ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

biologia molecular

sintagma nominal femení
Terminologicitat: 0




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 14

El flux d’informació (l’anomenat "dogma central de la biologia molecular" de Crick) sempre és d’àcid nucleic a proteïna, mai a l’inrevés.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 14

Un dels principals enigmes de la biologia molecular és què va ser primer el metabolisme o el flux d’informació.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 14

Avui dia, les empreses de talla suficient opten a tot: disseny per ordinador, química combinatòria, proteòmica, genòmica, screening de productes naturals (terres, organismes marins), modificació dels compostos leader d’altres empreses, biologia molecular, etc.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 14

Malgrat els innombrables però infructuosos intents d’aïllament i purificació dels receptors opiacis, aquest quart de segle d’esforç investigador constant en el camp dels opiacis també ha permès la caracterització de l’estructura del receptor opiaci i dels diferents subtipus (µ, d i ?) mitjançant les tècniques modernes de clonació emprades en biologia molecular.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 106

En l'esfera biològica, quan fem biologia molecular, I'etapa prèvia per on passem és la d'estudiar la variabilitat molecular; i ¿què és això, sinó també una sistemàtica, molt important certament com a etapa necessària per a molts altres estudis?




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1984)
Freqüència: 106

Una segona etapa en la història de la Biologia Molecular ha estat oberta amb les tècniques d'enginyeria genètica.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1984)
Freqüència: 106

Les dècades dels 50 i 60 foren l'època daurada de la Biologia Molecular dels organismes procariotes amb els descobriments de la doble hèlix del DNA, el dogma central, l'operò, el codi genètic, etc.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 27

Després, i durant 10 anys més (1975-1985), Severo Ochoa va treballar com a investigador en l’Institut Roche de biologia molecular a Nutley (Nova Jersey) (Gómez-Santos, 1989).




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 27

El segle XX va contemplar la major transformació que es coneix en el pensament i la investigació en la història de la biologia: el canvi de l’anomenada fisiologia química a la coneguda avui com biologia molecular, passant pel que va ser l’edat d’or de la bioquímica, el desenvolupament de l’enzimologia.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 27

Entre les aportacions d’Ochoa al desenvolupament de la bioquímica i de la biologia molecular, cal recordar aquestes quatre com a principals (Asensio & Grande, 1977: 543-584): 1. Estudis que el van dur a identificar els enzims responsables, les reaccions, els mecanismes i la regulació de bona part de les reaccions del metabolisme intermediari (oxidació del piruvat, fixació del CO2 i enzims del cicle de Krebs).




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 27

No obstant això, el coneixement del funcionament cel·lular suposava un nivell d’integració del coneixement superior que exigiria un paradigma diferent, noves tècniques, nous esquemes que van definir una evolució de la biologia en el que avui coneixem com biologia molecular (Gancedo, 2005; Ochoa, 1980).

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons