antioxidant

A més a més, disminueix l'oxidació química, en comportar-se com un antioxidant (Rosselló et al., 1994).

Així mateix, aporten un conjunt de substàncies bioactives de gran interès per a la salut per la seva potent acció antioxidant i reguladora, raó per la qual intervenen de forma directa en l'equilibri oxidatiu, inflamatori i degeneratiu, base etiològica de la major part de les malalties cròniques prevalents en el nostre àmbit.

Cal recordar la conveniència d’amanir les hortalisses amb oli d’oliva, preferentment verge extra, i incloure-hi habitualment condiments i espècies com julivert, farigola, llorer, pebre, orenga, alfàbrega, comí, fines herbes, etc., que, a més del seu poder antioxidant, potencien el sabor dels aliments i redueixen l'ús d'assaonadors rics en sodi amb la sal o els extractes de brou.

En una primera part es recull la informació disponible sobre la composició lipídica de la carn de pollastre i dels ous, i de vitamina E (a-tocoferol), coneguda pel seu gran poder antioxidant.

Referent a la vitamina E o a-tocoferol, aquesta és coneguda pel seu gran poder antioxidant, ja que neutralitza l'acció degenerativa dels radicals lliures i prevé l'oxidació cel·lular.

Però, sens dubte, l'a-tocoferol és l'antioxidant d'origen natural que ha demostrat una major potència com a antioxidant biològic.

Alhora han descobert que pot ser possible prevenir, ajornar o limitar la gravetat d'aquestes malalties si s'augmenten els mecanismes de defensa antioxidant del cos mitjançant una millor nutrició.

Els seus interessos de recerca abasten la química combinatòria de molècules orgàniques d’interès en biomedicina, les aplicacions biomèdiques d’antioxidants i els mecanismes de toxicitat de xenobiòtics.

Ara que vivim una època en què els aliments funcionals ens envolten, honorem els humils espinacs que, amb els seus antioxidants i la seva fibra, continuen essent una bona opció de la dieta.