ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2018

King, Georgiana Goddard
West Columbia (Virgínia, EUA), 1871 - Hollywood (Califòrnia, EUA), 1939

Àrees de treball: Arquitectura gòtica / Pintura gòtica

Georgiana Goddard King va estudiar literatura anglesa al Bryn Mawr College, la primera universitat dels EUA creada específicament per a dones, en la qual es podien graduar i doctorar. Va ampliar estudis a París i va viure un temps a Nova York, i finalment va tornar al Bryn Mawr College, on el 1914 va fundar el Departament d’Història de l’Art, del qual fou professora i on va romandre fins a la seva jubilació. En aquesta universitat, hi va dirigir la col·lecció i hi va publicar algunes de les seves obres.

La seva vocació docent la va fer refusar l’oferiment d’Archer Milton Huntington per tal de treballar a la Hispanic Society of America, de la qual així i tot va ser membre. Precisament Huntington va finançar dos dels seus viatges a Europa i a la península Ibèrica, els anys 1915 i 1916 —realitzats juntament amb la seva companya i també fotògrafa Edith Lower—, fruit dels quals va publicar l’obra Some account of Gothic architecture in Spain (1914) i probablement la seva obra més celebrada, intitulada The way of Saint James, tres volums sobre el camí de Sant Jaume de Galícia publicats l’any 1920 a Nova York, que va constituir la primera obra escrita en anglès sobre aquest tema, en què es recorria tot l’itinerari del camí i la més exhaustiva fins aleshores. Val a dir que aquests viatges van donar lloc a una abundant sèrie de fotografies custodiades a la Hispanic Society of America de Nova York.
  Viatgera empedreïda, va ser amiga de Leo i Gertrude Stein, i a París va conèixer abans que molts americans l’obra d’artistes com Matisse, Picasso o Juan Gris. Però la seva passió era l’art medieval, per la qual cosa era habitual en els cercles d’estudiosos nord-americans de l’art hispànic, com ara Arthur Kingsley Porter, Chandler R. Post i Bernard Berenson, mentre que en l’àmbit pròpiament hispànic es va relacionar amb estudiosos com Gómez Moreno i Sánchez Cantón.
  Pel que fa a l’art català, val a dir que per encàrrec de la Hispanic Society of America va viatjar a Sardenya, on els seus estudis van fructificar en l’obra Sardinian painting. The painters of the gold backgrounds (Filadèlfia, Bryn Mawr College, 1923), en la qual dona compte de la producció pictòrica a la Sardenya medieval, amb autors com ara Joan Figuera, Rafael Tomàs, Joan Barceló i l’anònim Mestre de Castelsardo, que tanca la fase tardogòtica de la pintura del quatre-cents a l’illa. En la introducció de la traducció italiana d’aquesta obra capital, Pittura sarda del quattro-cinquecento (2000), el curador Roberto Coroneo apunta que un dels aspectes més rellevants de Georgiana Goddard King com a historiadora de l’art és la capacitat de relacionar les obres més enllà de la seva procedència local, les enquadra en la dimensió cultural més àmplia del Mediterrani com a espai d’intercanvi i de connexions artístiques. Així doncs, Goddard King divideix les obres de filiació catalana en quatre fases, des del «protogòtic lineal» fins al «tardogòtic», i fa alguna atribució agosarada com la de la taula de Sant Jordi i la Princesa del Museu Nacional d’Art de Catalunya al pintor Joan Figuera, autor de la predel·la de Sant Llucifer de Càller.
  Altres articles de l’autora sobre pintura catalana són «Some famous paintings in Barcelona» (Art and Archaeology, 1916) i el més tardà «The journey of Ferrer Bassa» (Art Bulletin, 1934). És menys conegut, en canvi, dins la seva producció historiogràfica, un estudi sobre el sepulcre napolità de Ramon de Cardona per al convent franciscà de Bellpuig: «The Cardona tomb at Bellpuig» (American Journal of Archaeology, Boston, 1921), on a part de recollir les notícies històriques conegudes i la descripció del sepulcre, fa comentaris sobre el seu propi quefer com a fotògrafa, cosa que segons ella mateixa li permet tenir una percepció més afinada de les obres. Això passava perquè el procediment tècnic de la fotografia de l’època precisava molt temps d’exposició davant l’obra sense intromissions, i durant aquest temps les impressions sobre l’obra en qüestió es formaven lentament —«La ment és tan sensible com la placa fotogràfica», diu ella al mateix article. En definitiva, la seva aportació es pot considerar força pionera i innovadora en l’estudi de la pintura sarda, ja que a part de la manca de notícies arxivístiques sobre les obres, la bibliografia existent sobre aquest tema l’any 1923 era escassa, i es tenien només com a referència les sistematitzacions parcials de Brunelli o Carlo Aru i les obres de Bertaux o Sanpere i Miquel sobre pintura catalana. Així mateix, també cal assenyalar que Georgiana Goddard King constitueix un exemple de «nova» sensibilitat a l’hora d’enfrontar-se a l’estudi de l’obra, en la qual la seva pròpia condició femenina i viatgera intervenen de manera notable.
  D’aquesta manera, en els seus estudis, Georgiana Goddard King es posiciona com una veu femenina, l’experiència de la qual és diferent a la del viatger i l’estudiós masculí. La seva visió desestabilitza la idea d’objectivitat sobre la qual es basa l’enunciat científic i reivindica un jo amb inquietuds de gènere força evidents —com les queixes força constants sobre la impossibilitat de sortir al carrer a determinades hores del dia, o fins i tot la desconfiança dels sacerdots a l’hora de deixar-les accedir a les obres—, però al mateix temps, els seus escrits també posen de manifest l’assumpció dels riscos de viatjar sola. Sempre que li és possible, posa en relleu les figures femenines susceptibles d’aparèixer en els seus estudis.

Bibliografia sobre Georgiana Goddard King: Roberto Coroneo, «Prefazione», a Pittura sarda del quattro-cinquecento (Nuoro, Illiso, 2000); Ana Fernández , «Saint Mary of Melón por Georgiana Goddard King» (Quintana, Santiago de Compostel·la, núm. 7, 2008, p. 203-207); Enrico Pusceddu, «L’incarico dell’Hispanic Society of America a Georgiana Goddard King per lo studio dei “primitivi” sardi (1919-1920)», a Rosa Alcoy (dir.), Art medieval en joc (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2016), i Enrico Pusceddu, «I retabli sardi nella storiografia americana del primo Novecento: dai manoscritti inediti di Anna Rose Giles a Georgiana Goddard King», a Il Maestro di Castelsardo. Atti delle Giornate di Studio (Janus, Càller, 2013, p. 183-194).


Maria Garganté Llanes

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí