A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
biosferanom femení |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 19 El canvi de composició, des d’una atmosfera inicialment reductora fins a una atmosfera oxidant, ha estat el resultat de les interaccions dels gasos primigenis amb la biosfera, encara que també hi ha hagut interaccions de natura exclusivament inorgànica amb la litosfera i la hidrosfera. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 19 El fet d’introduir una molècula nova en la biosfera té conseqüències positives i negatives. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 Aquest experiment demostrà rotundament l’existència de 14C d’origen natural, la seva distribució a la biosfera i el seu decaïment en materials fòssils, i va permetre anunciar la possibilitat del seu ús per a la mesura de les edats dels materials que continguessin carboni en l’interval de mil a quaranta mil anys (Anderson et al., 1947b). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 Una vegada es disposava de la instrumentació de mesura adequada, el següent pas per a l’aplicació del mètode de datació per radiocarboni era comprovar la hipòtesi que el 14C es trobava uniformement distribuït en la biosfera i que, consegüentment, l’activitat del carboni contemporani era independent a la del seu origen geogràfic. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 Així, el bescanvi de carboni entre l’atmosfera i la biosfera s’esdevé a través de la fotosíntesi i de la respiració: els vegetals —organismes autòtrofs— assimilen i incorporen el carboni atmosfèric als seus teixits a través de la fotosíntesi; dels vegetals, el carboni passa als animals —organismes heteròtrofs— per ingestió. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 El bescanvi de carboni entre l’atmosfera i la biosfera s’esdevé per dissolució del diòxid de carboni atmosfèric a les aigües oceàniques: intercanvi de carboni entre aquest i l’ió hidrogencarbonat dissolt, i retorn a l’atmosfera com a diòxid de carboni. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 19 Així, en el cas dels dos exemples citats, materials contemporanis formats a la biosfera i als oceans, serien, respectivament, més vells o més joves que la mateixa atmosfera, no per decaïment, sinó per fraccionament. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 61 Vegeu, per exemple, que les bactèries (les del tifus i el còlera) en menys de dos dies envairien tota la biosfera. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons