ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 23/09/2017

Julian, Imma
Barcelona, 13 d'agost de 1941

Àrees de treball: Art del segle xx / Arquitectura del segle xx / Pintura del segle xx / Escultura del segle xx / Urbanisme / Grafisme / Art i política / Arquitectura del segle xix / Escultura del segle xix

Immaculada Julian González és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i Premi Extraordinari de Doctorat el 1978. Hi va ser catedràtica d’art modern i contemporani fins que es va jubilar el 2011.
  Ha estat membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art, l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de l’Asociación Española de Críticos de Arte i del Comité Español de Historia del Arte; ha estat corresponsal per la selecció d’artistes espanyols per als Premis Fujimori (Kyoto, Japó), on entre d’altres va ser nomenat Gino Rubert; ha estat professora en el projecte Eurocity. Comunidad Europea, de les universitats de Lió, Berlín, Bolonya i Barcelona, que va tenir lloc a Cesena (Itàlia). Actualment és assessora de la revista i l’editorial Archivo Español de Arte (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid), membre permanent del patronat del Museu Espanyol del Gravat Contemporani (Marbella), membre de la comissió de l’Ajuntament de Barcelona per la revisió del Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona entre el 1991 i el 1997. Ha dirigit la col·lecció «Coneguem Catalunya» de l’editorial Amelia Romero, i hi ha publicat llibres de Joan Sureda, Judit Subirachs, Eduardo Rojo i Carles Carreras, entre d’altres. Va obtenir el Premi ACCA de la Crítica d’Art el 1986.

