FIV

En el camp concret de la investigació sobre reproducció, el manteniment de bancs de cèl·lules criopreservades permet emmagatzemar oòcits, espermatozoides, i embrions tant genèticament caracteritzats com no, de manera que es millora el rediment de la selecció artificial exercida sobre les soques animals amb interès bé econòmic o bé científic d'una banda, i de l'altra s'assisteix les tècniques de fecundació in vitro (FIV) en alguns dels casos d' infertilitat humana.

Per tot això, sembla que la causa resideix en la introducció de nous tractaments estimuladors de l'ovulació dins dels cicles de FIV.

Aquesta és la prova definitiva que els mètodes de congelació anteriorment descrits són completament vàlids i han de continuar essent utilitzats pels equips que treballen en FIV.

En els darrers tres anys s'han publicat estudis que demostren que la micromanipulació de l'oòcit incrementa d'una manera notable la taxa de fecundació en FIV quan es tracta de problemes masculins (1, 2, 6).

La principal indicació és en problemes masculins que no se solucionen amb una millora de la mostra de semen amb les tècniques utilitzades habitualment per FIV.

S'obtenen dos embarassos múltiples (bessons) després de la transferència mixta d'embrions obtinguts per DZP i per FIV clàssica.

El 1r grup de pacients es beneficia de la DZP en obtenir una taxa de fecundació del 23 % (36 % de polispèrmia) i no d'obtenir-se fecundació amb inseminació convencional en FIV.

En el 3r grup de pacients la taxa de fecundació és similar per DZP i per inseminació FIV clàssica.

Comparant dos grups d'oòctis de pacients que se someten a FIV per factor masculí, un dels quals són tractats amb DZP i uns altres amb FlV clàssica, s'obtenen taxes de fecundació del 21.6 % i 14.5 % respectivament.

En conclusió, la tècnica de DZP ha demostrat la seva utilitat de tractar per FIV problemes masculins i obtenir embrions i embarassos en parelles que no assoleixen ni tan sols fecundació dels seus oòcits per FIV clàssica.