ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

Domenge i Mesquida, Joan
Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca Oriental), 20 de maig de 1965

Àrees de treball: Art gòtic / Orfebreria / Historiografia

Joan Domenge i Mesquida és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1994). Va iniciar l’activitat docent a la Universitat de Barcelona l’any 1991 i és professor titular del Departament d’Història de l’Art d’ençà del 1997. És investigador de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), ha estat coordinador del màster «Estudis avançats en història de l’art» i membre de la comissió de doctorat Història i Teoria de l’Art. Forma part de les comissions del màster i del doctorat «Cultures medievals» de la Universitat de Barcelona. Va ser secretari de redacció de la revista D’Art i membre del consell de redacció de la revista Matèria (continuadora de la revista D’Art). Forma part dels consells de redacció, consells assessors, comitès editorials i comitès de lectura de revistes i col·leccions editorials, com ara De Arte (Universitat de Lleó), Quaderns del Museu Episcopal de Vic (Vic), Anuario de Estudios Medievales (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid), Lexicon. Storie e Architettura in Sicilia e nel Mediterraneo (Palerm), Aedificare (París) i Lapis Locus (Càller). Ha estat nomenat membre del Collegio di Dottori del Dottorato Regionale Pegaso in Storia delle Arti e dello Spettacolo (Universitat de Florència, Pisa i Siena).

Des del 1995 ha desenvolupat la recerca en el marc de set projectes d’investigació, desenvolupament i innovació, vinculats en bona mesura al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i centrats en l’estudi de l’art de la baixa edat mitjana en l’àmbit de la corona d’Aragó. Actualment és l’investigador principal del projecte Arquitectura gòtica en la corona de Aragón. La concepción del espacio y su ornato.
  Des de la realització de la tesi de llicenciatura, publicada amb el títol L’argenteria sacra a les esglésies de Mallorca (Palma, 1991), les arts sumptuàries de l’època gòtica —i més específicament l’orfebreria— han estat prioritàries en la seva recerca. Ha participat en tres edicions de les jornades d’estudi sobre els esmalts translúcids, organitzades per l’Escola Normal Superior de Pisa, i les seves aportacions es recullen en els Annali que publica aquesta institució (1994, 1997 i 2003). Darrerament s’ha interessat per l’orfebreria i la joieria cortesanes de l’entorn del 1400 i per la circulació dels orfebres en els anys del canvi de segle, un aspecte sobre el qual va aprofundir durant una estada a París (2013) com a investigador convidat (chercheur invité) de l’Institut Nacional d’Història de l’Art (INHA). Els resultats d’aquestes investigacions es troben en catàlegs d’exposicions, com ara Catalunya 1400 (2012), i en diverses publicacions de caire nacional i internacional. L’orfebreria curial d’Alfons el Magnànim —i en especial la de caràcter emblemàtic— també ha estat objecte de dues aportacions recents (Madrid, 2014; Florència, 2016). Els estudis duts a terme sobre les peces d’orfebreria conservades a la Generalitat de Catalunya i sobre alguns dels argenters de més renom que van treballar per a la institució es troben en el llibre col·lectiu, M. Carbonell (dir.), El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura, 2 v. (Barcelona, 2015).
  D’ençà de la realització de la tesi doctoral, l’arquitectura i la construcció gòtiques han estat un dels altres eixos prioritaris de la seva recerca. A banda de la publicació de la tesi doctoral L’obra de la Seu. El procés de construcció de la catedral de Mallorca en el tres-cents (Palma, 1997; reed. 1999), les seves investigacions successives sobre la catedral i altres construccions importants de Mallorca s’han donat a conèixer en articles de revista i en les actes de simposis nacionals i internacionals. Un dels temes que darrerament han centrat el seu interès ha estat la formació i la trajectòria professional del gran mestre mallorquí Guillem Sagrera, al qual ha dedicat diversos articles.
  De manera més puntual també s’ha interessat per l’estudi estructural i decoratiu dels teginats d’època medieval i moderna. Membre del grup Ligna.cat (2004), les recerques fetes en aquest àmbit s’han beneficiat de la participació en el projecte internacional Charpentes méditerranéennes (Laboratoire de Médiévistique Occidentale de Paris, París, 2006-2013), que tracta l’estudi dels teginats en l’arc geogràfic que va de Gènova a Barcelona. Així mateix, va gaudir d’un projecte de recerca finançat pel Centre d’Estudis Històrics d’Obres Públiques i Urbanisme (CEHOPU) l’any 2009. Ha participat en diversos seminaris i jornades d’estudis, organitzats per l’Association Internationale de Recherche sur les Charpentes et Plafonds Peints Médiévaux (RCPPM) i va ser un dels organitzadors de l’encontre realitzat a Perpinyà-Vic l’any 2010.
  Interessat també en qüestions historiogràfiques, la seva aportació més rellevant en aquest camp és l’edició i l’estudi —juntament amb D. Crespo— de les Memorias histórico-artísticas de arquitectura que Jovellanos va escriure a començament del segle xix sobre les principals edificacions gòtiques de Mallorca (Madrid, 2013).

Es pot completar la informació a:
  — Joan Domenge (Academia.edu)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí