control motor

En concret: del fet que són sistemes que no requereixen envair el cos de l’usuari amb cables, ni sensors ni marcadors (no són intrusius); que són molt robustos, ja que no cal manipular cap dispositiu físic (com ara un ratolí o altre comandament) i que, per tant, no pateixen degradació ni maltractament; que són sistemes que, com que permeten la interacció de cos sencer, aporten una naturalitat important d’ús que en facilita molt l’aprenentatge i la continuïtat d’ús, i, finalment, que aquesta interacció de cos sencer no requereix un control motor fi que demani unes habilitats especials dels usuaris.

A Catalunya, investigadors com Toni Granollers, del grup Griho de la Universitat de Lleida, o Cèsar Mauri, de la Universitat Rovira i Virgili, fa anys que sumen esforços per investigar l’aplicació de tecnologies de cos sencer per ajudar persones amb problemes greus de control motor, com, per exemple, amb paràlisi cerebral (Mauri, Solanas i Granollers, 2012).

En aquests sistemes s’intenta que els pacients assoleixin un millor control dels seus sistemes musculars, els quals pateixen moviments convulsius per un mal funcionament del control motor des del cervell.