algorisme

Es tracta de construir un robot amb la màxima adherència, la màxima força per empènyer el contrincant i un bon algorisme d’evasió i localització del contrincant (figura 4).

Hi ha robots que disposen de diferents algorismes i el dissenyador activa el més adequat per al perfil que es troba perquè, això és important, el perfil a seguir és un secret que els participants no coneixen fins al moment de la competició (figura 3).

I, més recentment, s’han desenvolupat nous algorismes per monitorar les sibilacions en la respiració espontània dels pacients en registres de llarga durada (Cortés, Jané, Fiz i Morera, 2005).

Primer donaven, amb llenguatge retòric, l’algorisme de resolució de cada tipus mitjançant un exemple numèric i, després, en la part pràctica, cada vegada que en un problema plantejaven una equació donaven el tipus i la solució, sense fer les operacions.

Cal respondre les següents qüestions: a) Quines regles feien servir les àlgebres àrabs? b) Assenyala la relació entre la resolució retòrica àrab de l’equació de segon grau i l’algorisme actual de resolució.

Es descriu la divisió entre fraccions i per extensió l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques; el capítol 5, «Discutir les obres», descriu les mesures i els càlculs de volums de figures sòlides a partir de problemes sobre construccions de murs, dics i canals, característics de l’enginyeria del període Qin i Han; el capítol 6, «Taxes justes», fa referència a la distribució dels impostos de manera igualitària, segons la població i la distància a la capital on es recollien els impostos i per tant als dies que calia esmerçar en fer el desplaçament; el capítol 7, «Excedent i dèficit», té relació amb l’ús de les regles de falsa doble posició per resoldre problemes que reflecteixen els tipus de transaccions econòmiques de l’època; el capítol 8, «Files rectangulars» (Fangcheng), presenta el procediment de resolució de sistemes d’equacions lineals (que avui utilitzem amb el nom de regla del pivot) fent referència a la producció de cereals; en el procés de resolució d’alguns problemes apareixen coeficients negatius o nuls i es donen les regles per operar amb ells; i, finalment, el capítol 9, «Base i altura» (Gougu), que és el que ens interessa aquí, tracta sobre les múltiples aplicacions del «procediment de la base i de l’altura» (avui conegut com a teorema de Pitàgores) que s’enuncia en forma d’algorisme.

A continuació les respostes i després una breu descripció de l’algorisme de càlcul per trobar les solucions.

En alguns casos, el comentarista Liu Hui canvia l’enunciat d’un problema del text clàssic sense canviar els valors numèrics per tal de facilitar la interpretació de cadascun dels passos que fa per mostrar la correcció de l’algorisme.

Queda ara per estudiar la viabilitat i la conveniència de plantejar la resolució d’aquests problemes a l’aula utilitzant els procediments xinesos antics, és a dir, seguint les indicacions de l’algorisme clàssic o bé mitjançant el procediment de recomposició de figures i conservació de les àrees introduït pels comentaristes posteriors.

A continuació les respostes i després una breu descripció de l’algorisme de càlcul per trobar les solucions.