ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 23/09/2017

González Martí, Manuel
València, 1 de gener de 1877 - València, 4 de gener de 1972

Àrees de treball: Pintura del segle xix / Arts decoratives / Ceràmica / Museografia

Manuel González Martí era llicenciat en dret civil i canònic per la Universitat de València (1899), i en Belles Arts per l’Escola de Sant Carles de València (1899). També va ser editor de les revistes Arte Moderno (1899), Valencia Artística (1903) i Impresiones (1908). Ja de jove aconseguí certa fama per les caricatures de personatges de la cultura i la política, que signava amb el pseudònim Folchi, que l’acompanyà tota la vida, entre les quals es troben les dedicades a Cánovas del Castillo, Práxedes Mateo Sagasta, Vicente Blasco Ibáñez, Ignacio Pinazo Camarlench i José Mongrell, entre d’altres, i inicià la seva publicació a la revista Cascarrabias (1897). Fora de València, les seves caricatures es publicaren a Madrid Cómico, Barcelona Cómica o Iris. Al llarg de la vida mantingué una relació estreta amb molts artistes, especialment amb els Pinazo i els Benlliure, però també amb molts d’altres, com ara Santiago Rusiñol, Hermen Anglada Camarassa i especialment amb els valencians Cebrián Mezquita, Antoni Esteve, Ismael Blat, Constantino Gómez, José Manaut Viglietti, José Garnelo i Enrique Martínez-Cubells, i també ceramistes com ara Arturo Alamar, José Gimeno, José Ros Ferrandis i Juan Bautista Huerta. Fou membre del comitè de selecció dels representants espanyols a l’Exposition Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes de París del 1925. Fou soci de Lo Rat-Penat, en fou president de l’associació regionalista entre el 1928 i el 1930 i el 1949 i el 1958, i participà en les excursions artístiques i literàries. Impulsà l’adhesió a les Normes de Castelló i organitzà cursos de llengua impartits per Carles Salvador (iniciats el 1951). Més endavant enllestí la publicació dels Contes del Pla i de la Muntanya. Inicià una gran col·lecció de ceràmica ajudat per la seva esposa, Amèlia Cunyat i Monleón, neta de l’arquitecte Sebastián Monleón i neboda del conservador del Museu Naval Rafael Monleón, en part per la connexió familiar amb l’ofici, car l’avi havia fundat la fàbrica de rajoles i ceràmiques de San Pio V. Un conjunt ja important es presentà a l’exposició commemorativa dels set-cents anys del naixement de Jaume I en Lo Rat-Penat (1908), i després a l’Exposició Regional Valenciana (1909) i a l’Exposició Nacional de València (1910). La seva casa ja era visitada en la dècada de 1930 com el Museu de Ceràmica de València per intel·lectuals i estudiants, especialment krausistes. Dins l’aspecte personal compartí, amb el canonge Josep Sanchis Sivera, la tutoria legal per orfandat del nebot d’aquest, Manuel Sanchis Guarner.
