amiloide¹

La materia hialina fou definida per Recklinghausen com una substancia albuminoide que's distingeix de qualsevulga altra (còrnia, col·lòide, amilòide) per sa transparencia, per son aspecte homogeni i per son gran índex de refracció.

Per ses reaccions colorants es mostra essencialment acidòfila i no dóna la reacció de l'iode, cosa que la distingeix de l'amiloide.

Per altra part, ingressat aquell àcid en la sang on alguns autors n'han comprovat l'excessiva quantitat durant els processos a què havem fet al·lusió, actuaría tòpicament sobre les parets dels vasos transformant-les, primer, en materia hialina, i després, continuant l'acció d'aquell àcid, en amiloide.

Amb aquesta coloració obtenim la tinció específica de totes les formes degeneratives: la cornia en groc del pícric, la col·loide en granat intens de la fucsina; la hialina en vermell fosc i l'amiloide en groc.

Com es pot veure, sembla, a primera vista, que la tinció no és pas tan determinista com fóra de desitjar; mes si es té en compte que les degeneracions cornia i col·loide són propies del protoplasma de les cèl·lules epiteliomatoses, en tant que la hialina i amiloide ho són dels teixits circumdants i principalment de les materies fonamentals, es veu clarament que resulta una tinció realment específica amb l'empleu d'aquell procediment.