DBC

El carboni que es troba en estat d’equilibri dinàmic constitueix l’anomenat dipòsit de bescanvi del carboni (DBC), el qual està format per un conjunt de compartiments no aïllats que es troben en equilibri dinàmic entre si pel que fa al bescanvi de carboni.

Els compartiments que integren el DBC es mostren a la figura 2 en forma de diagrama de blocs [...].

El trànsit continu de carboni, entre els distints compartiments que integren el DBC, comporta l’existència d’unes vies de transferència que el fan possible.

Cadascun dels compartiments que integren el DBC està caracteritzat per un període de residència del carboni en el seu si; aquest paràmetre representa el temps necessari perquè en un compartiment hi entri i en surti una quantitat de carboni igual a la que conté.

La figura 2 mostra esquemàticament els distints compartiments que integren el DBC, les vies de transferència del carboni entre els distints compartiments, la fracció del carboni total continguda en cada compartiment i els respectius períodes de residència expressats en anys.

Pot observar-se que la reserva de carboni més gran del DBC es troba a la hidrosfera i, consegüentment, el període de residència del carboni en aquest compartiment és el més gran de tots els compartiments.

El carboni que es troba al DBC conté, a més dels dos isòtops esmentats, tot i que en proporcions ínfimes, un altre isòtop, el ¹⁴C.

Com que el ¹⁴C es comporta químicament igual que els altres dos isòtops, ¹²C i ¹³C, immediatament després de la seva formació s’oxida amb l’oxigen de l’aire a diòxid de carboni; com a tal es difon per l’atmosfera i, des d’aquesta, participant de la mateixa manera que els seus isòtops en totes les vies de transferència del carboni, es dispersa homogèniament per tot el DBC.