  Fou becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis per tal de viatjar a Itàlia en diverses ocasions, on estudià els paviments de les Sales Borgianes del Vaticà i del Castel Sant’Angelo i els d’Alfons V el Magnànim a Nàpols, realitzats a Manises i Gandia, i impartí diverses conferències sobre el resultat de les seves investigacions a la universitat i a altres institucions locals. Publicà nombrosos estudis sobre ceràmica medieval que es donaren a conèixer arreu i que han estat treballs de referència necessària fins avui. El col·leccionisme també el portà a establir relacions amb Guillermo de Osma i Scull, estudiós i organitzador de l’Institut València de Don Juan; amb Gaetano Ballardini, fundador del Museu Internacional de la Ceràmica de Faenza, i amb Archer M. Huntington, de la Hispanic Society de Nova York, institució de la qual fou vicepresident (1960). Ingressà com a professor de dibuix a l’Escola de Comerç, l’Escola Normal, l’Escola Mercantil, l’Institut General Tècnic i l’Escola Pràctica de Ceràmica de Manises (1916). També inicià una activitat important de crítica artística dedicada a artistes valencians i culminada en la biografia sobre Ignacio Pinazo Camarlench, que meresqué el premi del Cercle de Belles Arts (1917) i que fou publicada l’any 1920. Fou col·laborador freqüent de publicacions periòdiques, com ara El Cuento del Dumenche (1908-1909), El Guante Blanco (1912-1919) i Oro de Ley (1916-1931), i de premsa local a El Correo de Valencia, El Mercantil Valenciano i Las Provincias, així com a La Esfera de Madrid i a Museum de Barcelona. També a revistes especialitzades, com ara Archivo de Arte Valenciano o Cerámica Industrial y Artística. De l’any 1922 al 1936 i del 1939 al 1947 assolí la direcció de l’Escola de Ceràmica de Manises i avançà en la seva integració en el sistema educatiu per equiparació a les escoles d’oficis. L’any 1921 ocupà la direcció del Centre de Cultura Valenciana, patrocinat aleshores per la Universitat de València. L’any 1924 fou nomenat delegat regi de belles arts de la província de València i l’any 1928 ingressà com a acadèmic a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos.
  L’any 1940 fou nomenat director del Museu de Belles Arts de València, el qual traslladà del convent del Carme a la seu actual de Sant Pius V. El mateix any s’integrà a la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de València. Fou també diputat provincial de Cultura entre els anys 1949 i 1950, i vicepresident de la Diputació Provincial entre el 1952 i el 1955. El 1943 aconseguí l’adquisició de la primera peça del futur museu de ceràmica, el tondo de la Verge i el Nen del timpà del convent de la Trinitat. El febrer del 1947 feu donació de la seva col·lecció ceràmica a l’Estat i es creà el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, del qual fou director del 1947 fins que es traspassà.
  Participà en les primeres activitats fundacionals de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica (1955), amb seu al Museu Villa Ariadna de Ginebra, de la qual fou acadèmic (1957). Feu allà amistat amb Picasso i aconseguí la donació d’algunes de les seves ceràmiques per al museu valencià. Fou membre d’honor del grup Parpalló (1957), durant els anys que restaren de la seva vida se centrà en l’ampliació del Museu que fundà i en la difusió del continguts, i publicà més d’un centenar d’articles.

Pel que fa a les aportacions intel·lectuals, destaquen les monografies Pintors valencians de la Reinaxensa. I Joanes. L’enigma de la seua vida (València, Societat valenciana de publicacions, 1926); Azulejos medievales valencianos. Cerámica medieval valenciana (València, s. n., s. a.); Pinazo. Su vida y su obra (València, Instituto General y Técnico de Valencia, 1920); Los grandes maestros del Renacimiento. Vinci, Durero, Rafael, Joanes, Ribalta, Ribera, Rembrant, Callot (València, Arte y Letras, 1929); Cerámica española (Barcelona, Labor, 1933); Alfonso V, ceramófilo. Conferencia leída el día 26 de mayo de 1942 en el Centro de Cultura Valenciana (València, 1945); Cerámica del Levante Español. Siglos medievales. Tomo I, Loza (Barcelona, Labor, 1947); Contes del Pla i de la Muntanya de la Valencia medieval (València, Tipografía Jesús Bernes, 1947); Contes del Pla i de la Muntanya de la Valencia Medieval, segona vuitena (València, Tipografía Jesús Bernes, 1950); Cerámica del Levante español. Siglos medievales. Tomo ii. Alicatados y azulejos (Barcelona, Labor, 1952); Cerámica del Levante español. Siglos medievales. Tomo iii. Azulejos, «socarrats» y retablos (Barcelona, Labor, 1952); Visita al pintor cerámico Manfredo Borsi (Canes, 1956); Rondos florentinos en Valencia (València, s. n., 1960); Contes del Pla i de la muntanya de la València del segle xix (València, Diputación Provincial de Valencia, 1965), i Museo Nacional de Cerámica González Martí. Guías de los Museos de España, nº xviii (Madrid, Museo Arqueológico Nacional / Dirección General de Bellas Artes, 1964).
