JARDINS

 

Nom: Alt Penedès_JARDÍ DE LA CASA MONTURIOL
Tipologia: Francès
Adreça: Carrer Sant Lluís - Gelida - Alt Penedès

Data de creació: 1888 Data de desaparició:
Autoria:
Estil: Eclèctic Superficie:
Propietari: Règim:
Contacte:

Descripció:

La casa Monturiol, el jardí i la pintora Can Barba, també coneguda com a casa Monturiol, data de l’any 1888. En Francisco Barba Martorell es feu construir una casa-palauet d’estil francès al carrer Sant Lluís. 

Aquest espai de Gelida ràpidament es convertí en un dels primers nuclis arrenglerats de cases d’estiueig de finals del segle XIX, que junt amb el veïnatge d’altres edificacions preexistents, com can Llobet i can Jové, de l’any 1886, i la de can Valls l’any 1891, cercaven les vistes de la plana penedesenca i de la muntanya de Montserrat com a element visual simbòlic. 

Can Barba disposava d’un jardí que, des del punt de vista visual, era força vertical. Estava integrat per un petit bosc amb fort desenvolupament arbori. Molt probablement, alguns d’aquests arbres ja existien i van ser incorporats al jardí com a elements autòctons, atès que el triangle que configura el jardí devia ser una zona humida. 

L’any 1910, aquesta verticalitat va sorprendre la pintora Elvira Malagarriga, que immortalitzà l’antic jardí en una de les seves obres. Elvira Malagarriga va centrar-se en el paisatge, el retrat i els motius florals. Pels volts dels anys deu i vint del segle passat, va participar en nombroses exposicions a la sala Parés de Barcelona. El pintor Cristòfol Monserrat, retratista de prestigi de Vilanova i la Geltrú, fou el seu mestre. Aquest era germà de Carme Monserrat Dexeus, estiuejant de Gelida. És probable, doncs, que aquest vincle hagués estat el motiu de la visita de l’artista pintora a Gelida. 


Com dèiem, el jardí de can Barba, de 1888, era de forta verticalitat. Un bosc molt visible al marge de les vinyes, un racó ombrívol amb pollancres arrenglerats en forma de feixa. A partir de la fotografia i el quadre del 1910 podem intuir la composició arbòria del jardí primigeni. Allò que sorprèn més és un enorme plataner adult, el qual probablement ja existia abans de la construcció de la casa. A l’esquerra del plataner, i seguint la fotografia, es troben els pollancres, interpretats com a xiprers per Elvira; a la dreta del plataner, en una capçada cònica, hi ha un conjunt d’arbres que semblen xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa) i un cedre americà (Cedrus erizona).

 En cas de poder-se confirmar aquesta composició, ens indicaria que el jardí va ser concebut com un jardí barreja d’arbres autòctons, respectats per la seva vellesa, i d’altres elements americans més propers a l’imaginari de paisatge septentrional d’inspiració nordamericana.



Vegetació:

Escultura:

Arquitectura:

Fonts:

Fauna:

Documentació:

RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M.Mercè: "Els primers jardins de Gelida" Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018 p.88

ARAFÍ ROSELL, Mercè (1998). L’Abans: Gelida. Recull gràfic 18901965. Efadós Editorial. 

MAS TULLA, Maria Teresa; RIERA PÉREZ, Jaume (2017). Gràcies a la vida. Bubok Publishing. 

Material fotogràfic: Arxiu Gelidenc Maria Morera i Pere Carafí Pascual (AGMC); Arxiu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC): ACM 9-7369V, ACM97398V; Cristina i Victòria Blasi Sanromà (CVBS); Lluís Rius Font (LLRF). 

Agraïments a Laia Foix de l’Institut d’Estudis Fotogràfic de Catalunya (IEFC), Cristina i Victòria Blasi, Jordi Dunyó, Enric Carafí i Anna Llanes. 

LL.R.F, 1/10/2019

*Aquest text no ha estat revisat pel Servei de Correcció Lingüística de l'IEC