citocina

Avui en dia sabem que els factors lipolítics són compostos, alliberats principalment pel mateix hoste, anomenats citocines; més endavant analitzarem les seves característiques i funció durant el procés d'invasió tumoral.

Les citocines són polipèptids sintetitzats i alliberats per monòcits i macròfags tissulars com a resposta d'estímuls invasius, les quals generen una important sèrie de canvis metabòlics (Argilés i López-Soriano, 1989a; Evans et al., 1989; Arbós et al., 1992; Argilés et al., 1992; García Martínez et al., 1992) (vegeu la fig. 8).

Els dos tipus de citocines que han rebut més atenció són la interleucina 1 (IL-1) i el factor necròtic tumoral-a (TNF).

Hi ha importants evidències experimentals que apunten al fet que les citocines participen en l'elevada lipòlisi que s'esdevé en el teixit adipós en situacions de creixement tumoral, i també en Ia pèrdua de massa muscular i proteïnes d'aquest teixit que també trobern en aquest tipus de situació patològica.

Es, doncs, força interessant que les citocines provoquin en el múscul esquelètic situacions metabòliques estretament comparables a aquelles que s'esdevenen en animals portadors de tumors(Llovera et al., 1992) (vegeu la fig. 10).

En aquest sentit, els glucocorticoides augmenten la taxa de degradació proteica a nivell muscular, i de fet, l'acció de les citocines podria estar totalment lligada a l'augment de glucocorticoides circulants.

En aquest sentit, la concentració d'aquest tipus d'hormona és molt alta en situations tumorals (Argilés et al., 1989b) i després de l'administració de citocines (Argilés et al., 1989b) per la qual cosa cal pensar en una acció sinèrgica sobre el teixit muscular.

S'ha vist que aquests efectes són perfectament mimetitzables per citocines.