ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Arranz Herrero, Romà
Barcelona, 24 de juliol de 1955

Àrees de treball: Arts gràfiques / Sociologia de l’art

Romà Arranz Herrero és doctor per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb Premi Extraordinari (2011). És llicenciat en filosofia i lletres (Departament d’Art) per la Universitat Autònoma de Barcelona (1978) i va cursar estudis a l’Institut del Teatre (1974-1976) i el tercer cicle a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (1994-1996). Va fer també una estada d’estudis a la Visual Studies Workshop de Rochester, a Nova York (1993). És professor i conferenciant a diverses institucions docents d’art i imatge nacionals i estrangeres, i professor des de 1978 a l’Escola Massana de Barcelona, on va ser l’encarregat de la implantació dels estudis universitaris de graduat (2000-2002).
  Les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de les arts gràfiques al segle xix, que segueixen les traces de Mumford o Giedion, i que es recolzen en les estructures productives i econòmiques i no exclusivament en les estètiques o socials. Seguint el mestratge del seu germà Manel, l’art, l’arquitectura o la producció gràfica no són tant l’aportació artística de l’objecte final, sinó el valor de l’enginy transformador com a fenomen social desencadenant, i segueix un plantejament marxista de la història, fonamentada més en els fets de la petita història que no pas en els objectes que il·lustren els esdeveniments temporals.

Té diverses publicacions sobre les arts gràfiques, com ara «De la manufactura a la industria gràfica» (L’Avenç, Barcelona, 1986); «Barcelona ciutat impresa», dins el llibre del centenari de L’Exposició Universal de 1888 (Barcelona, 1988); «La impremta modernista», a Modernisme (Barcelona, 1991), i «De la manufactura gràfica a la indústria: la impremta de Lluís Tasso», a L’exaltació del llibre al Vuitcents (Barcelona, 2008).
  La seva tesi doctoral, Megalomania i obsolescència. La tecnologia per copiar el món (Barcelona, Facultat de Belles Arts, 2011) és assequible en l’edició digital de la Universitat de Barcelona. Té articles a diaris, com ara Liberación (1984), Diari de Barcelona (1990-1992), o a publicacions periòdiques, com ara Revista de Catalunya, i d’altres d’àmbit generalista.
  Entre el 1986 i el 1990 va fer articles, tallers i diverses mostres, sobre l’electrografia i les noves tecnologies com a instrument de creació per a les universitats de Barcelona, Calella, Las Palmas, Salamanca, València, Castella-la Manxa, Nuremberg, Rochester (Nova York) o Gal·les (Regne Unit). Ha participat en mostres de caràcter local, nacional i internacional, com ara CIEJ (La Caixa, Barcelona, 1987-1993) o la Biennal de Sao Paulo (1987) sobre la digitalització de l’expressió gràfica, plàstica i pictòrica.
  Va intervenir en la creació de «21 × 12», edicions de llibres en què participen un centenar d’artistes i poetes (1993), i va fer el comissariat de produccions gràfiques i editorials, com ara «Geogràfiques» i «Variacions per la igualtat» (1995 - SOS Racisme), «Prendre la paraula» i «Cap semblança amb la realitat és pura coincidència» (1996-1999) per al Col·legi Oficial d’Aparelladors de Barcelona, tant per a la Primavera Fotogràfica com per a la Primavera del Disseny, o altres esdeveniments relatius a les imatges híbrides, manuals, seriades, analògiques i digitals.
  Entre el 1984 i el 2000 va ser codirector de la revista Impressions Paral·leles, de l’Escola Massana, i el 1999 va fer la mostra de dos-cents llibres de producció pròpia «Biblioteca Pública» a la Galeria 491. Des del 2004 és col·laborador de l’editorial Edebé en l’àmbit de l’educació visual i plàstica. Paral·lelament, es dedica a l’escriptura del fet icònic contemporani, allunyat de la tasca historiogràfica, amb un grau d’eficiència editorial baixa.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí