biologia evolutiva

Carson (1985) ha assenyalat que Ia biologia evolutiva pateix una lamentable falta d'unificació sobre les teories relatives als processos que originen les espècies.

La solució al fet com actuen els elements reguladors en la determinació de la biodiversitat és el resultat dels estudis de la biologia evolutiva del desenvolupament, amb l'aplicació de tècniques moleculars d'expressió gènica.

Aquest fet es deu a l'impuls de la bioinformàtica, al desenvolupament de la biotecnologia i de les ciències ambientals i als avenços en les tecnologies de high throughput, la biologia de sistemes, la biologia evolutiva i la biomedicina.

Aquest és el camp de la genètica del desenvolupament i l'embriologia, dues disciplines que han aclarit en els darrers vint anys molts aspectes de la biologia evolutiva del desenvolupament (abreujadament, evo-devo).

El context científic estava amanit: si la biologia evolutiva era ja una branca respectable de les ciències de la vida, la recerca experimental sobre l'origen de la vida entrava ara per la porta gran dels laboratoris de química.