Com a investigadora ha obtingut beques per Picasso i el classicisme (Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica [CIRIT], Generalitat de Catalunya) el 1983-1984; per Escultura a Barcelona en el període 1760-1850 (Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació [CIRI] - CIRIT, Generalitat de Catalunya) el 1983, i per Los indianos catalanes y su repercusión en el urbanismo, arquitectura y otras artes (Beca Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología [CYCIT], Ministeri d’Educació i Ciència) el 1990-1993.
  Com a historiadora ha publicat un gran nombre de llibres, com ara Conversaciones con Antoni Tàpies (Barcelona, Barataria, 2013); el comissariat i el text de Cuixart (Rincón de la Victoria, Casa Fuerte Bezmiliana, 2009); Jordi Pericot. 20 anys d’art cinètic (1964-1984) (el Masnou, Ajuntament del Masnou, 2007); Pop art català (Girona, Museu d’Art de Girona, 2004); Miguel Berrocal (Calella de Palafrugell, Fundació Caixa de Girona, 2004); Lo mejor del arte del s. xx (Escultura) (Madrid, Historia 16, 1998); El siglo xx, vol. vii (Madrid, Espasa Calpe, 1996); Arte del siglo xx, vol. x (Madrid, Espasa Calpe, 1996); El cartel republicano en la Guerra Civil española (Madrid, Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales / Ministerio de Cultura, 1993), fruit de la seva tesi doctoral Antoni Tàpies (Oviedo, Caja de Ahorros de Asturias, 1991); L’eixample ahir i avui. Una perspectiva històrica (Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Departament de Patrimoni Arquitectònic, 1991); Joan Miró y la escultura (Oviedo, Caja de Ahorros de Asturias, 1990); Solemne investidura de doctor honoris causa al senyor Antoni Tàpies. Discurs de presentació per Inmaculada Julián (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1988); L’urbanisme a Barcelona entre dues exposicions (1888-1929) (Barcelona, Amelia Romero, 1988); el catàleg Grau Garriga (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1988); Les avantguardes pictòriques a Catalunya al segle xx (Barcelona, Amelia Romero, 1986); El arte cinético en España (Madrid, Cátedra, 1986), i Diálogo sobre arte, cultura y sociedad (Barcelona, Icaria, 1977).
  Ha col·laborat en diverses obres col·lectives, com ara la col·laboració a Art públic de Barcelona (Barcelona, Àmbit / Ajuntament de Barcelona, 2009); «Entorn del binomi Gala/Dalí», a Salvador Dalí i les arts (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2005); «Entorn a Fernand Léger», a diversos autors, Fernand Léger monumental als jardins del Cap Roig (Calella de Palafrugell, Fundació Caixa de Girona, 2002); «Ángel Duarte y la nouvelle tendance (1967-1979)», a diversos autors, Ángel Duarte (Badajoz, Fundación Caja Badajoz, 2001); «El expresionismo abstracto», a diversos autors, Descubrir las vanguardias (Madrid, Arlanza, 2000); «El happening en Cataluña», a Happening, Fluxus y otros comportamientos artísticos en al segunda mitad del siglo xx (Càceres, Institución Cultural El Brocense / Malpartida de Cáceres / Museo Vostell, 1999); «L’arquitectura al voltant de 1898: la dualitat perifèria-centralitat», a diversos autors, Escolta Espanya. Catalunya i la crisi del 98 (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1998); «L’art català entre 1918-1930. L’inici de les avantguardes», a Primeres avantguardes 1918-1930, a la col·lecció «Historia de la Cultura Catalana» (Barcelona, Edicions 62, 1997); «Els inicis i la fi d’una il·lusió. De la república a la desfeta», a República, autogovern i guerra, 1931-1939, a la col·lecció «Historia de la Cultura Catalana» (Barcelona, Edicions 62, 1998); «Un ejemplo de ilustración catalana: la Llumanera de Nueva York», a diversos autors, Arte. cultura y sociedad en la emigración a América (Oviedo, Universidad de Oviedo, 1992); «Equipo 57 y constructivismo en España», a Antológica de Ángel Duarte (Càceres, Junta de Extremadura, 1991); «La representación gráfica de las mujeres (1936-1939)», a diversos autors, Las mujeres y la Guerra Civil española (Madrid, Instituto de la Mujer, 1991); «Art and civil war», a diversos autors, Hommage to Catalonia. Barcelona Art City (Japó, Generalitat de Catalunya, 1987); «El cartelismo y la gráfica en la Guerra Civil», a diversos autors, España. Vanguardia artística y realidad social. 1936-1976 (Barcelona, Gustavo Gili, 1978); L’eixample ahir i avui. Una perspectiva històrica (Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Departament de Patrimoni Arquitectònic, 1991); Joan Miró y la escultura (Oviedo, Caja de Ahorros de Asturias, 1990), i «Las estampas de Galicia Mártir y Atila en Galicia», a diversos autors, Actas del Congreso Castelao, vol. i (Santiago de Compostel·la, Xunta de Galicia / Fundación Castelao / Universidad de Santiago de Compostela, 1989).
  Com a crític d’art i assagista ha col·laborat en les revistes Descubrir el Arte, Gazeta del Arte, Cambio 16, Arreu, Cuadernos para el Diálogo, La Calle, ON. Diseño y Arquitectura i D’Art (Universitat de Barcelona). Ha participat en congressos en els quals ha presentat ponències i ha impartit un gran nombre de conferències per tot l’Estat.
  També ha participat en exposicions d’homenatge a Pere Bosch Gimpera (Universitat de Barcelona, 1973); al poeta Rafael Alberti (Barcelona, 1976); Homenaje de los pueblos de España a Miguel Hernández (Múrcia, Barcelona i Madrid, 1976), i Amnistia, drets humans i art (Barcelona, Fundació Miró, 1976). El novembre del 1997 va ser membre de la comissió organitzadora d’un homenatge finançat pel Foment de les Arts i el Disseny al grup Dau al Set a Barcelona. Va realitzar un documental resum d’entrevistes als seus protagonistes (Konic, Barcelona) i Homenaje a Ángel Duarte, organitzat per la Fundación Academia Europea de Yuste (Monasterio de Yuste, 2006).
  Ha estat membre del grup de treball «1972-1976: Exposicions a Prada de Conflent» (1973), «Tarragona» (1973), «Terrassa» (1973), «Realitat» (Barcelona, 1974), «Aidez L’Espagne» (París, 1974), «Nuevos comportamientos artísticos» (Barcelona i Madrid, 1974), «Homenatge a l’Arquitectura» (Barcelona, 1975) i «9a Biennal» (París, 1975).



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí