complex ventricular

És a dir, que la P retrògrada en aquest cas és equivalent a una represa de ritme normal dificultada per la persistència del període refractari de l'aurícula durant una part del complex ventricular.

Així, en aquest cas, també són necessàries dues condicions per a l'aparició de P retrògrada: que el període refractari auricular sigui acabat abans de la fi del complex ventricular, i que l'obstacle de la lesió sigui disminuït.

Modificació del complex ventricular, augment de P. i de R., disminució de T.; augment de la duració del complex Q-R-S a 0'12 de segon.

Però Halsey (6) i Nicolai i Simons (7) donen com a inconstant la inversió de l'onda final del complex ventricular, i, com a més freqüents, altres modificacions del ritme i de les característiques de totes les ondes ventriculars.

En la P.V.D. donen com a característiques les següents: 1.^a O bé la part inicial del complex ventricular està constituït exclusivament per S₁ i per una elevació de R₃.

En un treball posterior es ratifiquen en les mateixes idees i donen com a característiques de la predominança ventricular esquerra les següents : 1.^a Noció qualitativa: l'accident principal del complex ventricular és netament positiu en D₁ i està seguit o no d'un accident negatiu poc marcat.

¿Pot haver-hi una relació de causa a efecte entre la hipertròfia dels ventricles i les deformacions del complex ventricular, conegudes amb els termes de predominances?