ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Benito Doménech, Fernando
Alcoi (Alcoià), 14 de febrer de 1949 - València, 3 de febrer de 2011

Àrees de treball: Art gòtic / Art renaixentista / Art barroc

Fernando Benito Doménech, des del seu lloc com a professor de la universitat valenciana, on va formar diverses promocions d’estudiants i més tard com a director del Museu de Belles Arts, va ser un referent fonamental de la museografia i la història de l’art a València durant diverses dècades. Va realitzar els primers estudis a Alcoi i va continuar la instrucció formativa a Madrid. Va obtenir la diplomatura en cinematografia per la Universitat de Valladolid l’any 1973 i, dos anys després, la llicenciatura en història de l’art per la Universitat Complutense de Madrid.
  La tasca docent de Xavier de Salas, José María de Azcárate o Alfonso Emilio Pérez Sánchez van deixar una forta empremta en la seva metodologia i la visió de la història de l’art durant aquesta etapa de formació a la Universitat Complutense de Madrid, on va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Antonio Bonet Correa, que seria publicada l’any 1980 amb el títol Pinturas y pintores en el Real Colegio de Corpus Christi.

La publicació d’aquest estudi va implicar una actualització del paper de mecenatge del patriarca arquebisbe Sant Joan de Ribera i una catalogació a consciència dels fons pictòrics d’aquest centre, la missió principal del qual era la formació dels sacerdots, on revisava la documentació d’arxiu del Col·legi del Corpus Christi, el qual va proporcionar múltiples notícies d’artífex vinculats al servei del patriarca, algunes de molt significatives d’artistes consagrats, com ara el pintor d’origen català Francesc Ribalta i de l’aragonès Juan Sariñena. Els seus treballs de recerca, majoritàriament sobre pintura valenciana, el van acompanyar durant la seva dilatada carrera docent a la Universitat de València, iniciada l’any 1977 fins a la seva designació el febrer del 1996 com a director del Museu de Belles Arts de València. Pocs mesos després, va aconseguir la càtedra d’història de l’art.
  Fernando Benito va ser comissari, juntament amb Jaime Sancho, canonge conservador del patrimoni artístic de la catedral metropolitana de València, de la primera exposició de «La luz de las imágenes», celebrada a la catedral de València l’any 1999, en què va dirigir la recuperació, l’assessorament i l’estudi del patrimoni moble que es va reunir per aquest motiu. Al davant de la direcció del Museu de Belles Arts de València des del febrer del 1996 fins al novembre del 2009, va dur a terme una important tasca científica. Cal esmentar diverses fites en aquesta trajectòria museística, com ara la reordenació de la col·lecció permanent amb l’obertura de les obres d’ampliació del centre, la instal·lació museogràfica i la posada en valor del pati renaixentista de l’ambaixador Vich, la incorporació i l’estudi als fons del museu de la col·lecció del prohom valencià Pere María Orts i Bosch, i la posada en pràctica de múltiples projectes expositius amb el doble propòsit d’aprofundir en l’estudi dels pintors i de recuperar, mitjançant la restauració, nombroses peces del patrimoni moble valencià.
  Va establir múltiples línies de recerca al llarg de la seva carrera, algunes de gran importància pel que fa a la seva aportació, en la qual va discernir amb argumentació els estils i personalitats de pintors confosos durant dècades per la historiografia, com ara l’estudi de la nissaga dels Macip, encapçalada pel pintor de retaules Vicent Macip, el seu fill Joan Macip Navarro —més conegut com Joan de Joanes— i el fill d’aquest últim, Vicent Macip Comes, àlies Vicent Joanes, que va perllongar l’estètica joanesca en els primers anys del segle xvii.
  Un altre capítol important en els seus estudis sobre el Renaixement a València va ser la mostra sobre els Hernandos, Fernando Llanos i Fernando Yáñez de la Almedina l’any 1998, en la qual sota la seva direcció es van recuperar les portes del retaule major de la catedral de València. Benito va proposar identificar el Ferrando Spagnolo que va col·laborar amb Leonardo a la batalla d’Anghiari amb Fernando Llanos, argumentant la major dependència de les seves obres amb el geni florentí. Actualment, en l’estat de coneixements no s’ha pogut confirmar aquesta hipòtesi o la que advoca en canvi per Yáñez com a deixeble leonardesc, defensada per Pedro Miguel Ibáñez.
  Un aspecte clau en els seus treballs de recerca va ser l’estudi d’unes pintures de Sebastiano del Piombo conservades al Museu Nacional del Prado, demostrant la seva pertinença al patrici valencià Jeroni Vich i Valterra, que va ser ambaixador de Ferran el Catòlic i de Carles V a Roma. En aquesta posada en valor, va assenyalar l’empremta i la importància que van exercir aquestes pintures del Piombo al seu pas per València en pintors com ara Vicent Macip, Joan de Joanes o Francesc Ribalta, entre d’altres.
