PERSONES


MIRAMBELL I FERRAN, JOAN
Barcelona, 28/2/1892 - Barcelona, 14/05/1983

Cinquè fill del matrimoni Joan Mirambell i Escofet i Antònia Ferran i Rabella. Creix en un ambient culte propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare i protegit per la seguretat econòmica de les seves fàbriques tèxtils.

Als trenta set anys, el 5 d’octubre de 1929, a la Parròquia de Santa Madrona al Poble Sec, es casa amb la jove aragonesa Xuana Coscujuela i Pardina (1910-2000). Tenen dues filles, Elisea i Mª Antònia.

Mor als 91 anys d’edat.  Enamorat del Montseny i de la natura, les seves cendres s’escampen al Pla de la Calma.

Estudia batxillerat al Col·legi Sant Ildefons i l’any 1909 es gradua en el “Instituto General y Técnico”.

A l’Escola d’Art de Francesc d’A. Galí es desperta el seu interès per la jardineria i ingressa a l’Escola Superior dels Bells Oficis per obtenir el títol de Director de les Arts del Jardí.

Per completar la seva formació cursa diferents assignatures a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i a la Universitat Literària.

S’inicia com a pintor, il·lustrador i mestre de dibuix, si bé és com a paisatgista i dissenyador de jardins que assoleix reconeixement i prestigi.

Exposa al Primer Saló de Tardor organitzat per l’Associació d’Amics de les Arts a les Galeries Laietanes (1918) i a les Exposicions d’Art celebrades al Palau de Belles Arts (1919 i 1920).

Il·lustra, conjuntament amb el germà de l’autor, Estampes y Calcomaníes de Ramon Garriga Boixader (1911) i el segon llibre de poemes de J. Mª de Sagarra  El mal caçador (1916).

És col·laborador artístic de la revista Quaderns d’estudi i d’altres publicacions  de l’època.

Exerceix l’ensenyament de dibuix en vàries escoles i en nombroses classes particulars de dibuix artístic i de preparació per carreres. És mestre al Patronat de la Sagrada Família (1911-1913) i al Grup Escolar Baixeras (1923-1930). És nomenat professor de Realitzacions a l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art (1920-23) i a l’ Escola d’Estiu (1921-23). A l’Escola de S’Agaró, assumeix, al costat de Carles Mª Baró, l’educació artística (1935-36).

Dedicat a la jardineria, treballa amb la flor i la nata dels arquitectes noucentistes, no únicament en el disseny de jardins, sino que també, participa en concursos d’arquitectura i realitza esgrafiats.

La seva dilatada carrera com a jardiner deixa gran quantitat de jardins escampats no només arreu de la geografia catalana sinó, també, en paisatges més llunyans.

Artista estimat i reconegut, participa activament en el moviment cultural de l’època. Conversador exquisit, dedica llargues hores a les tertúlies de companys artistes, reunits a l’avantsala de la galeria La Pinacoteca de Gaspar Esmatges i a la terrassa de l’Hotel Colón, presidida per l’industrial i col·leccionista Lluís Plandiura.

Entusiasta i conreador de l’art en totes les seves manifestacions, durant la Guerra Civil col·labora amb la Generalitat de Catalunya en la salvaguarda del patrimoni artístic. I  rep l’encàrrec del conseller Ventura Gassol d’ocupar-se del traçat, reforma i conservació dels jardins dels edificis, institucions i monuments dependents del Departament de Cultura (juny 1937).

Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc (1912), l’Associació Música “da Camera” (1913),  l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1920),  el Centre Excursionista de Catalunya (1925), el Foment de les Arts Decoratives (1935) i el Centre Autonomista de Dependents de Comerç i de la Indústria.

