aliatge

Així, treballant amb una proporció H₂:CO = 250:1, 5 x 10^-4 atm de pressió, temperatures de 423-523 K i utilitzant com a catalitzador partícules d’aliatge Fe₉₅Ni₅, s’obtenen, després de mesos de reacció, hidrocarburs saturats i insaturats en l’interval C1-C5.

Un cop més, ho podem veure en determinats meteorits i partícules de pols cometària, on coexisteixen, lluny de l’equilibri químic, olivins i piroxens amb aliatges de ferro i níquel (normalment amb un 4-8 % de Ni).

A partir de mescles de H₂ i CO (proporció H₂/CO = 1), i en presència de diferents catalitzadors, com ara aliatges FeNi, Fe₃O₄, montmorillonita, Al₂O₃ i SiO₂, s’obtingueren, a pressions de 0,1 a 10 atm i temperatures de 423 a 773 K, moltes de les molècules orgàniques identificades en meteorits, en particular hidrocarburs.

Quan les forces que uneixen les entitats discretes són d’origen iònic o metàl·lic les espècies finals formades seran els clàssics imants de tipus iònic (ferrites, magnetita, etc) o metàl·lics (Co, Fe, aliatges, etc.).

No cal pensar, en absolut, que aquests nous imants hagin de substituir els imants ja perfectament coneguts en els camps de la física i química de materials: ferrites, aliatges, etc.

En molts casos, és un cilindre construït amb un aliatge d’acers (figura 1).