anatomia

Cajal, en un dels dibuixos que sobre l'epitelioma il·lustren la seva anatomía patològica, assenyala l'existencia de certes cèl·lules epiteliomatoses amb una vacuola que conté un glòbul refringent nuclcat.

La separació entre les dues regions és ben marcada, tal com ens ho ha fet veure, amb correctísima i complerta documentació gràfica, el senyor Trias i com s'afirma generalment en els tractats d'anatomía comparada.

Al parlar de cel·la prostàtica s'han de fer les següents aclaracions: la hipertrofia de la pròstata no és un augment de volum d'aquest organ, i la cel·la prostàtica no és allò que en anatomía descriptiva es descriu amb el nom de cel·la prostàtica o de Retzius.

En aquest sentit, la representació realista de l’anatomia humana i animal, en condicions normals i patològiques, produïda a partir de diferents productes materials —fusta, guix, cartrópedra, paper— no només permetia accedir a models objectius que complementaven el complicat recurs de la visió directa en el cadàver, sinó també consolidar el paradigma mèdic anatomoclínic.

El museu anatòmic de la Universitat de Barcelona restà lligat a la càtedra d’anatomia des de mitjan segle XIX.

Així, malgrat l’extensa presència de Carlos Silóniz al capdavant de la càtedra d’anatomia, entre 1847 i 1898, diferents professorsconservadors es feren càrrec del museu, tot destacant Ignasi Pusalgas Guerris, fins que morí el 1874; Jaume Ramon Coll Domènech, fins que ocupà una càtedra el 1882, i Antoni Riera Villaret, assistent de Silóniz des del 1887 i nomenat per a aquest càrrec des del 1892.

Els textos de Pusalgas i de Riera presenten el museu anatòmic com a lloc complementari a la sala de dissecció: el primer lloc d’aprenentatge de l’anatomia era el cadàver.

El museu es dividia en tres seccions: la primera mostrava la col·lecció d’anatomia descriptiva, topogràfica i quirúrgica, i també la d’anatomia i patologia obstètriques; la segona secció mostrava les malalties exantemàtiques i sifilítiques, i la tercera estava dedicada a la medicina interna i donava suport a la pràctica clínica hospitalària.

Rebatejat com a institut d’anatomia, l’estructuració d’arrel germànica caracteritzà el conjunt del departament.