corpuscle polar

Ens trobaríem, doncs, en front d'un procés mitòsic les característiques essencials del qual serien: 1.^a, la manca de separació evident entre els cromosomes, els quals es reuneixen en un llarg filament que es parteix després en dos; i 2.^a, el retard amb què vindria la separació dels nuclis fills, ja que el procés mitòsic no es completaria, fins passat molt de temps, amb la separació del primer corpuscle polar.

Aquest s'emporta la meitat del nombre de cromosomes que fins a aquesta fase fora doble, resultant així que el primer corpuscle polar és, pel seu contingut nuclear, exactament equivalent a la resta del nucli ovular.

Així succeeix en els espermatocits, els quals, com és sabut, dividint-se dos cops seguits, donen lloc a quatre espermatides; i, si no succeeix així mateix d'una manera constant en la maturació ovular, no tenim altra raó, per a explicar-ho, que l'escassa quantitat de protoplasma que el primer corpuscle polar arrenca de la gran massa de l'ovocit.

La formació del segon corpuscle polar arrossegarà immediatament amb ell la meitat de la cromatina de l'ovocit (com és llei general de la mitosi), deixant així també reduït el contingut cromàtic de l'ou a la meitat del que té una cèl·lula cromàtica.

En bona lògica, tota cèl·lula que tingui solament la meitat del contingut cromàtic de les altres ha d'ésser considerada com a fisiològicament insuficient, sobretot per a la reproducció; i, en efecte, no s'ha vist mai que el segon corpuscle polar es divideixi, com no es veu tampoc que continuïn dividint-se les espermàtides, cèl·lules que, com el corpuscle polar, han sofert la reducció (cromàtica) sense que es trobin, com aquest, en deficiència citoplàsmica, malgrat la brillant història cariocinètica oferta pels seus elements progenitors (espermatogonis i espermatocits).