  Pel que fa als articles de publicacions periòdiques destaquen, amb Vicent Fe Castell, «Carmela la Pentinadora» (El Cuento del Dumenche, València, 1908); «La exposición retrospectiva del Rat-Penat» (Impresiones, València, 16 de juliol de 1908); «Goya y Valencia. Número monográfico» (Forma. Revista Artística Mensual, Barcelona, 1908); «Cerámica vidriada valenciana» (Almanaque Las Provincias, València, 1913); «Els novios de la Penya Verda» (El Cuento del Dumenche, València, 1914); «El fill del dimoni» (El Cuento del Dumenche, València, 1914); «¡Quina animeta!» (El Cuento del Dumenche, València, 1914); «De la historia artística de Valencia. Las tablas de los pintores Llanos y Almedina del siglo xvi» (Museum. Revista Mensual de Arte Español, Barcelona, 1915); «El arco de Aragón en Nápoles» (Museum. Revista Mensual de Arte Español, Barcelona, 1917); «Cerámica valenciana contemporánea: el reflejo broncíneo de Bautista Huerta» (El Mercantil Valenciano, València, 25 de maig de 1923); «Cerámica valenciana: Ilice, Sagunto, Paterna, Manises, Alcora» (Neptuno, València, 1925); «Cerámica antigua valenciana: un plato muy notable del siglo xv» (Neptuno, València, agost 1925); «La tarjeta de visita en Valencia. Prólogo de este libro en preparación» (Neptuno, València, 1926); «Cerámica medieval valenciana. El pavimento» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1926); «Cerámica medieval valenciana. El pavimento» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1927); «San Bernardí de Siena en un plat del segle xv» (Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, València, 1927); «Cerámica medieval valenciana. El pavimento» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1928); «Doce artistas valencianos del siglo xix. Rafael Berenguer, “el perspectivo”» (Oro de Ley, València, 31 de desembre de 1928); «Cerámica valenciana medieval» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1929); «Cerámica medieval valenciana. La Cúpula del Convento de la Concepción Francisca, de Toledo» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1929); «La cerámica de Manises en los retablos medievales» (Valencia Atracción, València, 1929); «La cerámica de Manises en los retablos medievales II» (Valencia Atracción, València, 1929); «Cerámica valenciana. La Real Fábrica de loza y porcelana del Conde de Aranda en Alcora» (Cerámica Industrial y Artística, Barcelona, 1932); «Cerámica popular de Manises del siglo xix: Vajillas idílicas» (Almanaque Las Provincias, València, 1932); «Cerámica medieval de Paterna. Vasijas decoradas con óxidos de cobre y manganeso» (Cerámica Industrial y Artística, València, octubre 1933); «Francesc Ribalta: Nova versió de sa vida» (Ribalta, València, 1935); «Pavimentos y azulejos artísticos valencianos» (Feria Muestrario Internacional, València, 1938); «Cerámica medieval levantina. La leyenda de Melusilla en los socarrats de Manises» (Almanaque Las Provincias, València, 1940); «La Real Fábrica de loza y porcelana del Conde de Aranda» (Almanaque Las Provincias, València, 1940); «Aportación de la Escuela de Cerámica de Manises en el IV Centenario de Juan Luis Vives» (Anales de la Universidad de Valencia, València, 1941); «Reconstrucción de los florones alicatados del siglo xiv, de fabricación valenciana, que decoraron los pisos del claustro de Monasterio de Poblet (Tarragona)» (Escuela de Artesanos y de Artes y Oficios Artes Gráficas, València, 1941); «Cerámica valenciana