ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

citosina

nom femení
Terminologicitat: 0




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 6

L’emparellament de les bases nitrogenades presents a la seua estructura (adenina, timina, citosina i guanina al DNA; la timina és substituïda per uracil a l’RNA), mitjançant enllaços específics d’hidrogen, és la base estructural del reconeixement molecular que opera durant l’autoreplicació.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 6

El cianoacetilè reacciona amb el cianat (que pot derivar-se tant del cianogen com de la urea, ambdós fàcilment produïbles en condicions abiòtiques) per a donar la citosina, que per desaminació produeix uracil.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 6

Recentment, Miller ha mostrat que la citosina i l’uracil es poden derivar més fàcilment del cianoacetaldehid (producte de la hidratació del cianoacetilè) i la urea.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 6

Activant químicament el fosfat de la guanosina, per exemple amb 2-metil-imidazole, es demostrà que el poli(C) (polímer monòton de citosina o àcid oligocitidílic) guia la síntesi de cadenes de poli(G) (àcid oligoguanílic) d’uns 30-mer.




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 6

Erwin Chargaff (1950) havia aportat uns resultats misteriosos: en examinar l’ADN de diferents éssers, va comprovar que les quantitats de les bases nitrogenades variaven d’un organisme a l’altre, però la quantitat de timina (T) sempre era, sorprenentment, igual a la d’adenina (A), i la de citosina (C) a la de guanina (G).




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 6

Aquest model (ADN = llenguatge o text) es fonamenta en la seqüència de bases nitrogenades en les cadenes de la molècula, l’autèntic secret de la vida, que es representen amb només quatre lletres —A (adenina), C (citosina), G (guanina) i T (timina).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1992)
Freqüència: 5

Aquest enzim posseeix la propietat d'hidrolitzar el grup amino en el C-6 de la citosina, i convertir-la en uracil, i com a conseqüència, causa la desactivació de l'agent, ja que la molècula d'uracil no té cap acció antineoplàstica.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008)
Freqüència: 5

El canvi més estudiat és la metilació de la citosina en algunes zones que tenen seqüències CG, però altres modificacions són possibles.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2009)
Freqüència: 5

La immensa majoria d'aquests danys són canvis deguts a desaminacions de citosines a uracils, que queden en la seqüència final com a falsos canvis de citosines a timines (o de guanines a adenines si la desaminació de la citosina s'ha donat en la cadena oposada).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2010)
Freqüència: 5

Els individus amb l'al·lel A presenten un pic corresponent a la base citosina a la posició central del cromatograma, i els individus amb l'al·lel B presenten un pic corresponent a la timina.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons