aparell digestiu

Hem de suposar, doncs, per al gos al menys—nostre subjecte actual d'experimentació—que l'iode que ingressa en son aparell digestiu i que ja per aquesta sola circumstancia no hi desenrotlla la seva acció vagotropa o simpàticotropa, sols en el fetge pot haver sofert la seva transformació en element innocent.

Leindsay Sandes, que operava tancant dintre un tub l'insecte i un bocí de leproma, trobà abundancia de bacils en l'aparell digestiu i fins en la trompa de les xinxes i en canvi els trobà escasos en les pusses, mosques i mosquits.

Tota aigua ingerida forma una solució: primer ja a la boca, després per tot el llarg de l'aparell digestiu, i de seguida, a continuació, a la sang.

També estudia les vies d'eliminació del carbonat amònic (mucosa de l'aparell digestiu i epiteli broncopulmonar).

Claudi Bernard reprèn les seves clàssiques experiències sobre les vies d'eliminació de la urea en gossos nefrectomitzats, confirmant les efectuades en 1847 amb Barresvill : eliminació de la urea per l'aparell gastrointestinal en forma de carbonat amònic; transformació que devia tenir lloc per l'acció d'un ferment en el mateix aparell digestiu i que es traduïa per una acció irritant sobre el conjunt d'òrgans de la mucosa, hipersecreció, alteracions anatòmiques.

De les alteracions macroscòpiques en altres òrgans que hem pogut identificar amb major freqüència són aquelles que es localitzen a l'aparell digestiu : lesions irritadores de la mucosa, isquèmia, altres vegades congestió accentuada i hemorràgies mesentèriques.

Ens semblà interessant intentar la denervació completa de l'estómac i observar, amb aquesta tècnica, el que succeïa als animals operats, en allò que fes referència a les sensacions defectives, per semblar-nos que en aquestes condicions experimentals s'acompleix d'una manera absoluta el bloqueig de gran part de l'aparell digestiu amb els centres nerviosos.

De la mateixa manera que el bloqueig total i definitiu de la inervació extrínseca no influeix molt sobre la motilitati el funcionalisme de l'estómac, com hem tingut ocasió de comprovar nosaltres i ja havien vist anteriorment Cannon, Carlson i Duceschi, podem també afirmar que la supressió de les vies nervioses que posen en comunicació l'estómac, i bona part de l'aparell digestiu, amb els centres, no influeix sobre els mecanismes fonamentals que regulen la nutrició general de l'organisme, no havent-se pogut observar cap alteració en la sensació de fam en comparació amb altres gossos normals.

Uns lustres després, els descobriments de Pawlow (3) i la seva escola sobre les adaptacions secretores en l'aparell digestiu i els de Cannon (4) sobre les adaptacions motrius d'aquell, així com les aportacions fetes en aquest camp per Pi Suñer (5) i els seus col·laboradors, i els treballs de Hering i Breuer, Head (6), Neumann (7), Miller (8), Carlson (9) i els seus col·laboradors i els de Ranson (10), etc., han reunit elements de gran valor per a dilucidar les vies i els mecanismes reflexos que contribueixen al millor funcionament dels òrgans interns.

Cannon (4), en les seves investigacions sobre les activitats motores de l'aparell digestiu, confirma, des d'aquest punt de vista, la doctrina de les adaptacions digestives.

Hurst (30), en la seva monografia sobre la sensibilitat de l'aparell digestiu, esmenta els resultats obtinguts en les seves experiències, utilitzant excitacions tàctils, tèrmiques, químiques i de distensió; analitza, també, les sensacions de plenitud i buidament, fam i dolor.