renacentista. ¿Efigie del Quijote en un plato seiscientista?» (Almanaque Las Provincias, València, 1942); «Loza y azulejos valencianos exportados a Italia» (Feriario, València, 1943); «La cerámica de Manises en las barracas valencianas» (Almanaque Las Provincias, València, 1943); «Influencias árabes en la cerámica valenciana» (Feriario, València, 1943); «El plato Valencia» (Boletín Revista del Sindicato del Papel y Artes Gráficas, Xàtiva, 1944); «Azulejos para hospitales y lazaretos» (Almanaque Las Provincias, València, 1945-1946); «La reinstalación del Museo de Bellas Artes de Valencia» (Feriario, València, 1947); «Cerámica de Manises del siglo XIX» (Feriario, València, 1949); «Tragedia final en la vida accidentada de “El Españoleto”» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1953); «Un rondo de Benedetto da Maiano» (Diario Levante. Suplemento Valencia, València, 9 de juliol de 1954); «Cerámica popular de Manises del siglo xix» (Feriario, València, 1954); «Donativos extranjeros para el Museo Nacional de Cerámica. “San Juan”, escultura cerámica de Andre Diesnis» (Valencia Atracción, València, gener 1957); «Recuerdos de un ochentón. “El Correo de Valencia” y “Cascarrabias”» (Valencia. Suplemento Dedicado a sus Hombres, a su Historia y a su Tierra, València, 6 de desembre de 1957); «Exposición en Cannes de Cerámica Española. S. xiii-xx. La representación valenciana» (Valencia Atracción, València, 1957); «Manuel Gil, Ceramista» (Arte Vivo, València, 1957); «Recientes aportaciones a Museos» (Feriario, València, 1957); «Galería de humoristas en el Museo de Cerámica» (Valencia. Suplemento Dedicado a sus Hombres, a su Historia y a su Tierra, València, 17 d’abril de 1959); «Cerámicas extranjeras en nuestro Museo de Cerámica. Un barro cocido de Clodión» (Levante. Suplemento Valencia, València, 16 d’octubre de 1959); «Teodoro Llorente, poeta de Valencia, a los 50 años de su coronación popular. La coronación del poeta» (Levante, València, 13 d’octubre de 1959); «En nuestro Museo de Cerámica y de las Artes Decorativas. La colaboración de D. Juan Insa» (Levante, València, 23 d’octubre de 1959); «El dibujo humorístico en el Museo» (Feriario, València, 1959); «La baraja fallera; para la Galería de Humoristas del Museo de Cerámica» (Valencia Atracción, València, 1960); «El legado de Lucrecia Bori para el Museo de Cerámica» (Valencia Atracción, València, 1960); «Mis actividades en el Museo Provincial de Bellas Artes. Defensa de sus cuadros» (Levante. Suplemento Valencia, València, 17 de novembre de 1961); «Mis actividades en el Museo Provincial de Bellas Artes. El Edificio del Carmen» (Levante. Suplemento Valencia, València, 24 de novembre de 1961); «Mis actividades en el Museo Provincial de Bellas Artes. Importantes donativos y curiosas anécdotas» (Levante. Suplemento Valencia, València, 1 de desembre de 1961); «Mis actividades en el Museo Provincial de Bellas Artes. La instalación del autorretrato de Velázquez» (Levante. Suplemento Valencia, València, 1961); «La biblioteca de don Mario Blasco, para el Museo Nacional de Cerámica. Cinco mil volúmenes encuadernados en pasta valenciana» (Levante, València, 2 de desembre de 1961); «Mis actividades en el Museo Provincial de Bellas Artes. La portada de ingreso a la galería de Mariano Benlliure» (Levante. Suplemento Valencia, València, 16 de febrer de 1962); «Con motivo de un centenario. Esculturas Mariano Benlliure en el Museo Nacional de Cerámica» (Las