cervell

El cervell d’una persona adulta pesa al voltantde 1.200-1.400 grams i està constituït per uns cent mil milions de neurones, rodejades d’un nombre encara major de cèl·lules de glia que serveixen d’elements de sustentació i mitjà de nutrició d’aquelles.

Després del teixit adipós, el cervell és l'òrgan que posseeix la concentració més elevada en lípids, els quals desenvolupen un paper essencial com a components de les membranes neuronals, constituïdes per una complexa diversitat de fosfolípids, glicolípids i colesterol, els quals contribueixen a configurar les característiques estructurals i funcionals de les corresponents cèl·lules.

Atès el ritme notablement ràpid que adquireix el desenvolupament cerebral durant la segona meitat de l'embaràs i els nivells relativament elevats que manté durant el primer any de vida extrauterina, és essencial que el fetus i el nounat rebin una alimentació de la màxima qualitat per assegurar que el cervell pugui disposar dels nutrients adients, entre d'altres, els àcids grassos poliinsaturats araquidònic (omega-6) i docosahexaenoic (omega-3).

L'efecte de la cafeïna és el de bloquejar els receptors específics de l'adenosina presents al teixit nerviós, en particular al cervell, mantenint-nos desperts.

Avui les extropies alimentàries més apreciades són: natural, producció artesana, light, típic, local, exòtic, exclusiu, menjar ràpid… En el món desenvolupat, on és el cervell i no l'estómac qui dirigeix la tria dels aliments a consumir, l'embolcall de l'imaginari o extropia sol ser un factor decisiu, ja que el contingut nutricional es dóna per fet, o fins i tot pot resultar poc atractiu (engreixa!).

Després obro el crani, trec el cervell i cervellet i deixo la mèdul·la seccionada a nivell de l'articulació occipito-atloidea.

L'aspecte del cervell d'un mongòlic és, verament, molt distint del d'un nen normal, de la mateixa edat.

Així i tot, s'arriba amb certa facilitat al quiasma i a la tija pituitària, essent la millor via per a atacar Ies neoplàssies d'aquesta regió d'evolució intrameníngea, tant més en quant se pot obtenir un camp relativament gran, si s'ha fet un gros penjoll osteoplàstic, lligant el sinus longitudinal i alçant, un cop tallada la falç del cervell, ambdós lòbuls frontals.