clorur de metil

També es van emprar l’amoníac, el diòxid de sofre i principalment el clorur de metil.

Un dels millors exemples d’utilització del clorur de metil com a fluid refrigerant són les màquines fabricades per la casa Douane.

El clorur de metil començava a evaporar-se després que l’aixeta li produís una expansió des d’una pressió més elevada a una de més baixa, que si era l’atmosfèrica la temperatura aconseguida era de -23ºC.

Després, aquest vapor sobreescalfat de clorur de metil l’enviava a un serpentí on es condensava en cedir la calor a un fluid que solia ser també aigua.

Vincent va assajar el clorur de metil (CH₃-Cl) i la companyia Crespin&Marteau va construir un compressor adequat a aquest fluid.