Provincias, València, 14 de novembre de 1962); «Apuntes de M. Benlliure» (Levante, València, 14 de novembre de 1962); «Antecedentes para la historia de la Escuela Práctica de cerámica de Manises» (Feriario, València, maig 1963); «Creación del Museo de Cerámica: colaboración de la Diputación Provincial» (Revista Generalitat, València, juny 1964); «Prestigio y gratitud. Anna Hyatt Huntington y Valencia» (Feriario, València, 1964); «Museo Nacional de Cerámica González Martí» (Boletín de Información Municipal, València, 1965); «Salas personales en el Museo Nacional de Cerámica. La del novelista Blasco Ibáñez» (Feriario, València, maig 1966); «La vida de un nonagenario. El cuento “Per la flor del Lliri blau”» (Las Provincias, València, 16 de març de 1967); «Para el Museo Nacional de Cerámica. Meritísima colección de grabados y ex libris» (Levante, València, 21 de maig de 1967); «Muñecas en el Museo Nacional de Cerámica» (Las Provincias, València, 9 d’abril de 1968); «Salas de las Alcoras del Museo Nacional de Cerámica» (Feriario, València, 1968); «Un techo de Cebrián Mezquita para el Museo de Cerámica» (Las Provincias, València, 31 d’octubre de 1968); «Estatua cerámica de Elenita Pla» (Levante, València, 30 de juny de 1968); «Cuadro de Mariano Fortuny, sobre un tema valenciano (Vendedora de Loza Manisera, 1864)» (Las Provincias, València, 11 de gener de 1969); «Pintor valenciano Salvador Sanchis Puchol en París» (Feriario, València, 1969); «Explotación de los testares medievales de Paterna: El reflejo metálico, X» (Valencia Atracción, València, 1970); «Adquisiciones por el estado para el Museo de Cerámica. Dos planchas del pintor Monleón» (Las Provincias, València, 3 de març de 1970); «El paisajista Antonio Esteve» (Feriario, València, 1970); «Artistas españoles en el Museo de las Artes Suntuarias. Fernando Viscaí» (Levante, València, 26 de setembre de 1971); «Pinazo en las nuevas salas del Museo Nacional de Cerámica y de las Artes Suntuarias» (Feriario, València, 1971), i «Remember» (Levante, València, 14 de setembre de 1971).
  Pel que fa a les exposicions, destaca «Cerámica valenciana: de los testares de Paterna a los platos de Picasso: Selección del Museo Nacional de Cerámica» (Sala de Exposiciones del Ateneo de Madrid, Ateneo de Madrid, Madrid, 1960).

Bibliografia sobre Manuel González Martí: Juan Lacomba, Arte Valenciano. Folchi. Su obra (València, Arte y Letras, 1926); Angeles Arazo, «Hombres de Valencia: Manuel González Martí, I, II. III, IV, V, VI» (Levante, València, del 21 al 27 de setembre de 1967); Jaume Coll Conesa, «D. Manuel González Martí (1877-1972). Coleccionista y erudito», a J. Coll (dir.), 50 años (1954-2004). Museo Nacional de Cerámica en el Palacio de Dos Aguas (València, Museu Nacional de Ceràmica, 2004); Jaume Coll Conesa, «Manuel González Martí (1877-1872), fundador del Museo Nacional de Cerámica» (Museos.es, Madrid, 2006); Jaume Coll Conesa, «Manuel González Martí (1877-1972), una vida dedicada al arte y a Valencia», a José Zaragosí Moliner (coord.), IV ciclo de conferencias 2009/2010 (València, Instituto Luis Vives de Valencia, 2011), i M. Teresa Ribelles, «Las publicaciones de Manuel González Martí y la biblioteca especializada del Museo Nacional de Cerámica», a J. Coll (dir.), 50 años (1954-2004). Museo Nacional de Cerámica en el Palacio de Dos Aguas (València, Museo Nacional de Cerámica, 2004).


Jaume Coll Conesa 

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí