citosina

L’emparellament de les bases nitrogenades presents a la seua estructura (adenina, timina, citosina i guanina al DNA; la timina és substituïda per uracil a l’RNA), mitjançant enllaços específics d’hidrogen, és la base estructural del reconeixement molecular que opera durant l’autoreplicació.

El cianoacetilè reacciona amb el cianat (que pot derivar-se tant del cianogen com de la urea, ambdós fàcilment produïbles en condicions abiòtiques) per a donar la citosina, que per desaminació produeix uracil.

Recentment, Miller ha mostrat que la citosina i l’uracil es poden derivar més fàcilment del cianoacetaldehid (producte de la hidratació del cianoacetilè) i la urea.

Activant químicament el fosfat de la guanosina, per exemple amb 2-metil-imidazole, es demostrà que el poli(C) (polímer monòton de citosina o àcid oligocitidílic) guia la síntesi de cadenes de poli(G) (àcid oligoguanílic) d’uns 30-mer.

Erwin Chargaff (1950) havia aportat uns resultats misteriosos: en examinar l’ADN de diferents éssers, va comprovar que les quantitats de les bases nitrogenades variaven d’un organisme a l’altre, però la quantitat de timina (T) sempre era, sorprenentment, igual a la d’adenina (A), i la de citosina (C) a la de guanina (G).

Aquest model (ADN = llenguatge o text) es fonamenta en la seqüència de bases nitrogenades en les cadenes de la molècula, l’autèntic secret de la vida, que es representen amb només quatre lletres —A (adenina), C (citosina), G (guanina) i T (timina).

Aquest enzim posseeix la propietat d'hidrolitzar el grup amino en el C-6 de la citosina, i convertir-la en uracil, i com a conseqüència, causa la desactivació de l'agent, ja que la molècula d'uracil no té cap acció antineoplàstica.

El canvi més estudiat és la metilació de la citosina en algunes zones que tenen seqüències CG, però altres modificacions són possibles.

La immensa majoria d'aquests danys són canvis deguts a desaminacions de citosines a uracils, que queden en la seqüència final com a falsos canvis de citosines a timines (o de guanines a adenines si la desaminació de la citosina s'ha donat en la cadena oposada).

Els individus amb l'al·lel A presenten un pic corresponent a la base citosina a la posició central del cromatograma, i els individus amb l'al·lel B presenten un pic corresponent a la timina.