RMN

Malgrat els avenços en la metodologia sintètica, és en el procés de seguiment de les reaccions, especialment en la síntesi en fase sòlida, on hom es troba amb els principals problemes, ja que no sempre és possible emprar els mètodes convencionals de la fase soluble, com els cromatogràfics o la ¹H-RMN.

Aquest és el cas de la microespectroscòpia d’IR o de la tècnica MAS RMN (magic angle spin), que permet eliminar l’amplada de banda ocasionada per la presència del suport polimèric i obtenir senyals molt definits.

Tractant-se de quimioteques de composts individuals, la validació es pot fer de manera directa si es tenen els recursos instrumentals adients (HPLC o electroforesi capil·lar, acoblats a espectrometria de masses, RMN, etc.).

Aquesta quimioteca tindrà com a base tota la informació disponible sobre la diana (estructura cristal·lina, dades de RMN, moduladors coneguts, etc.), i des del punt de vista químic, els requeriments estructurals adients.

Així, s’han utilitzat diferents tècniques (difracció de raigs X, espectroscòpia IR, RMN o tècniques calorimètriques...) per poder extreure aquesta informació estructural.

Els estudis de ¹ H RMN de complexos d’aciclovir indiquen que el catió metàl·lic [Zn(II), Cd(II), Pt(II)...] no modifica significativament els senyals de ressonància en comparació amb els de l’ACV i, per tant, això pot interpretar-se de manera que el metall gairebé no modifica la densitat de càrrega de l’anell de guanina de l’aciclovir.