bateria

Sembla que portava bateries d’ió liti-polímer, que es van incendiar.

Per tal que els robots tinguin energia suficient per a desenvolupar les seves tasques, aquests incorporen petites bateries i un sistema de transmissió d’energia sense fils per mitjà d’un sistema d’inducció electromagnètica.

Inicialment, les primeres pròtesis articulades desenvolupades per a suplir la pèrdua de les extremitats superiors eren de tipus passiu, és a dir, els moviments de les articulacions no eren motoritzats, per tal d’estalviar el pes dels actuadors i, especialment, de les bateries, així com els problemes de control.

En aquests moments nosaltres estem desenvolupant una mà amb destresa pròpia: s’està treballant en una mà que conté tots els seus elements integrats: la mecànica, els motors (que són els músculs), els sistemes de transmissió, els sensors, les bateries i les connexions amb els elèctrodes, i tot implantable.

Una conseqüència d’utilitzar aquesta estratègia és que el consum energètic d’aquests robots és molt elevat, cosa que fa que la seva autonomia sigui baixa: les bateries acostumen a durar aproximadament una hora.

L’energia utilitzada per caminar prové de diferents fonts en els dos casos anteriors: energia elèctrica subministrada per les bateries als motors i energia metabòlica generada per l’organisme a partir de l’oxigen que es transmet al sistema muscular.

Desenvolupar robots amb molta autonomia de bateries i estables és l’objectiu final que han de tenir els dissenyadors de robots.