conductivitat

Per veure com influeix el rendiment d’una membrana semipermeable d’un aparell domèstic d’osmosi inversa, variàvem la temperatura, la pressió i la conductivitat, independentment una respecte de les altres.

En el cas de la temperatura, vam escalfar l’aigua a tractar, amb variacions de 5 en 5 °C, i vàrem mesurar la seva conductivitat amb el pH-metre de l’enregistrador Multilog, abans de passar-la per l’aparell d’osmosi inversa.

Després tornem a mesurar la conductivitat de l’aigua de rebuig i de l’aigua osmotizada, reduint tots els valors mesurats als que tindrien a 20° C, per així poder comparar els resultats.

Per a veure la influència de la conductivitat vam afegir quantitats de sals conegudes a l’aigua destil·lada, obtenint aigües a tractar amb diferents concentracions, mantenint sempre la temperatura i la pressió constants.

Aquesta informació es pot representar gràficament, destacant les gràfiques de conductivitat de l’aigua osmotitzada, ja reduïda a 20° C, i el rendiment de la membrana ambdues en funció de la temperatura.

Els gràfics 3 i 4 mostren la conductivitat de l’aigua osmotitzada, reduïda a 20°C i el rendiment de la membrana, ambdues en funció de la concentració.

Els gràfics 5 i 6 mostren la conductivitat de l’aigua osmotitzada, ja reduïda a 20° C, i el rendiment de la membrana, ambdues en funció de la pressió.

La membrana ve a ésser un àcid diluït, però la seva conductivitat és aproximadament igual a la d’una dissolució 1 M d’àcid sulfúric.

Després de la formació de l’espuma es determina la posició de la interfase amb una sonda que mesura conductivitats i que està connectada a un motor de manera que el senyal de la sonda serveix per controlar el moviment del motor i mantenir la sonda en contacte amb la interfase durant el col·lapse.

La destrucció dels microorganismes per camps elèctrics depèn de la intensitat de camp elèctric aplicada, el temps de tractament (l’amplitud del pols pel nombre de polsos), la temperatura de tractament, la conductivitat, el pH i la força iònica de l’aliment i del tipus de microorganisme, la seva concentració i l’etapa de creixement.

— L’aplicació limitada: els productes que tenen una conductivitat elevada no són aptes, ja que presenten una resistència massa baixa i necessitarien molta energia per aconseguir un camp elèctric específic.

De les anàlisis realitzades a les dues partides de fang de la depuradora de Tossa i de la de Blanes (Taula I), cal destacar l'elevat pH del fang de Blanes degut a la precipitació amb òxid de calci, l'elevada conductivitat i la carència de fòsfor, mentre que la porositat i la densitat aparent fan pensar en l'obtenció d'un substrat físicament ideal.

Els mètodes físico-químics sín els referents al pH, conductivitat i potencial redox que s'han mesurat en una dilució 1:25 de la mostra.

Conductivitat: augmenta progressivament durant el procés.