  No tenen pas menys importància els estudis de pintors d’època de la contrareforma i del Barroc a València, amb els quals va contribuir a un major coneixement de pintors, com ara Joan Sariñena, Nicolau Borràs, Francesc Joan Ribalta, Vicent Castelló, Abdó Castañeda, Gregori Bausa, Pedro Orrente o Urbano Fos.
  Va participar en la direcció científica o com a comissari en gairebé una vintena d’exposicions, com ara «Presència del Renaixement a València. Arquitectura i pintura» (F. Benito i J. Bérchez; València, 1982), «Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo» (València, 1987), «The paintings of Ribalta, 1565-1628» (Nova York, 1988), «Vicente Macip» (F. Benito i J. L. Galdón; València, 1997), «Los Hernandos. Pintores hispanos del entorno de Leonardo» (València, 1998), «Ferrando Spagnuolo e altri maestri iberici nell’ Italia di Leonardo e Michelangelo» (F. Benito i F. Sricchia Santoro; Florència, 1998), «Pintura europea en colecciones valencianas» (F. Benito i J. Gómez; València, 1999), «Joan de Joanes. Una nueva visión del artista y su obra» (F. Benito i J. Gómez; València, 2000), «Joan de Joanes. Un maestro del Renacimiento» (F. Benito i J. Gómez; Madrid, 2000), «La clave flamenca en los primitivos valencianos» (F. Benito i J. Gómez; València, 2001), «Pintura europea del Museo de Bellas Artes de Valencia» (F. Benito i J. Gómez; València, 2002), «Urbano Fos, pintor (h. 1615-1658)» (F. Benito i F. Olucha; Castelló de la Plana, 2003), «La memoria recobrada. Pintura valenciana recuperada de los siglos xiv-xvi» (F. Benito i J. Gómez; València-Salamanca, 2005-2006), «La Col·lecció Orts-Bosch al Museu de Belles Arts de València» (València, 2006), «L’impronta fiorentina e fiamminga a Valencia. Pittura dal xiv al xvi secolo (F. Benito i J. Gómez; Florència, 2007), «Juan Sariñena (1545-1619). Pintor de la Contrarreforma en Valencia» (València, 2007), «La Edad de Oro del arte valenciano. Rememoración de un centenario (F. Benito i J. Gómez; València, 2009) i Pintores valencianos en el Museo de Bellas Artes de Asturias (F. Benito i E. Marcos; València, 2009).
  Algunes de les seves publicacions es van dedicar a les vicissituds històriques del Museu de Belles Arts de València i a la catalogació de nombroses obres presents en la col·lecció a través de fitxes raonades en diversos catàlegs. Entre aquestes publicacions s’han de destacar alguns títols, com ara El Museo de Bellas Artes de Valencia San Pio V. Su historia y sus colecciones, redactat juntament amb José Ignacio Catalán (1999), El Museu de Belles Arts de València. Obra selecta (2003), els catàlegs d’exposició Pintura europea del Museo de Bellas Artes de Valencia, La Col·lecció Orts-Bosch al Museu de Belles Arts o l’aparició el 2009 de la guia del museu on s’apleguen gairebé cinc-centes obres de la col·lecció amb notícies succintes sobre la procedència i la significació historicoartística d’aquestes.
  Va participar en el comitè científic de diverses exposicions, com ara «A la búsqueda del Toisón de Oro. La Europa de los Príncipes. La Europa de las ciudades» (València, 2007), «Reino y Ciudad. Valencia en su historia» (València, 2007), «Sebastiano del Piombo» (Roma i Berlín, 2008), així com de les mostres programades per la Generalitat amb motiu de l’Any Jaume I (València, 2008).
  Amb esperit ètic i social, Benito va compartir responsabilitats amb col·lectius i institucions, i es va implicar en el context cultural valencià, ja que va formar part de la Junta Permanent de la Comissió Mixta de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana - Església Catòlica i del Patronat del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries “González Martí”. Entre les mencions honorífiques del professor Benito Doménech, destaca la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural rebuda el 9 d’octubre de 2007 pel seu compromís en l’estudi i la conservació del patrimoni cultural valencià.

Bibliografia sobre Fernando Benito Doménech:Homenaje a Fernando Benito Doménech (1949-2011) (València, Museu de Belles Arts de València, 2011); Benito Navarrete Prieto, «Fernando Benito Doménech in memoriam», a Homenaje a Fernando Benito Doménech (1949-2011) (València, Museu de Belles Arts de València, 2011, p. 63-71), i José Gómez Frechina, «In Memoriam. Semblança científica del professor Fernando Benito Doménech» (Ars Longa, València, núm. 21, 2012, p. 37-70).


José Gómez Frechina

Figura:  Retrat de Fernando Benito degut a José María Fayos.

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí