JARDINS


Vista jardí Casa Vancells. Arxiu Tobella. Autor: Alfons Ubach. Ref. 24477.

 

Nom: Vallés Occidental. EL JARDÍ DEL PINTOR VANCELLS.
Tipologia: Clàssic
Adreça: Carrer Fontvella, 26 - Terrassa - Vallès Occidental

Data de creació: Desconeguda Data de desaparició: Encara existeix amb reformes i canvis
Autoria: Desconeguda
Estil: Clàssic Superficie:
Propietari: Familia Vancells Règim:
Contacte:

Descripció:

Aquest jardí, situat al darrera de la vivenda, arribava fins als murs de la basílica del Sant Esperit i estava format per abundants plàtans i arbres, fet que li conferia un aspecte molt romàntic. 

La casa del carrer Font Vella, coneguda com a Casa Vancells, va ser construïda per Francesc Trias, propietari (juntament amb Bartomeu Amat i Ignasi Vieta, el seu cunyat) de la industrial tèxtil Amat, Trias i Vieta, ja en funcionament des d’abans del 1850. Ramona, una de les dues filles de Vieta, es va casar amb Lluís Vancells, que també va entrar, al seu moment, al negoci tèxtil familiar. 

El jardí de Can Vancells, l’autoria del qual es desconeix, servia de lloc de repòs familiar, però és també un exemple de l’aspecte representatiu de la natura portada a l’àmbit privat de com la natura pot esdevenir escenari i recreació. En vida de Llongueras i de Joaquim Vancells, el jardí de la casa familiar va ser un centre de trobades i de representacions efímeres com Les noies de marbre, escenografia de Joan Llongueras.RAFEL COMES Jardins Vancells 001 

 Aquest jardí va servir també de font d’inspiració i va ser representat pictòricament en l’obra de Vancells. L’escriptor terrasenc Baltasar Ragón el descrivia així: “Un dels [jardins] senyorials era el de la casa Vancells, del carrer de la Font Vella, ple de plàtans que acaronaven i besaven els murs del campanar de la nostra Basílica. Expressament [...] a la tardor recordava l’època del romanticisme, amb algunes parelles sentades en els clàssics bancs de pedra entapissats de fulles seques.” 

Avui l’espai d’aquest jardí encara existeix.

Vegetació:

Grans exemplars de platans.

Escultura:

Arquitectura:

Fonts:

Fauna:

Documentació:

Compte, M.Mercè; Garcerán, Teresa; Rivero, Montse: El  Jardí de la Masia Freixa. L’art dels jardins a la Terrassa Industrial. Ajuntament de Terrassa-Institut d’Estudis Catalans ICEA.  2014. 

Cabana, Francesc: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Diputació de Barcelona. 1991. Pag 63.

Baltasar Ragón. Los jardines tarrasenses Document inèdit mecanoscrit i amb anotacions (BCT).

MMCB, 8/6/2016

*Aquest text no ha estat revisat pel Servei de Correcció Lingüística de l'IEC