anell de guanina

Així, en tots els casos la interacció principal es produeix via N(7) de l’anell de guanina conjuntament amb altres interaccions secundàries que ja són específiques de cada complex concret.

Entre aquestes interaccions secundàries podem mencionar: i) Interacció amb l’hidroxil terminal de la cadena lateral de l’ACV, que només s’ha detectat en el cas del complex de [Cd(ACV)Cl₂](H₂O). ii) Interacció addicional entre el centre metàl·lic i l’oxigen exocíclic O(6) de l’anell de guanina.

Els estudis de 1 H RMN de complexos d’aciclovir indiquen que el catió metàl·lic [Zn(II), Cd(II), Pt(II)...] no modifica significativament els senyals de ressonància en comparació amb els de l’ACV i, per tant, això pot interpretar-se de manera que el metall gairebé no modifica la densitat de càrrega de l’anell de guanina de l’aciclovir.