Projectes:

Obres:

«Els Jardins de Joan Mirambell a Blanes», Revista Blanda,  núm. 18

Joan Mirambell i Ferran: un dissenyador de jardins oblidat Monografies del Montseny núm. 23

Llistat elaborat per la familia dels jardins projectats i dirigits per Joan Mirambell i Ferran:

Ateneu de Barcelona - Pati interior

Castell de Perelada

Fàbrica ENASA (Madrid)

Fundació Olzina (Santa M. Reina)

Golf de Llavaneres

Golf del Prat del Llobregat

Golf de Puigcerdà

Golf de Sant Cugat

La Rosaleda de Madrid

Palau Robert

Real Club de Polo de Barcelona

Tenis Barcelona

Montjuïc al 1929

Font de l'Oreneta a Viladrau

Sra. Carmen Amaya a Begur

Sr. Pepe Andreu al Tibidabo, Cap Sa Sal de Begur i a Puigcerdà

Sra. Madronita Andreu de Klein. Avda. del Tibidabo

Srs. Badia. Cabrils i Montcabrer

Sr. Amadeu Bagués Cerqueda. Mataró

Sr. Balcells. Viladrau

Sr. Manuel Balet

Sr. Bernades. Llavaneres

Sr. Baró de Güell

Sr. Batlló

Sr. Beleta. Viladrau

Sr. Delmiro de Caralt. Barcelona

Sr. Bernat del Montseny

Sra. Carbó

Sr. Amadeu Carreras. Blanes

Sr. Josep Clarà (escultor) Barcelona

Sr. Catasús. Sitges

Sr. Clavell. S'Agaró

Caves Raventós

Clínica Planas. Pedralbes

Sr. Crelmet

Comte de Caralt

Comte d'Egara. Puigcerdà

Comte d'Elda. Puerta de Hierro. Madrid

Comte de Godó. Puigcerdà

Comte de Montesacro. Barcelona

Sr. Domec. Puerto de Santa Maria

Sra. Ehlis. Montgoda

Sra. Ensesa. S'Agaró- Sa Gavina. Camí de Ronda

Sr. Espona. Terrat de Barcelona i Torelló

Sr. Fierro

Sr. García Nieto. Viladrau

Sr. Guardans. Terrat Barcelona

Sr. Guasch. Camprodon

Sr. Krimerl. St. Joan de les Abadeses

Sra. Guiomar. Lloret

Sr. Llonori- Prat de baix

Sr. Joan Jover. Sitges

Sr. Ignacio Macaya. Sitges

Sr. Malagarriba. Barcelona. Montgoda (Cala Trons)

Mr. Jean Marchel. Barcelona

Sr. Montals

Sr. F. Muñoz. Terrat de Barcelona i Vallvidrera

Sr. Noguera Guzmàn. Mataró

Sr. de Olano. Platja d'Aro

Sr. Pérez Rosales

Sr. Lluis Plandiura. La Garriga

Dr. Pedro Pons. Carretera de Vallvidrera

Sr. Prat Feliu. Barcelona

Sr. Puig

Sr. A. Puig Palau. Mas Juny. Cala Castell

Sr. Punter. La Garriga

Documentació:

ARITZETA, Margarida. “El jardiner Joan Mirambell”. Serra d’or, juliol-agost 1984, pàg. 31-35.

COSCUJUELA, Chuana. Continazion (1922-1983). Uesca: Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, 1992.

GALÍ, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya de 1900 a 1936. Llibre II. Ensenyament primari (Segona part). Barcelona: Fundació Alexandre Galí, 1979.

MONTMANY, Antònia; COSO, Teresa; LÓPEZ, Cristina. Repertori de catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya (fins l’any 1938). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2002.

SUÀREZ, Alícia; VIDAL, Mercè. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.

ZAMORA I ESCALA, Jaume Enric. “Joan Mirambell i Ferran: un dissenyador de jardins oblidat”. Monografies del Montseny, núm. 23. Viladrau: Amics del Montseny, juny 2008, pàg. 77-87.

 

APM, 8/20/2018

 

*Aquest text no ha estat revisat pel Servei de Correcció Lingüística de l'IEC