poblacions catalanes, que en la major part dels casos constitueixen una primera aproximació rigorosa a la història dels llocs i dels monuments, elaborats a partir de suport documental. Per exemple, destaquen Los castells de Montserrat. Ensaig crítich histórich (1890); Argentona histórica (1891); Cabrera del Maresma (notas históricas) (1893); Notas históricas de Sarriá (1897); Dietari de la guerra a Cervera (1907); Notes històriques de Sant Hilari. Sant Hilari Ça-Calm (1910-1911); Visites dels nostres reys a Montserrat (1268-1907) (1911); Les obres de la catedral de Barcelona. 1298-1445 (1913-1914); Lo pintor Francisco Sans y Cabot (1922), i Folklore y costumbres de España (1931-1933), entre d’altres.

Bibliografia sobre Francesc Carreras Candi: Joaquim Graupera, «Francesc Carreras Candi i l’excursionisme científic. La seva contribució al coneixement del Maresme» (Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, Argentona, núm. 56, 2013, p. 25-28); Pere Molas i Ribalta, «Carreras Candi, Francesc», a Pere Molas, Eulàlia Duran i Josep Massot (ed.), Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012, p.104-105); Jordi Casanovas Miró, «Carreras Candi, Francesc», a Margarita Díaz-Andreu, Gloria Mora, Jordi Cortadella (coord.), Diccionario histórico de la arqueología en España. (Siglos xv-xx) (Madrid, Marcial Pons, 2009, p.177-179); Maria Rosa Bultó Blajot, «Francisco Carreras Candi: notas biográficas y bibliografía de un gran historiador», a Documentos y estudios, vol. xvii (Barcelona, Instituto Municipal de Historia, 1967, p. 5-120); Agustí Duran Sanpere, «Francesc Carreras i Candi i la historiografia de Barcelona», a Barcelona i la seva història, vol. iii, 1975, p. 583-591); Agustí Duran Sanpere, «Don Francisco Carreras y Candi, historiador de Barcelona», a Barcelona. Divulgación histórica, vol. x (Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Institut Municipal d’Història, 1959, p. 290), i Carmen Ortiz i Luis Ángel Sánchez (coord.), Diccionario histórico de la antropología española (Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1994, p. 189-190).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Societat d’Onomàstica
  — Societat Catalana de Geografia
  — Amics de l’Art Romànic
  — Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal
  — Barchinona.cat


Francesc Miralpeix Vilamala

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí