A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
basenom femení |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 147 L’experiència consisteix a mesurar simultàniament les variacions de pH d’una solució reguladora i d’aigua desionitzada, en afegir quantitats iguals d’àcid i de base a cadascuna. |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 147 Muntatge per comparar les variacions de pH en afegir àcid o base a aigua amb gas i a aigua desionitzada. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 59 La base de l'espectroscòpia d'infraroig proper (NIR) és la utilització d'una font d'emissió de llum d'una longitud d'ona coneguda (entre 700 i 2.500 nm) que permeti obtenir una imatge de la composició orgànica de la substància que s’està irradiant. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 94 Les síntesis prebiòtiques a penes si donen compte en l’actualitat de l’origen dels ribonucleòtids i mantenen incògnites fonamentals com ara la formació de l’enllaç N-glicosídic entre la base i el sucre, que no ha estat mai simulada experimentalment, o l’origen de l’homoquiralitat dels monòmers, requisit perquè les polimeritzacions siguen plenament efectives i així poder evitar l’anomenada inhibició creuada enantiomèrica (i. e., l’allargament de la cadena és blocat si hi ha l’enantiòmer contrari). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 94 Precisament, la circulació iònica a través de la membrana fixaria les bases dels primers sistemes quimioosmòtics d’aprofitament energètic, per exemple, incorporant molècules fotosensibles lipofíliques. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 94 En particular, els dos o tres enllaços d’hidrogen en els parells de bases Watson-Crick enllacen la doble hèlix del DNA i determinen la complementarietat i l’aparellament. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 542 Malgrat la facilitat de la difusió de corrents, d'equilibració de potencials per la conductibilitat dels teixits que el volten, el cor, tal com mostren les gràfiques adjuntes, presenta una constant diferencia de potencial: la punta és negativa respecte de la base, els ventrículs respecte de les aurícules. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 542 N'hi ha prou amb conexionar base i àpex amb l'electròmetre de mercuri perquè, al tancar el circuit pel cor, se produeixi el desplaçament del mercuri en sentit de marcar la diferencia d'estat elèctric ja esmentada. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 542 Es cert que tot això no passa de ser un conjunt d'hipòtesis més o menys aventurades, però no ho és menys que es tracta d'una qüestió del major interès, perquè el dia que es vegi més clar en els fets que serveixen de base a la doctrina d'Arneth és possible que d'aquestes modestes observacions se'n puguin despendre fets de veritable importancia fisiològica i patològica. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 542 Se conexiona el galvanòmetre amb el subjecte i la corda se desvía per l'acció de les corrents que en Bellido anomenà paràsites, al mateix temps quo oscil·la segons el potencial respectiu de base i punta de cor. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 542 Nosaltres sols donem valor a la desaparició de les pauses en la gràfica, que representa en nostre concepte, per una part (desaparició de p i de h), la successió d'uns sístolis als altres sense pausa diastòlica total, i la desaparició de l'intersístoli, o abreviació del temps de pas de la ona de aurícules a ventrículs per augment de la conductibilitat del fascicle de His, i per altra part (desaparició de t), el predomini en el ventrícul de la musculatura de la base sobre la de la punta. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 542 Si és interessant poder fer constar la existencia en la vessant meridional del Pirineu d'una especie tan notable que fins ara sols es coneixía en la vessant del Nord, dóna més importancia al fet la circumstancia de correspondre les filades que l'enclouen a un horitzó més alt que el de la vessant francesa, puix Saint-Gaudens figura en el miocè mitjà, i la Seu d'Urgell està classificada en el tortonenc, o sia en la base del miocè superior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 542 L'enclavament de la Cerdanya fou estudiat en 1884 per M. Rérolle (2), qui va descriure els nombrosos vegetals fòssils que enclou la base de Ia formació, deduint, d'un estudi comparatiu amb les flores italianes de Sinigaglia i Stradella i amb les de Viena i d'Oeningen, que correspòn, com totes aquestes, al miocè superior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 542 Més tard, en 1889, es descobrí en els lignits d'Estavar (Cerdanya francesa), que ocupen la base de la formació lacustre, varis molars i gran part d'una mandíbula inferior d'un gran Dynotherium, el D. bavaricum. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons