aigua

Tots dos, al maig del mateix any, van començar a construir la seva pròpia pila amb la qual van ser capaços de descompondre l’aigua per electròlisi.

Davy va creure que el corrent elèctric de la pila de Volta estava generat per una reacció química i que, en l’experiment de Carlisle i Nicholson, aquest corrent era el responsable de la descomposició de l’aigua.

La nostra possible reducció en la utilització dels recursos, com ara l’aigua, el paper, etc., o el nostre possible estalvi energètic s’excusa, per exemple, argumentant que és negligible davant l’enorme consum de la gran indústria.

Replegar l’aigua del lavabo i de la dutxa per utilitzar-la al vàter.

Replegar l’aigua de la pluja per regar.

L'Exposició Permanent traça un recorregut per la història de l'abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, a través d'objectes i documents que dialoguen amb mòduls interactius que exemplifiquen ginys ideats al llarg del temps per obtenir aigua.

La Unió Europea disposa per a aquesta tasca de revisió de veritables especialistes en aigua procedents de tots els àmbits.

Depenent de la relació aigua /farina, la progressió de la corba pot canviar.

Tant les persones que habiten en poblacions grans com les que ho fan en nuclis més petits tenen el dret de rebre aigua que no posi en perill la salut dels consumidors.

Hem de tenir en compte que no sempre és fàcil de tenir una població que utilitzi sempre la mateixa aigua i amb una alimentació similar.

Alguna d’aquestes col·lisions fou tan energètica que pogué eliminar tots els volàtils, incloent-hi l’aigua de tots els oceans.

La biologia contemporània, tot i la dificultat de disposar d’una definició definitiva sobre el fenomen vital, ha arribat al consens que aquella característica fisicoquímica, sense la qual és impossible imaginar l’activitat biològica, és l’existència d’aigua en estat líquid.

En aquest experiment històric, Miller hi va produir una sopa primitiva que contenia, entre d’altres molècules orgàniques, aminoàcids, quan va sotmetre una mescla d’hidrogen, metà, amoníac i aigua a descàrregues elèctriques, tot simulant l’efecte de les tempestes amb aparell elèctric a l’atmosfera reductora primitiva de la Terra.

En sotmetre una atmosfera reductora d’hidrogen, metà, amoníac i aigua a descàrregues elèctriques, Miller va obtenir l’any 1953 molècules orgàniques necessàries per a la vida.

Avui, però, se sap que, poc després de formar-se, la Terra tenia una atmosfera dominada per diòxid de carboni, nitrogen i aigua.

Des de disciplines molt diferents, s’ha posat de manifest que, de la mateixa manera que els planetes veïns Venus i Mart, la Terra va perdre de seguida la seva atmosfera inicial i, molt abans d’originar-se la vida, l’atmosfera estava formada essencialment per diòxid de carboni, nitrogen i aigua, és a dir, pels gasos resultants de la desgasificació de l’interior del planeta.

En un principi, tot el carboni del gas nebular estava en forma de monòxid de carboni; la resta del gas nebular estava dominat per hidrogen molecular i heli, amb petites quantitats d’altres molècules, com ara aigua, amoníac i sulfur d’hidrogen, a més del monòxid de carboni, en una proporció aproximada H₂:CO:H₂O:NH₃:H₂S ~ 10³:1:1:0,25:0,05.

Europa, una lluna de Júpiter coberta de gel, serà estudiada pròximament per la missió Galileu de la NASA, perquè hi ha indicis de poder trobar-hi aigua en estat líquid.

La seva contribució final al balanç energètic fluctua segons que sigui un any amb més o menys aigua.

Nosaltres ens hem valgut de la següent tècnica: a quatre conills sans, de 1,200 a 1,800 grams de pes, els hem fet el pneumotòrax artificial a la pleura dreta, deixant-los amb pressió de + 4 + 5 cm. d'aigua, màxima que toleren.

El líquid que serveix per a inflar la bufeta és una solució al 25 per 1000 de clorur sòdic, sensiblement isotònica amb l'orina; per això amb son ús, podrà excloure's la possibilitat de què la mucosa vesical absorbeixi major quantitat d'aigua que la que absorbiría d'orina.

En general una pressió intravesical moderada (fins a 150 centímetres d'aigua) afavoreix la diuresi; una pressió major (fins a 2 metres d'aigua) inhibeix la secreció renal i, constantment, el buidament de la bufeta fa aumentar molt la quantitat d'orina segregada.