JARDINS

 

Nom: Alt Penedès_JARDÍ DE LA GELIDENSE
Tipologia: Jardí Industrial
Adreça: - Gelida - Alt Penedès

Data de creació: Data de desaparició:
Autoria:
Estil: Superficie:
Propietari: Joaquim Jover i Costas (Barcelona 1854-Barcelona 1922) Règim:
Contacte:

Descripció:

Joaquim Jover i Costas (Barcelona 1854-Barcelona 1922) va ser un industrial i navilier que obtingué el títol de Marquesat de Gelida com a mostra d’agraïment per haver prestat els seus vaixells de manera gratuïta per a la repatriació d'oficials i soldats malalts des de Cuba. 

Com dèiem, el seu negoci principal era el de navilier. Fundà l’empresa de navegació Jover y Serra i també fou accionista del Banc de Barcelona. 

El seu oncle, Joaquim Serra, el va fer hereu de diversos negocis a Gelida, entre els quals la fàbrica paperera La Gelidense, coneguda popularment com El Molí Nou. 

El parc de La Gelidense fou concebut com a jardí de prestigi empresarial, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica. Per accedir a la nau paperera era imprescindible passar per un passatge de plataners arrenglerats a banda i banda, com si es tractés de l’entrada de qualsevol poble del Penedès. Voltant la nau, pel seu costat al marge del riu, hi havia un jardí veritablement impactant, tant per les seves dimensions com per la diversitat de l’arbrat. 

Avui, l’aspecte està fortament transformat. Hi trobem oms, til·lers, plataners, àlbers de grans dimensions, lledoners, llorers, robínies i palmeres tipus excelsa (Trachycarpus fortuney), però el que més sorprèn és la presència de sequoies (Sequoies semprevives), una varietat no gegantina de les conegudes sequoies americanes. Tot plegat li confereix un cert aire exòtic. 

Segons Joan Rosselló i Romeu, hi havia una font de marbre blanc i un brollador que actualment podem veure al pati del Centre Cultural, però, segons Carafí Morera, en conversa amb els de Can Pallejà, l’element veritablement impactant era la glorieta de fusta d’estil oriental amb vitralls bellament decorats. Una mena de caseta refugi, de fort exotisme i presència, que devia fer del jardí un espai màgic per al visitant, molt en consonància amb els cànons de la burgesia d’època victoriana.


Vegetació:

Escultura:

Arquitectura:

Fonts:

Fauna:

Documentació:

RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M.Mercè: "Els primers jardins de Gelida" Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018 p.90

ARAFÍ ROSELL, Mercè (1998). L’Abans: Gelida. Recull gràfic 18901965. Efadós Editorial. 

MAS TULLA, Maria Teresa; RIERA PÉREZ, Jaume (2017). Gràcies a la vida. Bubok Publishing. 

Material fotogràfic: Arxiu Gelidenc Maria Morera i Pere Carafí Pascual (AGMC); Arxiu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC): ACM 9-7369V, ACM97398V; Cristina i Victòria Blasi Sanromà (CVBS); Lluís Rius Font (LLRF). 

Agraïments a Laia Foix de l’Institut d’Estudis Fotogràfic de Catalunya (IEFC), Cristina i Victòria Blasi, Jordi Dunyó, Enric Carafí i Anna Llanes.

LL.R.F, 1/10/2019

*Aquest text no ha estat revisat pel Servei de Correcció Lingüística de l'IEC