condensador

Aquesta energia és proporcionada per un camp elèctric d'alta freqüència aplicat entre plaques d'un condensador (l'aplicador de RF).

En termes elèctrics, els aliments són dielèctrics (materials que augmenten la càrrega emmagatzemada en un condensador) que posseeixen un factor dielèctric de pèrdues significatiu (una indicació de la quantitat d'energia que es dissiparà).

Això ens introdueix un problema nou, ja que en aplicar aquest camp la punta de la palanca i el substrat formen un condensador amb una diferència de potencial.

FIGURA 3. Electròmetre condensador de Lane.

Un equip de processament d’aliments que utilitzi camps elèctrics d’alta intensitat té un cert nombre de components, com un generador de polsos d’alt voltatge (amb generador de corrent, condensador i interruptor); una cambra de tractament; un sistema de control de dades del procés; diverses sondes de temperatura, voltatge i corrent; un equip d’envasament asèptic, i un sistema de refredament de la cambra (figura 4).

L’experimentació ha consistit a substituir algunes de les pràctiques convencionals per determinar el comportament d’alguns components electrònics (condensador, díode rectificador, díode Zener, etc.), o bé el muntatge de circuits (rectificadors de mitja ona i ona completa amb filtratge i estabilització) que habitualment es farien a l’aula de tecnologia per pràctiques remotes a l’aula d’informàtica.

— Aprendre a calcular la constant de temps RC i estudiar la resposta no lineal dels processos de càrrega i descàrrega d’un condensador.

Activitats lliurades per l’alumnat: dossier d’activitats iLabRS, que inclouen els gràfics de càrrega i descàrrega d’un condensador generats amb l’ajut d’un full de càlcul.

Objectius específics que s’han treballat: — Estudiar les implicacions del valor de capacitat del condensador de filtratge i del resistor de càrrega en el resultat final.

L’amoníac així comprimit passava a l’estat líquid dins d’un condensador per passar després a un evaporador on s’evaporava al mateix temps que produïa fred al medi.

En ella es pot veure la caldera A que conté la solució amoniacal i que està situada sobre el foc o dins d’un recipient ple d’aigua a elevada temperatura, un condensador B format per un recipient de doble capa on l’amoníac es liqua per la part anular i a la part central hi ha l’objecte a congelar dins el recipient E (Perret, 1904: 203).

Aquest anava a un liquefactor o condensador compost per un serpentí on l’amoníac gasós es refredava i es liquava.

Així doncs, la màquina Hignette (figures 7 i 8) estava composta per cinc elements: A) una columna amb un serpentí on se separava l’amoníac en forma gasosa; B) un rectificador que eliminava el vapor evaporat amb l’amoníac; C) un condensador o liquefactor on l’amoníac esdevenia novament líquid; D) un refrigerador, on l’amoníac tornava al seu estat gasós absorbint la calor del medi; E) un regenerador que permetia tancar el circuit i començar de nou l’operació (Perret, 1904: 212).

Es tracta del cicle de compressió que necessita quatre elements: el compressor, el condensador, l’evaporador i la vàlvula d’expansió.

El primer té lloc en el condensador on el refrigerant passa de vapor a líquid per la qual cosa ha de cedir la calor latent a l’ambient.

La màquina Douane estava composta d’un evaporador, que anomenaven frigorifer, d’una aixeta que feia de vàlvula d’expansió, d’un compressor que era accionat manualment si era petit o mitjançant un motor si era gran i, finalment, d’un condensador en forma de serpentí submergit en aigua.

La producció del fred tenia lloc en un cicle de compressió per la qual cosa aquest aparell estava compost per un compressor, un condensador i un congelador (que avui anomenaríem evaporador) (Perret, 1904: 127-132).

A continuació, el fluid passava al condensador on perdia aquesta calor i la calor latent de vaporització fins a esdevenir completament líquid tot i mantenint la pressió elevada.

Tot seguit l’amoníac s’expansionava en passar del condensador a l’evaporador on es transformava novament en gas.