ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 23/09/2017

Zucchitello, Mario
Carpi (Mòdena, Itàlia), 4 d'abril de 1937

Àrees de treball: Art antic / Arquitectura gòtica / Arquitectura barroca / Urbanisme

Mario Zucchitello és historiador i filòleg. Resideix a Tossa de Mar (Selva) des que es va casar amb una catalana el 1962.
  Va estudiar el batxillerat al Liceu de l’Aquila, centre basat en la formació humanista, que valorava al màxim els estudis clàssics, i que en aquell temps obria les portes de qualsevol facultat universitària. Va començar la carrera d’enginyeria a la Universitat de Roma La Sapienza, els quals va haver de deixar per qüestions personals. Quan ja residia a Catalunya, va cursar estudis de llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Pisa, en l’especialitat de filologia espanyola, i va assolir posteriorment el doctorat. És deixeble dels professors Guido Mancini, gran especialista de la literatura del segle d’or espanyol, i Francesco Guazzelli, professor de literatura espanyola contemporània.
  Establert a Tossa de Mar i gràcies a la seva formació humanista, ha donat a conèixer diferents jaciments arqueològics descoberts dins el terme municipal de Tossa de Mar i, sobretot, ha fomentat les investigacions a les vil·les romanes del Mas Carbotí i dels Ametllers com a codirector de les excavacions. Actualment, és secretari del Patronat de la Vil·la Romana dels Ametllers.
  Ha recuperat l’important arxiu patrimonial de la casa Riera-Falguera (batlles naturals i castellans de Tossa de Mar durant els segles xiv-xix), investiga sobre la història de la població i publica els resultats en treballs monogràfics. Destaquen especialment els treballs sobre el comerç marítim de Tossa de Mar a la Mediterrània i a l’Atlàntic (segles xiv-xix), i l’estudi dels elements patrimonials més destacats de la vila de Tossa: la construcció de les muralles, l’existència d’una primitiva església romànica dins el clos de Vila Vella, substituïda per l’església gòtica de la qual encara es conserven restes i sobre la qual ha contribuït a documentar-ne molts aspectes, la construcció i l’evolució històrica de la capella dels Socors (segles xvi-xx) tractada en una monografia específica, l’actual església parroquial de Sant Vicenç de Tossa de Mar edificada en el segle xviii, i d’aquest mateix període, l’Hospital de Pobres de la Vila de Tossa de Mar. També ha donat notícia sobre la resta de capelles del terme, així com de torres fortificades, masos i establiments rurals.
  El 1982 va participar en la fundació del Centre d’Estudis Tossencs, entitat d’estudis locals que presideix des del 2015. El 1983 també va ser membre fundador del Centre d’Estudis Selvatans, entitat que va presidir entre el 1986 i el 1998.
  Des del 1985 és director de l’Arxiu Històric Municipal de Tossa de Mar. L’any 2000 va ser elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 2010 va obtenir el Premi Joan Saqués Roca de la Fundació Valvi de Girona, atorgat a la persona o entitat que destaca i acredita una trajectòria reconeguda en el camp de la preservació, conservació, difusió o restauració del patrimoni cultural i artístic.

Ha publicat àmplies monografies sobre història, com ara El comerç marítim de Tossa a través del port barceloní (1357-1553) (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar / Centre d’Estudis Tossencs, 1982); Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de València (1459-1703) (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar / Centre d’Estudis Tossencs, 1992); De la Mediterrània a l’Atlàntic. Navegació i comerç a Tossa (1759-1814) (Tossa de Mar, Centre d’Estudis Selvatans / Centre d’Estudis Tossencs, 2004), i Un català a la cort dels tsars. Antoni Colombí Payet, comerciant i primer cònsol general d’Espanya a Rússia (Tossa, 1749 - Sant Petesburg, 1811) (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2007). Els seus llibres més relacionats amb la història de l’art són Noves aportacions al coneixement de la Vil·la Romana dels Ametllers de Tossa (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar, 1980); «Tossa. La formació d’una vila. El comte, l’abat i els tossencs (segles ix-xii)» (Quadern d’Estudis Tossencs, Tossa de Mar, 1998); conjuntament amb Albert López i d’altres, Les excavacions de 1985-1989 i 1992 a la Vil·la Romana dels Ametllers, Tossa (Selva) (Patronat de la Vil·la Romana dels Ametllers, 2001); conjuntament amb Albert López i d’altres, Can Saragossa de Lloret de Mar. Estudi arqueològic, històric, artístic i procés de restauració (Lloret de Mar, Ajuntament de Lloret de Mar, 2007), i «En mar i en terra. Una història de Tossa i la seva gent (1186-1835)» (Quadern d’Estudis Tossencs, Tossa de Mar, 2013).
  Dels seus treballs més propers al món de la història de l’art, cal esmentar «Notes d’Arqueologia de Catalunya. Tossa» (Informació Arqueològica. Butlletí Informatiu de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona, gener-abril 1978); conjuntament amb Albert López i Xavier Fierro, «Resultats de la primera campanya d’excavacions a la vil·la romana del Mas Carbotí» (Informació Arqueològica, Barcelona, gener-juny 1985); «El desenvolupament urbà i econòmic de la vil·la el s. xvi», a Antologia poètica i literària per a un itinerari líric d’homenatge als ‘Cantors de Tossa’. Annexe al pregó de Festa Major pronunciat per Esteve Fàbregas Barri (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar, 1988); «Dades documentals sobre l’empedrat del carrer Major de Vila Vella i el portal del museu que dóna al Codolar» (Turissa, Tossa de Mar, gener 1992); «Proposta d’escut heràldic del nostre municipi» (Turissa, Tossa de Mar, abril 1993); «IV Centenari de la capella de la Mare de Déu del Socors 1593-1993» (Turissa, Tossa de Mar, juny 1993); «Notes històriques sobre la capella de la Mare de Déu de Gràcia» (Turissa, Tossa de Mar, abril 1994); «Viatge a las Hurdes», a Josep Albertí 1913-1993. Catàleg exposició (Girona, Museu d’Art de Girona, 2001); «Construcció de la nova església parroquial de sant Vicenç màrtir», a Programa de la Festa Major de Sant Vicenç 2004 (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar, 2004), i «Un lloretenc que ha fet honor a la seva pàtria [Sebastià Ruscalleda Gallart]», a Premis Vila de Lloret. Literatura de viatges de Lloret de Mar (Lloret de Mar, Ajuntament de Lloret de Mar, 2013). També ha publicat a l’Atles d’història de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1995) i a Quaderns de la Selva (Santa Coloma de Farners), entre d’altres.

Bibliografia sobre Mario Zucchitello: Dolors Gordils, «Entrevista a Mario Zucchitello» (Turissa, Tossa de Mar, gener 1995); Joan Burch Ribugent, «Situacions viscudes amb personatges durant la meva vida professional (3a part). Mario Zucchitello» (El Butlletí del Col·legi de Mediadors d’Assegurances Titulats de Girona, Girona, gener-març 2003, p. 11); David Moré Aguirre, «Entrevista a Mario Zuchitello» (Mestall. Butlletí de l’Associació d’Història Rural, Girona, núm. 37, juny 2015, p. 2-8), i David Moré Aguirre, «Un historiador apassionat del mar. Mario Zucchitello» (Revista de Girona, Girona, núm. 291, juliol-agost 2015, p. 54-55).



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí