cicle

Ja que ambdós són components de l’atmosfera natural, el cicle basat en el radical OH constitueix un mecanisme natural d’eliminació d’ozó.

Rowland demostraren que l’àtom de clor alliberat en la fotòlisi dels CFC catalitza la destrucció d’ozó a través d’un cicle similar als abans esmentats, amb la parella X/XO constituïda per Cl/ClO.

Un exemple d’especial rellevància, que permet il·lustrar les anteriors afirmacions, ve donat pel complex cicle que segueix l’ozó estratosfèric.

Al voltant de 3.500 m de gruix de glaç en els respectius casquets d’ambdues localitzacions ofereixen un registre que comprèn el darrer cicle glacial complet (uns cent cinquanta mil anys).

Es poden resumir segons els canvis que l’estructura social està produint en els àmbits següents: — Sistemes d’ensenyament-aprenentatge per al 1r, 2n i 3r cicle dels estudis reglats.

Si bé l’ensenyament reglat acompleix els requisits per a oferir aquestes formacions, és prou clar que el tercer cicle pot proporcionar la gamma de formes docents adequades en les modalitats de: programes de doctorat, per a intensificar els estudis de segon cicle i obtenir el grau de doctor, i programes de postgrau, cursos de postgrau, cursos d’especialització i activitats complementàries, els quals poden completar de manera particular les demandes formulades.

Sembla convenient, però, una gradació al llarg de la carrera amb un contingut més intens a segon cicle.

Es planteja la possibilitat d’aprofitar el tercer cicle per a aquest propòsit, a més a més dels cursos no reglats de tipus màster i d’especialització.

Cal dir que aquesta primera edició estava oberta únicament a projectes de primer i segon cicle d’ESO.

Una central de cicle combinat amb gas natural emet 175,2 tones/any de partícules, 61,32 tones/any de SO₂ i 10.512 tones/any de NO₂.

Com s’ha explicat, l’impacte que un material produeix sobre el medi és complex i per a conèixer-lo és necessari tractar amb aspectes molt diversos que descriuen la relació d’aquest amb el medi durant tot el seu cicle de vida.

Comença el cicle un grànul infectiu o siga un esporozoit que, caminant, arriba a una cèl·lula i hi entra: aquesta cèl·lula és sempre un gros mononuclear.

L'esporozoit, si no's divideix, segueix el cicle mascle.

Si's divideix, cada meitat recorre un cicle diferent; l'una el mascle i l'altra el femella, sembla que abandonant la cèl·lula que fins aleshores li ha donat hostatge.

Si en realitat els cultius de Donagh, de Mülhlens, de Scherezewsky, de Hoffmann se reprodueixen indefinidament i no són fets de prolongació vital de les gametes fecundades, el cicle tal com el pensa Donagh no sería cert; quan menys in vitro les coses apareixeríen més simplificades.

I Golobardas, en aquesta mateixa línia, concretava quina era la influència del bosc en el cicle de l’aigua.

Descriu amb tota extensió la taxonomia i el cultiu, la preparació del terreny, el cicle, les tècniques de maneig, el rentat, el secat, el consum directe dels tubercles en remull o en forma d’orxata: «En Madrid y otras partes sirven para las orchatas, que se venden con dicho nombre...».

Estudis que el van dur a identificar els enzims responsables, les reaccions, els mecanismes i la regulació de bona part de les reaccions del metabolisme intermediari (oxidació del piruvat, fixació del CO₂ i enzims del cicle de Krebs).

Ochoa es va dedicar a la purificació d’enzims i coenzims del metabolisme intermediari implicats en l’oxidació del piruvat i el cicle oxidatiu tricarboxílic amb l’ànim d’entendre les reaccions enzimàtiques acoblades a les fosforilacions i la síntesi d’ATP (figura 1) (Asensio & Grande, 1977: 543-584).

Al costat de l’esforç investigador d’altres grups, Ochoa va comprovar que el producte clau, l’acetat actiu, era l’acetil-CoA en ser aquest el que reaccionava amb l’oxalacetat per produir citrat i introduir així els carbons en el cicle de Krebs.

Ochoa va demostrar experimentalment l’existència de l’enzim condensador, la citrat sintasa, que evidenciava el pas clau del cicle de l’àcid cítric postulat per Krebs.

Una altra regió del cicle de l’àcid cítric especialment estudiada per Ochoa va ser la formació d’oxalosuccinat i a-cetoglutarat.

Un altre dels passos del cicle estudiats per Ochoa va ser l’oxidació del a-cetoglutarat.

Així, Bahí, servint-se dels coneixements de la fisiologia vegetal i de la química pneumàtica del moment, ens dibuixa un cicle de la matèria en el qual el bosc, a més de ser motor generador del que ell anomena «aura vital», és la baula ineludible que enllaça tots els processos transformadors de la matèria.